La restauració per part del mestre Joan Pedrals de Moià per encàrrec de l´Ajuntament de Vic de l´antic rellotge obrat pel mestre Josep Besses el 1901 ubicat a la torre del campanar, és un reconeixement públic a la importància dels rellotges dels campanars catalans, i en concret, del de Vic, just en una època on ja s´havien deixat enrera les hores canòniques i el ciutadà de peu es regia pels tocs-horaris civils. En un temps on els rellotges de mà només eren d´ús i gaudi de les classes benestants, les 24 “batallades” (tal i com s´anomenaven popularment les campanades repetides) d´aquest rellotge de Vic ara restaurat, servien per aixecar del llit molts vigatans i vigatanes per anar a treballar, o per saber quan s´acabava la jornada, o per saber quan havien de tancar els portals de muralla o, fins i tot a partir de 1875 (encara amb el primer rellotge i continuà amb el restaurat) per anar a agafar el tren a la nova estació de Vic. Només pel respecte a la funció social i cohesionadora que va exercir en el seu temps per ser la referència civil horària de tots els vigatans i vigatanes (sense distinció d´ideologies) ja es mereix que l´Ajuntament de Vic li atorgui els honors que en el seu dia els nostres avantpassats van professar-li modestament. Vagi per endavant, doncs, la meva més sincera felicitació a l´Ajuntament de Vic però sobretot als membres del GDP, i en especial al seu líder vigatà incombustible, l´amic Miquel Cañellas, per la seva ingent tasca en la conscienciació i preservació del patrimoni de la nostra ciutat, mai prou ben tractat, i emplaçar-lo així a continuar lluitant per preservar un dels capitals més preuats que la ciutat ens ha llegat, el seu ric patrimoni històric. Un bon regal de reis per la nit màgica d´avui!. (foto:gdp)
EI, COM QUEDEM EL 1901 O 1875????
MOLTA HISTÒRIA I NO SABEM SUMAR????
GRÀCIES PER OPINAR
LL.
Benvolgut/-a “LL”,
Disculpa el lapsus en les dates i que m´he afanyat a esmenar o, més ben dit, a matisar donat que a l´any 1875 el rellotge que ara s´ha restaurat no existia. Sí, però, que ja tocava hores civils i avisava de quan passava el tren, el primer rellotge instal·lat a la torre del campanar de l´Ajuntament que, si no vaig errat, s´inaugurà pels volts de l´any 1827, essent obra d´un rellotger i artesà de Vic, un tal senyor Tusquelles.
Veig que vostè, com jo, és un apassionat de la història, la qual cosa m´entusisama perquè ja tenim d´antuvi un punt en comú. Gràcies per opinar i participar.
Benvolgut/ a “LL” :
En Ballana ho dèia bé. Ja saps que a voltes les lectures, com les paraules, poden dur sovint a malentesos. Aclarim-ho doncs. La torre del rellotge i la primera màquina (provisional perquè era d’un convent exclaustrat) es va col.locar a l’actual emplaçament l’any 1823. En Tusquelles (rellotger-ferrer de Vic)farà una nova maquinària d’encàrrec que es va estrenar el mes d’abril de 1827. La tercera (ara si que va de bò), és la d’en Josep Besses any 1901, la de les 24 hores. En Ballana també ho diu bé quan parla del ferrocarril (Vic any 1875) doncs ja fèia 50 anys que teníem el rellotge de Plaça i també l’encerta quan parla de l’horari d’obrir i tancar els portals de muralla. La paret o muralla del morbo, encara va ser operativa fins a les acaballes de les guerres dels carlins; any 1875. L’altra (la medieval) sols restava en peu en alguns trams del Passeig i Rambla de l’Hospital, (a banda del Portalet, és clar) doncs s`havia desafectat a partir del 1694. Espero haver aclarit els teus dubtes company. I gràcies a en Joan Ballana per obrir aquest tema al seu Bloc, dedicat a aquest rellotge tant nostre…de tots els vigatans. I que el puguem disfrutar ben aviat ¡
Coneixent bé a en Joan, sabia que no podia ser un error de càlcul les dades esmentades.. però volia que fos rigorós, com ho és sempre d’altra banda, amb les seves explicacions. Com a bona curiosa i em sembla que tots tres ho som de tros, volia saber què s’hi amagava darrera els anys que ballaven i per sorpresa meva, no només he pogut llegir l’explicació d’en Joan, sinó que també la seva. Moltes gràcies per l’explicació, aquests petits detalls són els què fan de la història un mon nou, canviant i apassionant!!!
