Aviat, catifes de fulles. Boscos de mil colors. Tardor despentinada. País de contrastos. Mentre uns s´amaguen rera els símbols per fotre mà al calaix de tots (quins collons, senyor Millet!) d´altres malden per oferir de tot a canvi de poc. Mireu la foto. És a prop del Born. En Ricardo fa des de mudances fins a canvis d´oli de cotxes atrotinats. I no es queixa. Al contrari, mentre enganxa els papers, riu. Aprofito per dir-li que no els hauria d´enganxar a les faroles ni a les façanes. Però no m´escolta tot i que quan marxa es gira i m´espeta això: “y ese cabron de Millet tampoco deberia haber metido la mano!”. Amb el cap assenteixo i li dic adéu. Em renyen perquè m´hagués pogut guanyar un “jec d´òsties”. No ho crec. Però el tio tenia raó…Aixeco el cap i veig les palmeres despentinades. L´abaixo i trepitjo les primeres fulles. Senyal inequívoc que la tardor, com un rellotge, ja és aquí.
Ves a pastar fang
Ei, Lidia i Albert, això no és un xat. Ni “emoticonos cursis” ni històries rares. I menys insults!
encara no han caigut..Que tens pressa??ja ja ja
Vols dir que no pasara una bona temporada a la garjola aquest lladre d´en Millet?