El secret de la sort…

Aquest cop si que no he pellucat res. Bé, ni els altres tampoc, clar!! Ara, la cosa té collons eh? Les estadístiques d´aquest bloc el mateix dissabte ja es disparaven….i més d´un sms pel mòbil em demanava si la no actualització del bloc tenia res a veure amb el fet d´haver pellucat alguna cosa. Cagum l´olla, res de res. El misteri de la sort, com el de la màgia, és per disfrutar-lo i no per entendre´l. Però si sou massoques i voleu entendre´l busqueu-ne el secret en aquesta direcció. És la depressió de la plana que a l´acumular-s´hi les boires originades per la condensació de la humitat en contacte amb el sòl fa que els dècims tocats per la boira pixanera esdevinguin agraciats. I és el sentiment vigatà, com a fenònem de voluntat, de paciència, de tenacitat, oposat a la fatxendaria verbalista, el que acaba d´enamorar la sort a la ciutat. I finalment és el petit i minúscul Sant Francesc, oblidat i poc cuidat, entaforat i amagat a les muralles de Pere III del Portalet, qui en custodia el secret fins l´any que ve i el resguarda de qualsevol tafaner. Salut a tots i BON NADAL !