Són la 1 de la matinada i ja tinc son. Fa pocs minuts que els espectaculars talons de la imponent Mònica Terribas ja no es passegen impunement per la tarima del plató de TV3. Fins i tot m´han fet venir vertigen ! Malauradament potser el mateix que tenen Ridao i Herrera. Chacón, en canvi, pot estar eufòrica. Victòria inapel·lable. L´esquerra optimista ha fet del vot útil el botxí de l´esquerra de 1a i de l´esquerra de debò. Ha igualat el percentatge i el mateix nombre de diputats que Felipe González l´any 1982 i ha contribuït, més que mai, a enarbolar el PSOE gairebé a l´olimp. Per treure´s el barret. Però l´engreix pot no ser real. Amb tot, espero veure´n resultats i tot i que no reclamaran grup propi, molts dels que els han prestat el vot (que han estat molts!) esperaran que aquests 25 diputats catalans serveixin, d´entrada, per defensar sense contradiccions els interessos d´aquest país. Podran demostrar-ho en infinitat d´ocasions i la més imminent en dir NO a José Bono com a President del Congrés.
El revés d´ERC és equiparable al de Boris Becker, sec però no letal. Sense rabietes estèrils, el seu full de ruta no és equivocat (ànims i endavant!), però cal tocar de peus a terra. És una cursa de fons. Els d´ICV-EUiA han pencat un ou però se´ls hi han cruspit la clara. I ara no poden deixatar l´ou (una putada!). I els de CIU han salvat el pis i els mobles, que ja és dir! De ben segur que la Moreneta els hi ha ajudat.
I a la comarca veig que la tònica és semblant. CIU aguanta (i bé!), el PSC puja (i molt) i ERC i ICV-EUiA punxen (a Vic, però, ICV-EUiA dóna la campanada). En fi, temps hi haurà d´analitzar-ho millor, però ja ho faran els periodistes i politòlegs comarcals. Per avui, ja n´hi ha prou…bona nit i bona sort (que farà falta!).

PS: en jordi parla del català acollonit, i jo demano, s´acolloneix així la gent? Si no veus el video, clica aquí.