Moció a remolc i mandra al govern

En el Ple de l´Ajuntament de Vic d´aquest dilluns passat (26/02/07) els grups d´esquerres de l´oposició (psc-erc-icv) vam presentar una moció conjunta sobre pisos “pastera”, un problema real a la nostra ciutat, que és atiat per propietaris benestants que lloguen pisos degradats a persones (la majoria immigrants) sense recursos. En l´orígen i el rerafons de la iniciativa conjunta, però, hi havia la presentació prèvia d´una moció de la PxC sobre la mateixa problemàtica, que tot i no tant rigurosa i amb algun defecte legal i jurídic, va posar en evidència dues coses: que la moció de les esquerres era una moció a remolc de la de l´Anglada i que a l´equip de govern li fa mandra afrontar amb contundència, a aquestes alçades de la legislatura, qualsevol iniciativa que comporti un compromís ferm en un tema candent com el de la sobreocupació de pisos, tot preferint demorar qualsevol iniciativa amparant-se en la burocràcia legislativa i parlamentària del govern de la Generalitat. Excuses de mal pagador.
Però va ser així com l´equip de govern va votar en contra de les dues mocions, per la qual cosa cap d´elles va prosperar i en conseqüència, no s´actuarà en aquest àmbit fins no tenir una normativa competencial clara que determini les competències i faciliti els instruments necessaris per poder posar mà a la problemàtica. Tothom a dues veles. Tot i que a priori aquesta decisió podria semblar lògica, el rerafons podria ser un altre; el de no fer massa rebombori abans de les eleccions. Per què deixant de banda, que és obvi que l´Ajuntament ha d´actuar d´acord amb la normativa i sempre dins l´àmbit de les seves competències, també és cert que a dia d´avui hi haurien algunes mesures que, de creure-hi, podrien ajudar a canalitzar i facilitar la feina d´identificació dels pisos sobreocupats per quan les normes ens atribueixin competències al respecte. És a dir, el principal problema dels pisos “pastera” és tenir-los identificats, saber qui són els propietaris i fer-hi un control preventiu a peu de carrer mitjançant la figura del guàrdia de barri, element clau en la vertebració d´una bona convivència ciutadana. A més, en alguns casos la sobreocupació va lligada a problemes de sorolls, de salubritat o de ruina, i en aquests casos l´Ajuntament té mecanismes, quan no competències, per poder-hi actuar. I de fet algun precedent aïllat hi ha en aquest sentit. Doncs simplement es tractava d´això, de posar-hi vaguera i bona voluntat, i no mirar les “musseranyes”.
“Ai las!” si l´Anglada hagués votat a favor de la moció alternativa dels grups d´esquerra…però no ho va fer (quin error!!), i la pregunta és…ho havia pactat amb ciu?