Arribo tard. Bufant. Cagum l´olla, acabo de pujar i baixar l´escalinata que porta a la Sala de la Columna per res. Allà s´hi havia de fer el Ple. Però al final, res de res. La veu del senyor Burgaya surt de la sala de plens. M´hi atanço. Avui la sala no està plena. Just al mig de la sala uns “grans armaris digitals” plasmen els números del pressupost. Pocs regidors se´ls miren. L´espectacle digital no té precedents. La necessitat d´innovar sembla una dèria (!!). Avui, però, no hi ha claca. Murphy és l´òstia. El senyor Burgaya intenta transmetre la grandiloqüència del pressupost pantalla. No convenç. I és que allà on durant 4 anys hi ha vist “papus”, ara hi veu “sirenes”. És el problema de la demagògia. Però ja bregat destrio de seguida el gra de la palla. Xavier Solà m´hi ajuda molt. D´ell surt el titular d´aquest pressupost. I molt positiu, per cert. A Vic, les persones jubilades tindran el transport públic gratuït. No cal dir res més, el titular ja està guanyat. Felicitats (sense sorna). Si s´aplica, xapó! Li arriba el torn a l´oposició, que tota ella en pes es queixa que els patracols del pressupost se´ls hi han entregat tard. Això també ho deiem quan governava Jacint Codina. Però com a mínim amb en Cinto es deixaven 4 setmanes de coll. Ara, ni una, segons diuen. Quina barra! L´oposició també els retreu la reincidència en la puja dels sous. Vila d´Abadal, Burgaya i Ferrer són els més agraciats. La PxC i la CUP hi claven la banya. Burgaya pica l´am i torna a caure en l´error. Persistir en la necessitat de justificació delata anormalitat. El mòbil no para de trucar-me, senyal inequívoc que no puc viure de renda i que necessito tornar a la feina. Ep, avui el Ple era a les 10 del matí. Ja a la nit, desempolsino les actes d´alguns plens de la legislatura passada…i llegint-les disfruto com un camell… Us imagineu perquè? Ja ho sabreu…