Avui em faig un xic més vell. Com a regal, us faig a mans els meus primers 33 minuts d´avui. El “pip pip” del despertador (comprat amb el mític marxant “sunsi” de terra plaça) em desperta, com sempre, a les 7:35. Però m´aixeco sempre a les 8:15. Aquests 40 minuts de decalatge són els que més disfruto. Mai he comptat les croquetes que arribo a fer amb aquests 40 minuts de glòria. Sense encendre el llum, el camí fins a la dutxa el faig a les palpentes. El peu dret gairebé sempre ensopega amb la pota de la tauleta que hi ha al passadís. Algun dia hi faré trencadissa. El que sempre encenc és el llum del lavabo (si més no per apuntar bé quan faig el riu) i la meva dutxa dura no pas més de 4 minuts. 2 minuts pel cos, i els altres 2 pel cap. Sóc balança, i els equilibris m´agraden. Ep, dalt de la paret de la dutxa, no hi falta mai el raspall del cabell. Sempre està al mateix lloc. Treure´l d´allà seria delicte. Ja dutxat, i emb el cabell moll, necessito sempre passar-me el raspall. No suporto barallar-me amb els petits nusos que es fan. És per això que el raspall sempre ha d´estar a disposició. L´afeitat a màquina, mai arran, deixa pas a una dutxa de colònia que no estalvio. Sóc presumit, i què? Els calçotets ja m´esperen a peu de dutxa. Avui, porto els de la foto, amb la incrustació d´un número que avui pren més relleu que mai. Enfundat dins del tratjo (rarament, per no dir mai, em veureu amb pantaló i americana sense ser de tratjo) el camí fins a la cuina el torno a fer a les palpentes. A la cuina, encenc el llum. Només necessito 1 minut per preparme el vas de llet amb Colacao, sempre fred (estiu i hivern). Normalment, no em faig entrepà (prefereixo una pasta del Cinto i el negrito de Pavicsa). Agafo el cotxe per recórrer la trama urbana que separa el portalet de la plaça, encara no uns centenars de metres. Sóc dels que embusso el passeig, i dels que controla els miralls del cotxe per passar pels dos carrils més estrets que hi ha a Vic. En hora punta, si superes la prova sense cap rascada, ets un bon conductor. Aparco al Saba, i arriba eI moment més esperat de cada matí. Just sortir del parquing, els meus ulls contemplen la força i l´austeritat de la Plaça Major. És el regal que cada matí em brinda la ciutat. Tot un plaer per a sibarites. Ja al despatx, el rellotge em marca el minut 34, prova més que evident que els 33 minuts que us he explicat ja formen part de la història. I avui, aquests 33 minuts, són també, els de la meva edat. Salut i sort a tots aquells que avui la necessitin.