Ho confesso. No m´agraden llargues. Més aviat les prefereixo curtes. I a mi, a més, se m´escurça sola. I no és conya. Cada dia a primera hora quan marxo al despatx me la poso al punt. I a mig matí ja se m´ha escurçat 2 dits. És una lluita constant entre ella i jo. Fa uns dies, però, una persona amb “gràcia” va aportar-me llum sobre l´afer. I a més de dir-me que també me la veia curta va esgrimir-ne el perquè. I em va convèncer. Se m´escurça per l´amplitud del nus. El meu és un nus italià. Ample i curt. Sempre m´ha agradat. Però m´estic replantejant fer-me´n un d´anglès. Més prim i llarg. O fins i tot americà. Aquest últim, però, el descarto per massa prim. El double windsor anglès, per exemple, em permetria una combinació gairebé equànim. Amb tot, el nus francès, l´entremig de l´italià i l´americà, també és  una opció molt vàlida. Llàstima que no hi hagi el nus català. Ep, no renuncio a inventar-lo. Segur que seria un èxit! Vinga doncs, quan me´l veigueu, ja em jutjareu! I per corbates, aquest alemany n´és un dels millors especialistes. A la foto, algunes de les meves corbates en actiu.