Millet i Montull, després de fregar-se el cul amb el país, ara se´l posen a la boca. I escarxofats al sofà i veient la tele esperaran el dia del judici. És la sort dels lladres. La “milletada” ni tan sols ha merescut presó preventiva. La decisió del jutge, inexplicable de forma raonada, és un insult al país i a la cosa pública. Fotre la mà al calaix públic, surt barat. De no esmenar-se la interlocutòria pel mateix jutge , estimant el recurs de reposició d´acusació particular, fiscalia i Generalitat, n´hi ha per sortir al carrer a fer cassolades. La primera, davant la mansió dels Millet.
Em temo que la cosa no és tan fàcil. A mi també m’agradaria que prosperés algun dels recursos, però el problema és la llei. És cert que aquests “senyors” podien haver fotut el camp i no ho han fet, i també és cert que han dipositat uns diners que de moment poden servir per anar restituïnt part del sostret. No estic justificant res, però en aquestes circumstàncies la presó preventiva -i més tenint en compte que l’alarma social ja no és una motivació considerada per la llei- és difícilment aplicable. L’estratègia dels advocats de la defensa ha anat justament en aquest sentit, començant per la mateixa confessió. Un “xoriço” d’estar per casa pot tenir més risc de fuga que en Millet, que no mourà ni un dit aconsellat pel seu advocat. Per tant, amb les lleis actuals té moltes més possibilitat d’acabar a la garjola de manera preventiva el “xoriço” petit que el de guant blanc que ha desfalcat una milionada. A més, com s’ha repetit aquests dies, la presó preventiva no es pot considerar mai com una anticipació de la pena, per molt merescuda que estigui.
Què vull dir amb tot això? Doncs que el que cal, i de manera urgent, és canviar unes lleis que permeten que aquests “senyors” es passegin impunement per davant dels nostres nassos. Per tant, cal que els legisladors (és a dir, els polítics), es posin les piles. Si no, ja podem anar fent cassolades, que em temo que només serviran per esbravar-nos. Que tampoc no està malament, per cert…
Ei Josep M,
Dir-te que el principal criteri (no l´únic evidentment) i un dels més importants per argumentar a tot Europa la presó preventiva ,és l´existència clara i rotunda de forts indicis de culpabilitat. En aquest cas, això clama al cel. Millet ja va estar durant un parell de setmanes en presó preventiva per un delicte d´estafa en una empresa privada l´any 1986. Allò sustret i retornat en part (no arriba ni a 1/3 part del total) no és a voluntat pròpia, sinó un cop ja obertes diligències judicials. Pensa que, a grans trets, en més d´un 60% dels casos el jutge acaba atenent la petició del fiscal de presó preventiva i en els que no ho fa, majoritàriament és pels dubtes en la culpabilitat. La destrucció de proves, la reincidència i el risc de fuga són altres criteris que en aquest cas no estan tan clars que no puguin produir-se, malgrat el que, naturalment, al·legui la seva defensa. I ja veuràs com s´acabarà estimant el recurs i dictant nova interlocutòria. En fi company, n´anem parlant…!Gràcies per opinar i participar.
Evidentment, Joan, els qui treballeu amb lleis n’esteu més al corrent. Esperi i desitjo que tinguis raó.
Salut!
Doncs fem-la ¡¡¡¡¡¡¡¡