Com al Puigmal, a l´independentisme s´hi pot arribar per diferents camins. I tots porten al cim. No en dubteu mai. Aquesta és la virtud de les muntanyes i de l´independentisme del nostre país. Cadascú ha d´escollir el camí, però que meni al cim! No hi ha dreceres i sí molt d´esforç col·lectiu. Personalment, i des del meu primer vot per Esquerra als 18 anys, a l´independentisme hi he arribat després d´un periple per l´esquerra nacional de Serra i Moret i Josep Pallach. Ells, com jo, mai van entendre el país sense que aquest esdevingués lliure. El cim el tenien clar, amics i amigues. El seu ideari, però, sovint va tresgiversar-se partidistament de manera pòstuma. A voltes, aquells que els havien bandejat en vida, van acabar-ne escrivint la història. I vam ser pocs els que seguirem l´ideari sense injerències partidistes. A pèl. Tal i com ells l´havien forjat i defensat. Els centenars de cartes que es conserven, sovint massa desconegudes, en són el testimoni més preuat. Avui, frases del seu puny i lletra, com “un home no és lliure si el seu poble no ho és” o “ amb la independència de Catalunya s´hi ha de pensar sempre i no parlar-ne gaire” o “l´autodeterminació és el dret de tot poble amb consciència nacional” són en boca de tots. I ara, biografies desinhibides com la de l´amic Miquel-Àngel Velasco (sobre Serra i Moret) o Pere Meroño (sobre Pallach), posen definitivament llum a anys de foscor. Macià i Companys, també eren els seus referents. Tant, que fins i tot Macià, en trepitjar per primera vegada el nostre país després de l´exili, ho volgué fer a Pineda, d´on Serra i Moret n´era l´alcalde. Fou allà on Macià invità a Serra a incorporar-se a ERC per ser ferm coneixedor que ambdós compartien ideari. Us seré franc, no sóc amant de l´independentisme nerviós, aquell que, tot i en bona fe, sovint es precipita però sí en canvi hereu i ferm defensor de l´independentisme compromès (i no nerviós) de Macià i Companys i del seny i humilitat de Pallach i Serra i Moret. Per això aplaudeixo que avui a la seu de la Fundació Irla la gent d´Esquerra presenti un llibre de Josep Pallach. Allà seré. I a tu, estimat lector/a, si encara no has fet el pas a l´independentisme, et dic: escull un camí, però que meni al cim sense tirar pedres. I junts, ens trobem a dalt!
Joan tots els camins porten a Roma pero bueno quins arribaran primer..a la meta
Olé olé i olé!!!!!
Et felicito tard patriota per què no havia entrat el bloc el dilluns