L´eina del ROM

L´Ajuntament de Vic aviat disposarà d´un ROM, és a dir, d´un reglament orgànic municipal que regularà, entre d´altres coses, les sessions plenàries del consistori vigatà. Era obvi que a l´equip de govern actual la dinàmica dels plens se li havia escapat de les mans i després de l´últim ple era evident que calia (i cal) posar-hi ordre. Però vigilem que entre tots plegats no ens hi fem més mal. És evident que tot instrument regulador estableix límits, però també és cert que respecta funcions. I si el què es pretén fer amb el ROM és limitar (quan no coartar) la principal funció del ple de controlar i fiscalitzar els òrgans de govern, i restringir aquesta funció a la possibilitat de presentar 2 mocions i fer només 2 precs i 2 preguntes per grup municipal, la fotarem al pal. No en canvi si la limitació només és de temps, és a dir, establint uns minuts per cada moció, prec o pregunta. Això ho considero just i fins i tot necessari. Allò ho considero injust i autoritari. En qualsevol cas, espero que el ROM s´aprovi per unanimitat de tots els grups polítics del consistori i no entendria que l´equip de govern forcés l´aprovació d´un ROM sense tenir la unanimitat de tots ells.

PS: podeu llegir alguns dels reglaments de ciutats mitjanes d´aquest país que no limiten el nombre de mocions, precs i preguntes en el plenari, com el ROM de Girona, Granollers, Sabadell, Mataró o Olot, entre d´altres . També us deixo l´únic reglament que he pogut trobar que limita a 2 el nombre de mocions, precs i preguntes, i és el de Cornellà de Llobregat.