Aquest vigatà il·lustre i patriota català que el pròxim 8 de maig l´Ajuntament de Vic homenatja (xapó i felicitats!!) és el mateix que reivindicà legalment (i amb tota la raó!) la Presidència de la Generalitat de Catalunya arran de la dimissió del President Irla l´any 1954. Un vigatà hagués pogut ser President!!!. Però d´això ja en vaig parlar fa temps, i no ho repetiré ara. L´homenatge al Serra, més enllà de la pleitesia forçada que ara tothom li retrà, hauria de ser un crit de justícia per reivindicar-ne el seu ferm i honest patriotisme polític encara avui desconegut per molts (i sobretot pels que n´haurien de ser hereus polítics!). El seu ric fons documental, cedit pel fill d´un amic personal de Serra i Moret al buidar la casa, al Centre d´Estudis Històrics Internacionals, juntament amb el del seu pare, Serra Campdelacreu i el de la seva dona, Sara Llorens, ha estat molt poc explorat. Són més de 30 caixes que contenen, per exemple, tota la correspondència a l´exili, i alguns dels discursos cèlebres, totalment desconeguts, com el que pronuncià en la inauguració de la Plaça Lluís Companys a Montevideo (Uruguai), on després d´un discurs patriòtic abrandat arrencà un dels aplaudiments més sonors que es recorden de l´exili. Aquest vigatà il·lustre va reivindicar sempre, malgrat no es digui mai, la irrefutabilitat dels drets de la nació catalana, com el de l´autodeterminació, que el considerava un principi vital. Submergir-se en tots aquells papers i rellegir les cartes de Serra a Pallach (més de 100!!!), a Pau Casals, a Tarradellas, a Irla, és un exercici que reivindico per tots aquells que s´estimen el país i la ciutat. Jo hi vaig disfrutar! Ara, el seu 125è aniversari torna a ser una oportunitat d´or per fer aflorar el seu ideari. A molts, i més en la situació política actual, els convindria empapar-se´l. A la foto, segon per l´esquerra, amb el President Macià.