Dissabte d´investidura. La sala de la columna plena de gom a gom, però amb alguna absència important. El calor i la suor, els companys de viatge d´aquesta sessió d´investidura. Els ventiladors vermells postrats a la columna, semblen restar impassius al pas dels anys. Durant els 8 anys que he estat regidor no han deixat mai de fer el seu precari servei. Presideixen la sessió el regidor més gran i el més jove, Jacint Raurell i Laia Jurado. Amb posat seriós i poca emoció, Raurell desgrana el protocol d´investidura. En el moment de jurament dels càrrecs, molts dels regidors fan ús d´una acurada prosa de país. Pocs són els que respecten el protocol del Si, ho prometo, o del Si, ho juro. De ser-hi, jo també me l´hagués saltat, afengint-hi quelcom, però breu. Seguidament, s´investeix l´alcalde sense sorpreses, i a més, la CUP, amb un gest elegant, decideix votar en blanc. Aplaudiment sonat pel nou alcalde. Ell mateix comença a posar l´havanera a tots els regidors i també els fa entrega d´un pin d´or (tots els que ja eren regidors el tindran repetit, perquè?). Anglada i els seus regidors fan el primer lleig a l´alcalde no deixant-li imposar l´havanera. Vila d´Abadal no s´immuta i ho respecta. Les dots de cavaller es noten. L´alcalde es prepara per llegir el discurs, fa canvi d´ulleres i es repentina amb estil. Li agrada tocar-se els cabells, és una mania (jo també la tinc, no passa res). PxC fa el segon lleig de la sessió i abandona, juntament amb la seva claca, la sala de la columna. Vila d´Abadal fa una crida al silenci i demostra autoritat començant el seu parlament. Desgrana un bon discurs, no sense abans tenir records per tots els alcaldes que l´han precedit, pel seu pare i sobretot pel seu avi que el contempla desde la galeria de vigatans il·lustres. Durant el discurs deixa entreveure que marcarà perfil propi, no amaga res i matisa poc. Conclou. El recent adquirit quadre dels segadors, de Sert, sembla cobrar vida quan la Coral Canigó entona l´himne nacional, que fa posar el puny en alça al regidor Quim Soler, que és l´únic que l´aixeca. La sessió s´acaba i Vic ja té nou consistori. El camí que separa la sala de la columna de la llotja del blat serà un bany de felicitacions per l´alcalde. S´hi sent còmode enmig de la gent, somriu i encaixa mans a tort i a dret. L´encaixada es nota sincera però se li exigirà un bon treball. A “il cavaliere” de feina no n´hi faltarà. Però d´entrada ja ha demostrat cintura entomant la decisió presa pels portaveus dels diferents grups polítics de no pronunciar discurs d´investidura per deixar Anglada sense poder pronunciar el seu. Per mi, ja ho vaig dir, això és un error perquè només obviant-lo mai solucionarem el problema. Ara, però, ja toca arramengar-se. Que hi hagi sort…