(Lluna)
Amb alguns dels participants d’aquest Bloc,concretament d’aquest article sobre el “Regal de Reis” en hem desplaçat al “santuari” del rellotge aquest dissabte tarda del dia 16 de gener. El rellotger Joan Pedrals l’artífex de la rehabilitació d’aquesta màquina centenària, ha estat detallant-nos els pormenors de la feina feta al llarg de l’any i ens ha ensenyat el funcionamenrt de les diverses parts (3 màquines en una )de la magnífica peça de rellotgeria monumental de Josep Besses, que ha passat de l’òxid previ al metall brunyit, de l’abandó semisecular sota unes golfes a la bellesa mecànica d’una rica peça patrimonial de la ciutat de Vic. Gràcies al rellotger de Moià per la seva atenció i explicacions i gràcies per la bona estona passada amb els companys de viatge.
gràcies a vosaltres,
sou un niu d’informació!!!!
M.
En resposta a la pregunta feta per Vigatà, només us puc dir que el rellotge, ara, podria funcionar total i completament com qualsevol altra. I, ben segur, amb més fiabilitat que molts dels moderns.
De tota manera, no crec que aquest sigui el seu futur immediat, mes aviat tot apunta a que s’exposi com a peça important de l’història vigatana.
Sert és el millor pintor que es podia escollir per pintar la catedral de Vic. Un gran homenatge a l’embotit, als budells de porc farcits de carn. Per cert, i si hi havia dubte, tot i la comparació, o precisament per ella, adoro la Catedral de Vic. No conec cap catedral al món semblant. És autènticament sinistra i grandiosa. Qui hi entra per primera vegada queda sense paraules. Jo, quan porto algun amic a Vic, sempre el faig entrar d’una menera especial que recomano. Entreu i quedeu-vos a l’espai que hi ha entre la primera i la segona porta fins que quedeu en la más absoluta penombra. Espereu uns segons i llavors acabeu d’entrar. És un cop de puny a l’ànima, garantitzat.
Salutacions, per cert, a tothom que segueix aquest bloc, ja que sóc nou i no us conec encara.
Armand Mauri.
El rellotge funcionara o sera dexposicio?
Sr.Ballana li agraeixo l´escrit i la sincera estima a la ciutat d´on sóc fill. Comparteixo la seva opinió i el fet que un artilugi com del que estem parlant fou element cohesionador d´una època que es cometeren atrocitats vàries.Igualment trobo encertats els comentaris que precedeixen aquest i en especial el dels aclariments del Sr.Pedrals,mestre restaurador.Felicitats Sr.Pedrals.
Benvolguts companys.
Es amb goig que us respong a tots, com ha estat un goig de fer aquesta restauració.
Anem per parts en la resposta.
Jo, fins a començar a desmuntar el rellotge, sempre havia vist aquesta maquinaria com a que toqués amb repetició o, dit d’altra manera, 4 quarts, 24 hores i 24 hores.
Així, també, ho donava a entendre la literatura impresa de l’época que havia caigut a les meves mans.
El rellotge, poc després de la seva inauguració, fou modificat per a fer que només toques les 12 hores a les 12 de la nit. Es en aquest moment que es podia haver modificat també la part de la repetició per a anular-la.
En aquests moments, tal i com em va arribar i tal i com ha quedat, no repeteix. Toca els quatre quarts i les hores corresponents un sol cop.
