Acord amb lupa

financament-eurosD´entrada, no sóc dels que està molt convençut de l´acord de finançament. Sentir la ministra espanyola parlant de previsions i sense concretar xifres, fa fredar. I el precedent d´incompliments per part del govern espanyol en tot aquest afer és important. D´aquí els temors i els dubtes. Millor comprar una lupa per no deixar passa res. Ara bé, de l´esforç negociador i de la pressió exercida per part d´Esquerra sobre el govern espanyol en aquestes últimes hores, no en tinc cap dubte. Com tampoc no el tinc en pensar que, més enllà d´aquestes xifres, la cosa era utòpica. Almenys en el context constitucional, estatutari i polític actual. Per tant, les xifres les devem a Esquerra. Però si bé puc entendre i compartir algunes de les manifestacions en contra que genera l´acord, sí que no entenc ni molt menys comparteixo les que provenen de CIU. És més, si de veritat el reialme convergent està disposat a plantejar en serio l´aposta sobiranista i la defensa a ultrança dels drets econòmics i polítics del nostre país, ara és el moment de fer-ho, de vertebrar-ho. Sense pors. Sense ambigüetats. Tenen espai per fer-ho. Però no ho faran. I tant que no ho faran! La seva estratègia,  igual que la del PSC, és mantenir sempre la doble ànima. Llavors, doncs, lliçons de país d´aquesta gent cap ni una! És més, en aquests moments, poden estar pensant en preparar una escena de sofà amb Zapatero i suplicar gratis entrar al pacte per la porta del darrera. L´Artur ja ha rebut trucades d´empresaris del rotllo que enyoren sucar melindro (quan penseu dir que si, els hi demanen!). De fet, que Mas arribi o no a ser President, ni tan sols depèn del finançament, sinó de la catàrsi col·lectiva que s´han inventat per fer creure que els tripartits s´han acabat. O sigui que tornen ells…ai mare meva!!!