El banc del temple

Gairebé mitjanit de diumenge. El porticó mig obert del menjador em deixa entreveure el campanar de l´Oliba. A fora fa fred però no hi ha rastre de boira. Llàstima. M´encanta la boira. M´atanço al balcó de darrera i malgrat la foscor endevino les “picones” que durant el dia treballen per fer realitat el teatre-auditori ben aparcades. Deu n´hi do el forat que hi ha. Torno al menjador i rumio si val la pena anar a seure una estoneta al banc de davant del temple romà. Declino l´oferta per falta de boira. Algunes mitjanits de les fredes nits d´hivern, quan la boira nocturna submergeix la ciutat en un mar de fum (cada any es veu menys!) m´agrada sortir una estoneta i assentar-me en aquest banc, just a sota de la placa del Canonge Collell. Ho acostumo a fer 4 o 5 vegades cada hivern. Hi aniria més, però l´escàs mar de boira no m´ho permet. Quan hi vaig, hi estic mitja horeta, no pas més. De fet, hi fot un fred que pela!. M´hi emporto sempre un llibre antic, majoritàriament de Vic. L´any passat, però, vaig compaginar-ho amb contes infantils de la República. Però allà assegut avanço poc en la lectura, i més que res, el silenci em convida a pensar. I tot i que amb mitja hora mal comptada no passa mai ningú, quan ve algú, el sento d´una hora lluny. El carrer Cardona, a la nit, sembla el saló gris dels passos perduts del Palau de la Generalitat. Caminar per ell, delata tothom. Però en fi, ja us ho explicaré amb més detall el dia del bateig d´enguany. De moment, esperaré la boira. Si no hi ha boira, no hi ha sortida. Ja n´anirem parlant…
PD: a la foto, el banc del temple sense boira, avui diumenge a les 24:05 de la nit.