Per reflexionar-hi !

Són les 2 de la matinada i tot i que el coixí ja fa estona que em crida, encara tinc temps d´escriure, a cop calent, quatre ratlles. La jornada electoral ha estat llarga i finalment passada per aigua però la ciutat de Vic ja ha parlat i ho ha fet amb contundència, sense embuts. Amb una participació lleugerament inferior, allò rellevant i singular és l´elevat nombre de vots en blanc (un 4,61%) que hi ha hagut. Com a mínim, és el valor més alt registrat des de l´any 1979. Deixant de banda els que s´han quedat al sofà, els ciutadans i ciutadanes de Vic que han exercit el dret de vot en blanc ho han fet per mostrar la seva disconformitat amb els partits en general i els candidats en particular. D´entrada ja és per apuntar-se-la aquesta.
Dit això, m´agradaria recordar el que modestament escrivia en aquest mateix bloc a 21 de març de 2007: “però anant al gra (tot destriant la palla), i segons el meu modest entendre, la meva porra personal (segur que equivocada) seria la següent: a PxC no n´hi donaria més de 4, igual que al PSC, ERC mantindria els 4 actuals, ICV consolidaria de tros el que té, i CIU (sigui quin sigui el candidat) no baixaria de 8. D´entrada deixo la CUP a fora, tot i que en tinc dubtes i podrien tenir un lloc al consistori. El PP, si es presenta, pot jugar un paper residual. En qualsevol cas un escenari bastant obert, però que pot ajudar a matisar fracassos.” A diferència de molts, per mi, doncs, la sorpresa només ha estat ERC i la CUP. Els primers han obtingut un pèssim resultat i que han capitalitzat els segons. La meva constatació ha estat la PxC (trepitjar carrer no enganya). CIU ha aguantat el cop (i tant!)i el PSC ha punxat, perdent una oportunitat d´or per ser alternativa de govern i pal de paller de l´esquerra vigatana. A més, ha passat a ser de segona a tercera força.
Molts diuen: quina vergonya…i ara què? doncs deixant de banda que tothom ha d´assumir les seves responsabilitats, ara podem continuar obviant la realitat o assumir-la i afrontar-la. Podem intentar buscar culpables o trobar solucions. Podem intentar solventar el problema als despatxos o a peu de carrer. Podem intentar donar la culpa als votants de PxC o entre tots fer autocrítica. Seríem cecs si entre tots no ens replantejessim algunes polítiques i certes actituds. Això sí, si ho fem, fem-ho bé i a peu de carrer !
pd: per cert, l´enquesta d´aquest blog, tot i equivocar-se, potser no s´equivocava tant…!