Bon Sant Jordi 2009

parada-erc-sant-jordi-2009M´aixeco del llit quan fa 5 hores que m´hi he posat. Nu. Com sempre. 7:30 del matí. Tasto l´aigua de la dutxa. M´agrada. M´hi entretenc 4 minuts i llest. Em despentino amb les mans. Abans feia servir pinta, ara passo. En teoria, menys feina (a la pràctica, molta més). A partir d´aquí em queden 25 minuts, que serveixen per fer això: triar el tratjo i la corbata a joc. Planxar la camisa. Preparar-me el “colacao” i gaudir-lo assentat al silló mirant la muralla. És la millor recompensa de bon matí. 5 minuts pel Cuní i 2 minuts més per repassar l´agenda del mòbil. Ja vaig, com sempre, 5 minuts tard. Com es fa per ser puntual? A les 10:30 haig de ser a Puigcerdà (i no per saludar Carretero!). Però amb sort hi seré. I no cal córrer. Passat Toses, m´aturo a la mina d´aigua. Quin goig!! Quin país!! Gairebé arribo a temps (no us diré l´hora exacte!). Veig poca trempera pels carrers de Puigcerdà per ser Sant Jordi. I no m´agrada. M´esperava més. Aquí, els que criden, semblen ser els que menys fan (apa, ja la teniu…). A Vic, a la Plaça, ja deu estar a petar. Que n´aprenguin! Però avui, malgrat la crisi, és dia d´obrir l´armari, deixar-hi la mandra, les noses i els problemes, i sortir a fer un tomb per qualsevol ciutat, poble o vila d´aquest gran país. Avui, pels carrers i places, es vendran bons desitjos i amb roses i llibres construirem noves il·lusions.  Podem fer sentir una mica millor la gent que ens envolta, que ens estimem, i el seu esglai serà la nostra recompensa. Copseu amb majúscules l´arrelament de tots els catalans i catalanes a la diada de Sant Jordi (de la que el Bisbe Oliba en fóu un dels més grans impulsors), el segon patró de Catalunya (des del 1888 la Mare de Déu de Montserrat li va prendre el primer lloc), i feu notar que quan és tot el poble qui festeja la diada, el país enarbola i projecta la seva raó de ser. Això ens fa més lliures. Més europeus. Des de Puigcerdà, aquest any, Bon Sant Jordi 2009! Ep, però a la tarda, això sí, a Plaça!