Allò que NO votaré !

La tangana electoral ja bull. Però el carrer continua en sumor. L´abisme polític-ciutadà continua eixamplant-se i l´abstenció va fent amics. Però l´enemic de l´abstenció activa és l´abstenció passiva. En l´abstenció, separar el gra de la palla, és impossible. És per això que aquell votant actiu que s´absté, premeditada i conscientment, per fer més visible el “llum vermell” que això no funciona, acaba diluint-se entre l´abstencionista crònic (aquell que arrepepat al sofà tant se li en fot tot!), la qual cosa fa que aquesta opció legítima acabi perdent credibilitat. Pel proper mes de març, aquesta opció la descarto. Com també descarto la del PP, la de CIU i la del PSC. Deixant de banda l´opció esquizofrènica del PP, tant la de CIU com la del PSC, em mereixen poca confiança, per no dir nul·la. Per tant, poques opcions em queden (l´ordre fa la cosa): la d´ERC, la d´ICV-EUiA i la del vot en blanc. Amb tot, aquesta última opció, atiada pel President Maragall i també per Heribert Barrera, no és gens descartable, tot i que personalment no em plantejava repetir ara la mateixa opció per la que vaig optar en les passades municipals. Crec que només les opcions no majoritàries (per ara!) semblen dibuixar un horitzó definit, transparent i sense ambigüetats, i només una pot vertebrar nacional i socialment aquest país. Les opcions majoritàries catalanes continuen embolicades en el mateix cabdell de sempre, perdent-se en crítiques recíproques estèrils i en ambigüetats nacionals calculades. Els uns extenuant-se en fer-nos creure l´amenaça del llop, intentant inhibir-se de les serioses dificultats per innovar un discurs que encara beu de lideratges felipistes per mobilitzar votants jubilats, i els altres, continuen famèlics de tocar cuixa si a Madrid (governi qui governi!) s´hi posen bé. De propostes interessants, doncs, cap ni una. Ambdues forces semblen refugiar-se en la incompetència dels altres per amagar la seva. Per això tinc clar allò que NO votaré !