Treballar per un somni, per difícil i impossible que sembli, no és mai una utopia. És una necessitat d´una societat globalitzada que perd referències i valors a cop de gatell. Tots tenim somnis. I el dia que deixem de lluitar per aconseguir-los haurem perdut la partida en favor de la mediocritat. Si bé ara ja ens facturen per números, llavors ens facturaran per lots. Ja no d´un en un, sinó de mil en mil. Serem un més dins del gran ramat cercant la utopia mediocre. I el camí per on passà serà tan ampla que no tindrà lateral. No serà costerut, ni tampoc hi trobarem pedres, serà net i planer i viciat de cofoïsme. Serà fàcil, per tant. Però tindrà un risc enorme. Letal. Que serà impossible entrebancar-s´hi. I si no ens hi entrebanquem no ens podrem tornar aixecar. I a vegades, moltes vegades, és millor entrebancar-se primer per aixecar-se millor després. És el preu que jo vull pagar per no resignar-me a cercar la utopia mediocre. I tu? Bon any i bon camí !
Bon any camarada! I que la mandra no ens faci traidors!!!!!!!
jo fa temps que vaig pel lateral i estic mes penjat que un fuet.sense quartos millor no cardar el boig!
Ballana anunciaras alguna cosa l´any 2009??????
Penso com tu.Un exemple de xai de ramat seria Montilla.Estas d´acord?
Iep Joan! Jo també vull pagar!
Apa, seguim lluitant!! Feliç 2009!
Isaac