L´article 23

El broix article 23 del Reglament del Congrés dels Diputats de Madrid diu així:
“Artículo 23.2. En ningún caso pueden constituir Grupo Parlamentario separado Diputados que pertenezcan a un mismo partido. Tampoco podrán formar Grupo Parlamentario separado los Diputados que, al tiempo de las elecciones, pertenecieran a formaciones políticas que no se hayan enfrentado ante el electorado “
Tot i que per deferència professional no puc pas dir que estic fins al gorro de disposicions jurídiques i articles legals, si que ho estic d´un impeditiu article 23 del Reglament del Congrés, del que ja fa anys que, si de mi depengués, l´hauria fet traspassar (en el sentit de passar a millor vida).
Tots sabem les condicions i circumstàncies en les que es va redactar el mencionat precepte. Però tot i que per molts sembli agosarat dir-ho, i que per uns quants sigui sobrer i poc rellevant, aquestes 4 línees suposen pel PSC d´avui un dels esculls més importants per fer creible la vertebració política d´un ideari de país. Crec que el PSC té l´obligació de treballar per la resolució històrica d´aquest afer del que se´n deriven responsabilitats directes que afecten als interessos dels ciutadans d´aquest país, dels quals el PSC vol ser-ne el partit de la majoria. És urgent i indispensable que el PSC reconstitueixi el grup parlamentari propi al Congrés dels Diputats diferenciat del grup parlamentari del PSOE, tal i com ja va existir del 1978 al 1982.

El PSC pot saludar efusivament les ja històriques i contundents paraules del President Montilla a Madrid però amb la mateixa contundència ha de reclamar sense fisures el restabliment del grup parlamentari propi. No fer-ho és un contrasentit que a més alimenta un dels filons de desgast polític del partit que més fan servir tots els adversaris, i pel que, tot sigui dit de passada, no hi ha contraatac possible creible. En política, si hi ha voluntat, gairebé tot és possible. I que el PSC torni a tenir grup propi a Madrid vol dir, ara més que mai, defensar millor els interessos dels ciutadans d´aquest país. I és per això que, al meu entendre, no m´agrada sentir repetir que ara no és el millor moment, que ara no es pot aconseguir la majoria necessària al Congrés per tal de modificar el reglament, que amb les eleccions generals a la porta no cal aixecar controvèrsies gratuïtes, i un llarg etcètera que no fa més que evidenciar que, a vegades, les paraules no van acompanyades dels fets.