Aquesta setmana m´he barallat amb la de la foto. Ha estat un estiba i arronsa que finalment ha acabat amb victòria per part meva. Al final ha caigut abatuda i me n´he desempallegat. Té més anys que jo, ja ho sé (i a més és queca!) però escalfa…que t´hi cagues! I és l´únic al·liat que m´ha permès el refredat. És per això que no he tingut ganes d´actualitzar el bloc. I mira que de merda enverinada pels diaris n´hi ha sortit un munt. Entre l´entrenyable ossa hvala que, per cert, m´hi vull reunir d´aquí poc (!!!), i el complot pijo-carca mesetario amb reducció sociovergent contra en Benach, alguns ingenus s´han oblidat fins i tot que els costarà arribar a final de mes. I és que d´això es tracta companys, en èpoques de crisi cal tenir el personal entretingut mastegant morralla. D´això, en l´argot màgic, se´n diu misdirection. És a dir, fer desviar l´atenció del públic del veritable punt de conflicte. Ep, i si t´enxampen, escapa´t per la tangent. Digues que la culpa és dels EEUU. Ara està de moda dir-ho. És una bona manera de tapar-se les vergonyes. La bata, però, també les tapa si vols!
PS: Llegiu l´Oda a la bata d´un amic i company blocaire. La primera oda a una bata.
Ballana això es una peça de col·leccionista!
ja m’agradaria estar dins aquesta bata amb tu i les teves vergonyes!!! jijij!!!!