El partit del segle en les primàries demòcrates dels EUA es resoldrà als penals. La cursa electoral entre Obama i Clinton podria forçar tant la corda al bàndol demòcrata que el candidat que s´imposi pugui fer desinflar els seguidors del perdedor a l´hora de sumar esforços junts (espero que no!) per la veritable contesa electoral a la Presidència, i facilitar així al bàndol republicà la continuïtat governamental. Seria un error. És per això que, si bé és poc provable, no és del tot descartable, que Clinton i Obama (i per aquest ordre) acabin fent un tàndem electoral per projectar amb força la candidatura demòcrata a la Casa Blanca. De fet, l´experiència no seria inèdita, i la veritat és que gaudeix d´un referent exitós quan en les mítiques i renyides eleccions de l´any 1960 el tàndem electoral demòcrata entre Kennedy i Johnson va triomfar i es va imposar a l´aleshores vicepresident Nixon. L´experiment podria repetir-se 48 anys després?
PD: Us recomano un nou bloc, el d´en Domènec Pérez, on hi podeu trobar bons posts sobre les eleccions americanes i política internacional.
YES WE CAN HEAL THIS NATION. La poesia d’Obama enamora i suggereix un futur millor. Go ahead OBAMA go!
http://www.dipdive.com/
Obama no pot anar de segon. Ell és el líder, ell representa el futur, i la Hilaria com li diuen els hispans que equivocadament l’han votat és PASSAT!
…i parlant de drets humans…heu vist l’spot censurat pel “Gobierno” a Amnistia Internacional? http://www.elpoderdetuvoz.org
el meu candidat ja es va quedar pel camí. Al meu entendre es va retirar un pèl d’hora, havia d’haver intentat superar el ‘superdimarts’. Estic parlant de JOHN EDWARDS, el candidat dels sindicats, de la classe treballadora, del que defensava la no polarització d’amèrica…
A partir d’aquí, penso que el què han de fer és sumar esforços els dos que queden, perquè mentre Clinton i Obama ‘se les foten’, els republicans es van enfortint.
BALLANA, avui un article de la Vanguardia parla precisament del què comentaves del ticket electoral.
Guanyi qui guanyi, QUE SIGUI UN DEMÒCRATA!!! Tinc ganes de visitar la ciutat de Nova York i em vaig prometre a mi mateixa que no ho faria mentre hi haguessin certs residents a la Casa Blanca i tingués la més mínima possibilitat d’ésser tractada com un terrorista internacional…Aviam si tenim una mica de sort i la sensibilitat dels candidats aconsegueix erradicar també la pena de mort a la totalitat dels Estats Units, així com aberracions “tipus” Guantànamo, que només saben anar en contra dels drets humans en una suposada “creuada” contra el que ells anomenen “l’orígen del mal”!!!
És obvi que Barack Obama ja ha guanyat, independentment de si guanya a Clinton o no. Ja ha sembrat la llavor de l´esperança i tard o d´hora en recollirà el fruit. Clar que el tàndem electoral és gairebé inviable, i que Obama brilla amb estrella pròpia (i no d´ara, sinó sobretot quan es pelava els genolls als suburbis de Chicago ara fa 30 anys com a treballador social, on va haver d´arremengar-se (i no sempre amb èxit!) per capejar les disputes veïnals!!) però també és cert que les diferències polítiques dels programes d´ambdós candidats són mínimes i que l´experiència, tot i que molt improvable, no és utòpica. Obama, m´ha enamorat i m´ha despertat la il·lusió que els polítics d´aquí són incapaços de despertar-me, però el perfil polític dels candidats no cal buscar-lo en les campanyes (que podrien ser un simple producte de marqueting totalment buit!) sinó en la seva trajectòria i és aquí on t´adones que Obama no és de cartró pedra i per tant la seva campanya guanya tota la credibilitat del món!
tio, no pixis fora de test. l’obama mai serà el segon de la hillary, ell brilla amb llum pròpia. té estrella. ell no té estrella i és una marca del passat. tots volem futur no passat!
Crec que Obama ha il·lusionat de nou la gent desencisada i això en el mon globalitzat és el que més importa. Il·lusió i confiança en un bé comú, en aquest casla nació americana.
No anar a votar???? NO,això mai!!! Si no anem a votar diran que no ens interessa el que facin amb nosaltres i el nostre poble, que “tant se’ns en fot”…i tant que hi hem d’anar…encara que sigui per votar en blanc, en senyal de protesta!!!
És molt gran el desencís causat pels polítics del nostre país. Si he de dir la veritat, no sé qui m’agrada menys…penso que és trist votar a algú perquè és el “menys dolent de la pel.lícula”, però…tornant al debat americà, he de reconèixer que jo, poc propensa a les “americanades”, m’ho estic passant “pipa” amb les primàries dels demòcrates. En aquest cas, no es tracta de qui m’agrada menys sino de qui m’agrada més: si la HILARY amb les seves propostes sòcio-sanitàries que sembla que permetrien fer arribar la sanitat pública a la totalitat dels nordamericans, o en BARACK amb el seu entussiasme tan engrescador i refrescant…això sí que és democràcia interna de partit i “talante”, Sr.Zapatero i no la teva “mirada optimista” del que ha de ser el nostre futur!!!
LA INTENSITAT DE LA CAMPANYA DEMÒCRATA ENS HA FET ENAMORAR A TOTS DE BARACK OBAMA. YES WE CAN! WE WANT CHANGE!
Vull que guanyi OBAMA. Amb candidats de debò com aquests qui es pot interessar per la mediocritat del sistema del nostre país on no hi ha cap tipus de meritocràcia. NO ÉS QUE HAGUEM DE VOTAR EN BLANC, NO ÉS AIXÒ COMPANYS. NO HEM D’ANAR A VOTAR. QUE N’APRENGUIN!
M’agrada l’Obama, hi ha un to kennedià i de vibració èpica en els seus discursos… Un to que trobem a faltar en la nostra política tan prosaica. Acostumem a criticar la política nordamericana per defecte, però el debat intern que es produeix en els “caucus” és difícil de trobar aquí… i sobretot el treball de convenciment que han de fer els candidats. Avui hi ha dos articles a La Vanguardia que sintonitzen en aquesta línia, el de Salvador Cardús -que compara les dues campanyes- i també el d’en Quim Monzó, que analitza amb la seva lucidesa la buidor total d’alguns eslògans. No puc estar-hi més d’acord! A més, el Súperdimarts no ha deixat res clar en el camp demòcrata. Encara hi ha lliga, que diem els del Barça! Fins i tot el republicà té un aire de Bush sr. que milloraria en Bush jr.
si guanya en Barak Obama em plantejo tornar ser becaire de la Casa Blanca
Amb l´Obama no li convé pactar amb Clinton perque ell te molt camp per correr encarai ho ha d´intentar a les pròximes si ara no guanya.