Si bé la guerra als Balcans i el conflicte de Kosovo ha estat durant els últims anys la nafre d´Europa, avui cal secundar sense por ni ambigüetats, i establint totes les garanties civils i legals que es necessitin, la declaració d´independència de Kosovo. Seria un error, i un despropòsit majúscul, frenar-ho o reprimir-ho a la força. Crec que la independència estabilitzarà la zona per sempre i l´ingrés de Sèrbia a la UE en serà la quadratura del cercle. Les paraules que segueixen son fruit de la devoció personal pels Balcans, una terra mítica, la història antiga de la qual va captivar-me fa molts anys. Potser per ser la terra que veigué néixer l´heretgia càtara, o per la perseverància nacional i social dels que un dia foren exterminats, avui estic eufòric, doncs tot just fa 6 mesos que, a la segona ciutat més important de Kosovo, Péc, vaig sentir-me partícep del seu anhel.
Amb el meu més gran respecte pels serbis de bé, la terra de Kosovo és la història d´un conflicte que no comença el segle XIV amb la pèrdua de Sèrbia, l´any 1389, del seu primer estat serbi a mans dels turcs de l´imperi otomà. És cert que d´aquesta derrota en una de les planures de Kosovo, els serbis en van fer l´acta fundacional de la seva gran nació, però també cal dir que fins al segle VII, moment en el qual van començar a arribar els primers eslaus, Kosovo era un territori iliri-albanès. Per tant, cal dir, alt i clar, que els primers pobladors del Kosovo actual foren albanesos. I diu la història antiga que després de la gran afluència d´eslaus a partir del segle VII, que van conviure junts amb els primers pobladors albanesos, Kosovo va continuar sent de majoria albanesa. I fins i tot en la gran guerra del 1389 contra l´imperi otomà, la coalició cristiano-balcànica estava formada també per albanesos, a més de serbis, bosnis, rumans, etc.., la qual cosa denotaria que els albanesos no van ser aliats dels turcs (tal i com volen fer creure els serbis) ni tampoc originàriament eren musulmans (s´hi van anar convertint al llarg dels segles). Sinó, com s´explicaria la devoció pel bisbe ortodox Fan Noli (per cert, traductor de Shakespeare i Cervantes a Albània), o per la Mare Teresa de Calcuta, tot un símbol pels albanesos.
Us deixo un emotiu video d´aquest nou estat d´Europa que s´estrena avui, i que esdevé, després de l´estabilització que dirigí el camarada croat Tito després de la Segona Guerra Mundial a tota l´exiugoslàvia, el segon més gran esdeveniment important d´aquesta mítica terra. El vídeo, tal i com volen els seus creadors, és un encès homenatge al ja traspassat President Ibrahim Rugova, un dels artífexs més compromesos amb la consecució pacífica del procés d´independència, com al comandant de l´UÇK, Adem Jashari, a qui el mateix President Rugova li atorgà l´any 2004 el més alt reconeixement com a heroi de Kosovo. A ells, però també als milers de ciutadans anònims que avui estan als carrers de les principals ciutats kosovars per celebrar aquesta festa democràtica, els dic sort i endavant. Del tema, també en parlen els blocs de l´Isaac Peraire, d´en Josep Romeu i de la Marta Rovira.
aquest indepe alucinat pixa fora de test!
Doncs jo no li veig el què a anar creant fronteres al segle XXI. Catalunya no s’ha d’emmirallar amb Kosovo que pobrets no tenen res a pelar allà perduts. El que cal és unir-nos tots per garantir la pau i sobretot respectar les identitats de cada poble. Però no calen ni més estructures d’estat ni més funcionaris perquè sempre ho acaba pagant la mateixa gent: els pobres desgraciats que formem la classe mitja i paguem impostos.
Primer Kosovo, després Palestina, llavors Euskalerria i finalment Països Catalans. La lluita continua!
No que existeix una veritable democràcia. I si aneu a votar seguireu fent el joc a aquesta colla de xupòpters que no volen res més que seguir a la cadira. No s’ha d’anar a votar fins a canviar el sistema. Això no va amb nosaltres.
Mentrestant, l’estat espanyol s’hi ha posicionat claríssimament en contra i ni als catalans ni als bascos ens deixen fer ni un trist referèndum per saber quin recolzament popular tindria començar a somiar en un possible o impossible futur independent…quina mena de democràcia és aquella que no permet consultes populars? existeix realment democràcia sense referèndums, sense escoltar la veu del poble???