Si en origen era així, veig desproporcionada la reacció dels antics veins de la Plaça, ja que el rellotge que el substituí, tocava els quatre quarts i dues vegades les dotze, per tant les mateixes martellades.
No em fico amb la dificultat de saber l’hora mirant l’esfera, element que, realment, es difícil d’entende i que fou el motiu de la dita de quedar o anar a ‘Tres Quarts de Quinze’
Benvolgut Joan Pedrals,
Malgrat no tenir el plaer de coneixe´l tot i que espero fer-ho en breu, li agraeixo el brillant comentari en aquest bloc sobre el detall històric del rellotge, així com del seu procés de restauració. No cal que li digui que el treball de restauració realitzat és digne del millor mestre rellotger i com a vigatà de peu li faig avinent la meva més sincera felicitació. No tinc cap dubte que la ciutat de Vic i l´Ajuntament en particular sabran trobar el millor lloc per mostrar aquesta joia d´època. Gràcies per opinar i participar.
Senyor Pedrals,
Moltes gràcies per la seva resposta. És un honor poder comptar amb l’explicació de qui s’ha encarregat de restaurar aquesta meravella. Ha de ser fascinant saber “entrar” dins una maquinària tan compleza i bella com aquesta. Repeteixo, moltes gràcies!
Armand.
Cercava l’explicació de l’origen de la frase “anar o estar a tres quarts de quinze”. No acabe d’entendre per què van triar ‘tres quarts de quinze’ i no qualsevol altra ja que la dificultat de llegir l’hora en aquest rellotge devia ser la mateixa a qualsevol hora. Si m’ho poguéssiu aclarir.
Gràcies.
Orèn
Em sembla magnífic que s’hagi restaurat una peça tan important per la ciutat. Només per la seva entitat com a element històric ja val la pena. Però personalment hi afegeixo una admiració gairebé màgica que sento pels mecanismes dels rellotges. Per mi aquest rellotge té molta més importància que qualsevol de les pintures de Sert, que pengen per tot arreu com llonganisses tenebristes!
El que no em queda clara és una cosa. Dius que el rellotge tocava les 24 hores. Però pel què tinc jo entès no era així exactament, doncs tocava les campanades dobles. O sigui 48. Més els quarts. O sigui, 52 campanades, cosa que va provocar diverses queixes ciutadanes.
Aixó doncs, m’agradaria poder confirmar quina versió és la correcta. ¿Oi que ho aclariràs amb prestesa?
Una salutació des de la penombra!
Armand.
Fa goig llegir aquestes ratlles d’un company de fòrum i descobrir l’interès que compartim per aquesta màquina i per la història del rellotge de la ciutat.
Sobre si tocava 24 batallades de repetició a banda de les 24 hores normals, és una cosa que només ens la pot contestar el rellotger de Moià que l’ha restaurat. Li podriem passar la a pregunta i a veure si ben aviat la podem tenir aquí al Bloc.
Ei Armand,
crec que el mestre Joan Pedrals t´ha contestat amb precisió allò que jo no hagués sabut fer. Tot i no compartir la metàfora tenebrista entre Sert i les llonganisses, reconec que m´ha fet riure. I el dia que vulguis fem una incursió en la història vigatana per desbrossar la metàfora i extreure´n un denominador comú que de ben segur compartirem. Gràcies per opinar i participar.
A mi la metàfora de Vic i les llangonisses també m’agradarà seguir-la, perquè jo m’apropo més, ben sovint, a la visió que en tenia el canonge Collell quan opinava amb certa sornegueria sobre la decoració de la Catedral de Vic, que la veia gairebé com un saló de ball de l’època(amb cames, braços,contorsionismes i cortinatges de vellut ). Si ara aixequés el cap sota seu inconfusible barret de teula, potser s’inclinaria pel dubte metòdic….sobretot pensant en els rèdits turístics i culturals que ha acabat aportant l’obra vigatana del polèmic pintor i muralista,amant de les arts, del cosmopolitisme i de la bona vida.