És evident que el cost final de la construcció de l´equipament cultural més important de la ciutat pot ser substancialment més alt del que en un principi es preveia en el projecte bàsic. I és per això que ara caldrà ser curosos i sobretot exigents en el seguiment i control del projecte d´execució per tal que el cost final no desbordi les previsions contingudes en el mateix. Ara bé, dit això, també és cert que tot és car o barat en funció del rendiment cultural i social que se´n tregui. I no parlo només del rendiment a nivell professional o a nivell docent, sinó a nivell social i en útlim terme de ciutat. O el que és el mateix, tan important és allò que s´hi farà a dins, com allò que s´hi viurà a fora. I per tal que els molts milions d´euros que valdrà la seva construcció no pesin com una llosa a les esquenes de la ciutat, i en conseqüència, a les dels ciutadans, cal que aquests se´l sentin seu i fagin del seu entorn el nou punt de trobada de la ciutat. Cal que el teatre s´obri a la ciutat i que n´aglutini el seu esperit. Això vol dir que els ciutadans han de guanyar, més enllà de l´edifici singular, un espai urbà de primer ordre, un autèntic passeig que vertebri aquesta zona de la ciutat. L´entorn del nou teatre-auditori ha de ser un espai agradable al peató, un espai vertebrador i de relació humana com ho és la plaça major, un espai de trobada i de passeig, d´esbarjo i d´integració. Només així (sense discursos electoralistes) aconseguirem que la ciutat se´l fagi i senti seu, i només així podrem rentabilitzar socialment el seu gran cost, perquè a més de ser sostenible econòmicament, ha de ser-ho socialment.