Nanai

Cert desànim ahir entre alguns mitjans de comunicació de fora que s´havien acarnissat amb l´equip de govern i esperaven ansiosos la conversió del Ple de Vic en el circ romà de Neró. Nanai. Els arguments dels portaveus de tots els grups polítics van ser cauts. I els 3 grups de govern (CIU,PSC i ERC) van articular, sense haver-se´l passat abans, un dels discursos més unitari de la legislatura i, de rebot, van neutralitzar totalment la PxC d´Anglada. Si cal, rectificaran, però de moment mostren confiança plena en l´informe “Parareda” que avala, en virtud de la llei d´estrangeria, la mesura d´exigir passaport i visat en els nous empadronaments. Sovint, però, lògica i legalitat no van de la mà. I aquest en serà un exemple. No obstant això, l´Ajuntament de Vic ha estat valent i no imprudent. Hauran comès errors, cert. Però hauran estat valents. Com també ho ha estat sempre la ciutat. En el flanc “apocalíptic” (ei, de bon rotllo!) hi auguro vies d´aigua. Del contrari, el 90% de la població que es mostra a favor d´un major control del padró estarà equivocada. Fins ara s´ha dit: cal empadronar tothom. I ens quedem aquí. Cert, però jo afegeixo: fins i tot aquells amb el passaport fals i/0 caducat? Si ha de ser que SÍ, també incomplirem de manera flagrant la normativa (art. 16.2 LBRL). Si contestem que No, haurem fet un pas endavant i estarem més a prop de trobar una solució i possibilitar que l´Ajuntament de Vic, i d´altres, puguin avançar en l´obligació que té tota administració local de tenir un padró ordenat i actualitzat. I això, fins ara, no es feia. Crec sincerament que tant la llei de bases com el pacte per la immigració permeten marge de maniobra suficient com per poder trobar una solució. I, de fet, és el mateix pacte per la immigració el que diu que les polítiques socials són incompatibles amb els fluxes migratoris irregulars. Per tant, i per respecte a la ciutat, pionera històricament en políques socials i d´acollida, i als mateixos nouvinguts que sí compleixen els deures, necessitem garantir eficaçment a tots els que convivim a la ciutat els drets que com a ciutadans ens són inherents. Cal afrontar el repte. No fer-ho, és eixamplar definitivament l´abisme que separa ciutadania i política. Podeu llegir el meu twitter clicant aquí.