Malgrat que es vulgui recuperar el PIB de la comarca a cop d´hèlix, això de l´aeroport corporatiu va néixer mort. Quan se´n van sentir tocar campanes, a algú li va venir salibera de la bona, va escombrar cap al sud i el tret li va sortir per la culata. D´aquella irregularitat  ningú se´n va fer la testa però ara el pasteleig aeroportuari s´ha desmadrat com una mula. Els fets semblen pronosticar que aviat els impulsors aniran amb el cap cot. Tothom guardarà la roba, fins i tot aquells que semblen haver-la embrutat. A dia d´avui, però, sembla que la idoneïtat  de l´infraestructura aeroportuària se sustenta en un únic informe “tècnic”, quan és pràctica habitual en aquests tipus de casos, disposar de varis informes, inclús contradictoris, per tal de poder decidir amb garanties la conveniència  o no del projecte. Del contrari, el ciutadà té la percepció de voler fer passar el clau per la cabota. Del tema de l´aeroport també en parlen en els seus blocs en Xevi Bardolet i en Jordi Casals.