Fets, no paraules, però el marron que se´l menji un altre!

Fa uns dies Montilla esbroncava Zapatero per l´incompliment flagrant del govern espanyol en la dotació pressupostària de la llei de la dependència. Però només van ser “paraules”. De “fets”, cap ni un. El “fet” irrefutable hagués estat el vot en contra dels 25 diputats del PSC als pressupostos del govern Zapatero. És trist veure que el vot afirmatiu dels 25 als pressupostos de l´estat espanyol ha esta totalment gratuït. L´aportació catalana ha estat nul·la. Però ja no tan sols per la desidia en reclamar el nou sistema de finançament, sinó que ni tan sols s´ha aconseguit esgarrapar calés per complir les estipulacions de la llei de la dependència que manen repartir-se a parts iguals entre les dues administracions les 2/3 parts del cost del servei. Per culpa d´això, el cobrament de les prestacions per part de les persones amb dependència moderada (que seran la majoria!) que el 2011 havien de començar a cobrar és ja una utopia. I malgrat no ser un departament de la seva incumbència (!!!), aquest PSC ja ha anunciat que caldrà demorar el pagament d´aquelles prestacions. És una irresponsabilitat política majúscula que torpedina l´eix social que vertebra el discurs socialista de Montilla. Però dins la parròquia socialista, com sempre, ningú piula. És una de les primeres vegades que el projecte polític del PSC embarranca pel seu flanc social, l´últim que li quedava en peu (després del desmoronament del flanc federal-nacional). És per això que a la consellera republicana d´Acció social i Ciutadania, Carme Capdevila, li tocarà aguantar la burra i menjar-se el marron. I li caldrà fer malabarismes per ensortir-se´n, doncs les reclamacions dels ciutadans no seran poques. Mal negoci aquest…