Aquest post, ni els que vindran mentre estigui de vacances, no tindra accents, ni dieresis, ni ces trencades, etc. Aquest teclat serbo-croat no hi ha qui l´entengui. Pero despres de gairebe 4 dies per les republiques iugoslaves es un bon moment per detallar-vos l´anecdotari. Comencem. Us dire que quan vam arribar a l´aeroport de Sarajevo només hi havia 2 avions, un de l´exercit alemany i el nostre, amb poc més de 20 passatgers, alguns dels quals encara eren militars de la nova forca creada per la UE, l´EFOR. Pero aquesta vegada, a diferencia de fa 5 anys, alla on s´hi respirava inseguretat, ara hi traspuava mes tranquilitat. Almenys la suficient com per decidir fer els 200 km que ens separaven de la frontera amb Montenegro per carreteres secundaries (de fet, les principals son com les nostres comarcals!). Ja a la carretera, evidenciem la realitat. En alguns casos, l´amplada de la carretera era la mateixa que la de la furgona que haviem llogat, 2 metres mal comptats. No en va triguem gairebe 10 hores a fer el trajecte fins a Zabljak (Montenegro), no sense abans haver-nos de fer l´orni en el primer “alto” de la policia bosniana (buf..) i embainar-nos amb serbi-croat que ens titllessin de “polacos”. Si tenim en compte que l´haviem feta bona, la broma no ens va pas sortir cara. Al contrari, ens acabaven de fer el primer regal de les vacances. El segon, el paissatge de pessebre que el trajecte ens regalava.

Fins arribar a desti, passant per la recent inaugurada frontera montenegrina cada raco seria una postal. Acabariem rendits sobre les molles del llit d´un vell hotel comunista. Un dimarts tranquil resseguint el que fou un dels quarters generals del camarada Tito al bell mig del Parc Nacional de Durmitor vorejant un dels seus llacs mes bonics, ens serveix per descansar i fer-la petar. Avui dimecres tornavem a la carrega i decidiem entrar a Serbia. I si una cosa tenen en comu totes les republiques iugoslaves es el tracte policial aduaner dispensat al foraster. Cap te cara de voler fer amics. I el mateix passava ara fa 5 anys. Es mes, avui dimecres, ens han tornat a cridar “l´alto”, i aquest cop sense rao. Control de radar han dit. Un aparell de ma, semblant a un secador de cabell i sostingut per l´agent, havia detectat per davant i a 100 metres de distancia que en comptes d´anar a 60 anavem a 80. Almenys aixo es el que ens diu l´agent, que sense ensenyar-nos la medicio, ens demana 30 € a cadascun (en som 5, 100€). Al final, pero, nomes n´acabem pagant 20 entre tots. Pero allo curios es que fa 5 anys ja vaig ser victima del mateix “secador”, pero a Bosnia, ara ho hem estat a Montenegro.