Marc,
Sempre he estat crític amb la poca o nul·la ambició nacional del PSC. A Pallach i Serra erem pocs els qui ens els sentiem nostres. Alguns s´estimaven més parlar de Carlos Rosselli (per favor!!). La filla Pallach, l´Antònia, ho sap bé això!. Era inútil continuar mantenint una flama que no volia encendre´s. Però ara, per dignitat, crec que el PSC té l´obligació moral de posicionar-se, per respecte als molts militants i votants que encara li queden, en tots i cadascun dels temes nacionals. Allò que sempre han obviat, ara han d´afrontar-ho. Amb el descrèdit polític actual,la gent vol saber amb qui es juga les cartes. Mentre el PSC no tingui grup propi a Madrid té la legitimitat mermada a Catalunya. No ho dic ara, ho he dit sempre, tot i que ara ja no lluito en aquest front. Si el PSC fos valent, crearia grup propi a Madrid. Això sí, hauria d´estar disposat a perdre uns quants milers de vots a favor de la Federació catalana del PSOE que es crearia a Catalunya com a reacció immediata al Grup Propi. Ara per ara, això és una utopia. Els càrrecs no volen jugar-se-la. I el que se la juga, se´l mengen! A més, la vella guàrdia ja només pensa en la jubilació, creu-me. I les noves fornades han estat adoctrinades per l´escola del Baix Llobregat…(ja t´ho dic tot!). De totes maneres, sort als qui en volgueu continuar la lluita! Òstia quin rotllo tu…però mira, interpreto com un petit homenatge a l´home del cementiri d´Esclanyà que als anys 70 deia que “amb la independència de Catalunya s´hi ha de pensar sempre i no parlar-ne mai”. Avui, però, ja ha arribat el moment de parlar-ne! Sigui benvingut company! Gràcies per opinar i participar.