“Botigues de sempre. 10 històries de Vic”. Un llibre singular. Únic. Gairebé de col·leccionista. Una única edició de 125 exemplars. Miquel Erra i Oriol Molas en són els autors. Sens dubte, dos professionals de talla. El llibre, de petit format, és un retrat escrit i visual de 10 botigues de Vic (Merceria Solà, Forn de Sant Miquel, Ca la Fina, Llibreria Anglada, La Renovació, Joieria Nogué, Antiga Vilanova, Farmàcia Genís, Can Bofill i Casa Manubens). Les de tota la vida. Autèntics museus ciutadans que han esdevingut referències comercials. Malauradament cada vegada en són més poques. Però almenys aquestes ja han estat immortalitzades. I és que el petit comerç (no franquiciat!!), el del centre i el dels barris, forjat a base d´anys pel propi titular darrera del taulell, és una de les artèries d´aquesta ciutat que més cal mimar. El llibre, que fuig voluntàriament del retrat convencional i de l´escrit de manual, s´endinsa en la singularitat de cadascuna d´aquestes botigues per copsar-hi la seva essència, aquella que precisament l´ha convertida en una referència. I les ciutats sense referències no són ciutats, són simples agrupacions territorials de persones. Sort i felicitats als autors!
Ah! També estic d’acord amb això de que no sempre hi ha allò bo al pot petit, és una llegenda urbana més la qual només no han descobert els quatre del centre pq puguin mantenir el xiringuito obert.
Estic d’acord amb qui diu allò que es miren el melic, que hi ha polítics que s’ho creuen (que ho són), que Vic és molt més que el centre i que les famílies que l’han habitat sempre, i que hi ha vigatans de primera i de segona. El problema de Vic és que sempre són, seran i volen ser el mateixos.
Un llibre que demostra que hi ha vigatans de primera i vigatans de segona.
Ja tinc llibre per SANT JORDI!!!!!
Un llibre petit com Vic i la seva gent que només es mira el melic. Vic és molt més que aquests establiments, el carrer verdaguer i la plaça major. A veure si creixeu algun dia aquests aprenents de polítics i toqueu de peus a terra. Potser haurieu de començar per treballar una mica i sobretot fer allò que no feu mai, que és recórrer tota la ciutat. Des del meu punt de vista, compartit per molta gent, foteu llàstima.
només el forn d´en Cinto Codina ja ompliria tot un llibre. Espero que l´hagin retratat fent crosants o tortells! Felicito els autors
El Remei i l’ estadi també existeixen. La mentalitat vigatana a d’ evolucionar i entendre que la filosofia “al pot petit hi ha la bona confitura” és una barrera per creixer com a país. Bé pel llibre, però els demanaria que fessin un altre sobre “els altres vigatans”.