Ahir dilluns vaig anar al Ple de l´Ajuntament de Torelló. Al company i amic Jordi Casals li devia una visita “in situ”. Vaig triar un ple sucós, el de pressuspostos. Com sempre, però, vaig arribar una tard. Culpa meva, per descomptat, però compartida amb una veïna del poble a qui vaig demanar-li (coneixent que a Torelló tenen les dependències municipals en dos edificis diferents) en quin dels dos edificis es celebraven els Plens. Va errar el tret i va fer-me anar a l´edifici del carrer que no era (cagum l´olla!). Per tant, 10 dels 40 minuts que vaig fer tard, són culpa seva, apa! I malament anem si els veïns del poble no saben on es fan els plens!!! Amb tot, arribo al Ple, i amb algunes mirades de sorpresa, m´assento a una de les còmodes cadires a disposició del públic (ja m´agradaria que fossin iguals pel públic del Ple de Vic!!). Tot i que no entraré a valorar el ple, per desconèixer la dinàmica i els continguts que s´hi discutien, si que diré que l´equip de govern només va tenir un grup exercint d´oposició, ERC. Va sorpendre´m que l´alcalde Franc demanés en el torn de precs i preguntes, a cadascun dels regidors i de forma personal, si en volien fer. Vaig trobar-ho tot un detall. Acabat el Ple, i ja a peu de carrer, salutacions cordials i conversa amiga (i agraïda!) amb alguns antics companys de partit (Fontserè, Galobardes i Franch) i també amb els companys i amics d´ERC (Casals i Sabatés). Ja de retorn a la ciutat dels sants, estava satisfet. Un vigatà empedreït acabava d´estar poc més d´una hora al Ple de Torelló, i la veritat sigui dita, els uns i els altres m´hi havien fet sentir com a casa.

PS: clica aquí per llegir la crònica del bloc del camarada Casals.