L´expedient "X" o el misteri Etrusc

Tal i com s´afirmava el passat 3 d´agost al setmanari el9nou, primer sota l´anonimat i després en boca del company Miquel Arisa, des de mitjans del mes de juny (aviat farà 4 mesos) a l´autor d´aquest bloc se li havia obert un expedient i se l´havia suspès de militància dins del PSC. També s´afegia que des del passat 16 de juliol l´executiva nacional ja havia nomenat (sense comunicació prèvia al seu primer secretari) una gestora que deixava sense efecte l´executiva vigent fins aquell moment.
A ningú se li escapa que, de manera tendenciosa, es feia servir aquesta noticia (que fins llegir-la a la premsa la desconeixia per complert) per desvirtuar el meu article d´opinió que justament publicava aquell divendres (03/08/07) al mateix setmanari. Un article en el que feia pública la meva voluntat d´obrir un parèntesi (un punt i a part) i deixar d´ocupar el càrrec de Primer Secretari del PSC de Vic (per bé que donades les circumstàncies ja n´hi n´exercia) tot reclamant de les respectives direccions del partit, una reflexió i un debat intern sobre el present i futur del partit a Vic, i per extensió també a la comarca, sobretot després dels pèssims resultats electorals aconseguits a Vic . Que ningú no s´enganyi, si jo no hagués publicat l´article, la noticia de l´expedient i del nomenament de la gestora encara farien teranyines.

Doncs bé, vista aquella visceralitat sense escrúpols, en data 20 d´agost de 2007 vaig enviar un burofax (tot i estar de vacances) a la seu nacional del partit a Barcelona reclamant el trasllat d´aquell expedient per tal que, d´exisitir, pogúes efectuar les al·legacions oportunes en la meva defensa, tal i com marquen els estatuts i els reglaments del nostre partit, i com és obvi i natural en tota organització política democràtica (o no?). El burofax es rebia a la seu nacional el dia següent (21/08/09). Però a dia d´avui, 25 de setembre de 2007, encara no n´he obtingut resposta i ni tan sols he rebut una simple trucada informant-me del seu estat o de la seva tramitació, la qual cosa denota una baixesa política galopant i un descrèdit descomunal per qui en el seu dia va afirmar-ho a la premsa comarcal. Si és veritat que aquest expedient existeix des del mes de juny, és delictiu no haver-ne informat encara al seu principal interessat. Com que això seria una aberració democràtica sense pal·liatius, és més fàcil creure que aquest expedient o no existeix o s´ha fecundat invitro a corre-cuita, la qual cosa també comportaria un escarni públic col·lectiu que evidenciaria la política interna de partit. Per això, des d´aquesta tribuna, que mai podrà ser prou agraïda, torno a emplaçar a tots aquells dels que en depengui que, sense amagar-se, em donin les explicacions adients, tot donant exemple de serietat i transparència, i complint sense dilacions les normes estatutàries. Tal i com ja vaig anunciar en la roda de premsa, el meu punt i a part passa a ser punt i final, però abans esperaré amb interès la comunicació i posterior resolució d´aquest expedient misteriós, perquè en una societat com l´actual i en un sistema de partits (aparentment) democratitzat som molts als que ens interessa saber els motius que porten a un partit polític a suspendre de militància a un militant amb més de 12 anys al partit, que tot i opinar i discrepar en els últims anys de la política del PSC a Vic (de fet, era una majoria la que en discrepava), ho ha fet sempre des del rigor i amb el respecte que es mereixen totes les persones (cosa que al revés, no tothom pot dir el mateix!).

I potser és que em resigno a pensar que sóc el protagonista d´un expedient “X” que mai veurà la llum, o d´una reminiscència de l´antiga causa etrusca, la vella civilització tan fascinant com enigmàtica, que segles després de la seva desaparició continua projectant una aura de misteri al seu voltant impossible de desxifrar. I ves a saber si és aquest el misteri que s´amaga dins del local del partit a Vic, al qual des de l´endemà mateix de la roda de premsa esmentada, ja no he pogut tornar a entrar, ni jo ni cap dels membres que m´han fet confiança, doncs el pany que en tancava la porta va ser canviat com per art de màgia i la nova clau ja només és propietat d´uns! És fort si, però és real…De totes maneres, continuaré esperant (i treballant…) però sense pressa, sense nervis, tal i com ho fan els pagesos quan fan llaurades de desfons enfonsant la rella tant com els és necessari, ni més ni menys.