Tot i la distància em consta que la política vigatana és una olla pressió. De fet, fa més de tres mesos que els partits polítics de Vic estan en ebullició. Però les últimes noticies em diuen que avui s´ha desvetllat el secret més ben guardat dels últims mesos: Jacint Codina no repeteix. Quan la incertesa en una decisió així es duu fins a les últimes conseqüències, el desenllaç final acostuma a perjudicar a aquell que l´ha mantinguda. Però deixant de banda les disputes internes de partits, que entristeixen i devaluen la política local fins a límits que ni tan sols en som conscients, la ciutat de Vic perd un bon alcalde. A partir d´ara, tots els partits es veuran governant, i tots els caps de llista es veuran alcaldes. La realitat primaveral del 27 de maig, però, els posarà a lloc. Una dada pels savis i atrevits que els agrada deborar apostes polítiques. Si tenim en compte les diferents crisis internes dels partits polítics que avui configuren el consistori vigatà (tots menys ICV i PxC), aquests podrien ser els primers comicis en els que més volatilitat de vot hi haurà entre partits. Per tant, tothom estarà a l´expectativa i el 27 de maig aquells ciutadans de Vic que encara vulguin votar (a qui motiva aquest panorama?) ens donaran una lliçó. Sigui quina sigui, serà la seva (que també és la nostra), i potser pocs l´entendran i encara es justificaran. Però resultats en mà, justificació no hi ha. I per tant, potser mai com ara, tots els candidats depenen dels resultats. Mentrestant i des de Somoto (Nicaragua), entre “frijoles” i “tortillas” la meva personal porra faré, i ja a Vic, us l´escriuré. Per ara, continuaré aprenent tant com pugui d´entre tota aquesta gent, que fan del dia a dia la seva personal fita.