Quan el fred de fora et congela les idees i el sofà et segresta la tarda, només l´atzar et pot fer moure el cul un diumenge a la tarda. Abstenir-s’hi sedentaris i conformistes. L´experiment és a una hora i quart de camí. Només després d´anar-hi podràs jutjar si l´atzar t´ha jugat o no una mala passada. M´atreviria a dir, però, que l´atzar és generós amb qui no és mandrós. En un ambient barroc però ungit d´estils orientals i resguardats del fred sota una típica volta catalana dibuixada pel llambregueig de les espelmes, les converses no tenen límits i sovint l´èpica les incauta. Cal deixar-se anar. Només el gel del got barallant-se amb el cacaolat fred que hi aboco i el xiuxiueig de les noies sorpreses de la taula del costat, em retornen al país dels lacets on vivim, on un diari godó fa d´un article polític la capçalera del dia. Ja hi som. L´estèril debat intern del PSC és més precís que la maquinària d´un rellotge suís. Reapareix sempre en el moment just per acabar morint a cop de talonari. Ara ja són molt pocs els que encara avui s´entesten a jugar un partit que ja no té àrbit i amb un equip sense cantera. Prou temps hi ha hagut dins del PSC per reivindicar i anteposar l´interès del país per sobre l´interès de partit per oxigenar el projecte. Un projecte que, avui, ja és caduc i incapaç de respondre (per sí sol) a les necessitats del país perquè aquestes xoquen amb la voluntat socialista majoritària de compartir un projecte amb Espanya. Una altra cosa és que, ara, atiant un debat intern que mai ningú ha escoltat, alguns intentin, després de 40 anys dedicats al projecte, salvaguardar-s´hi la jubilació! De fet, hi tenen tot el dret. Topen, però, amb un partit poc agraït. A la Devesa de Tor ja és fosc i la nit encara s´allargarà. Aquest cop no us explico com anar-hi, la xarxa ja us ho facilitarà.
Vaya racó de mon!
No em ficaré en llibres de caballeries, ( o trifulques de partits)ja que d’entrada -t’ho he comentat en més d’una ocasió- crec en la teva sinceritat i honestedat pública. El que si vull remarcar en aquesta avinentesa és la pasta d’escriptor que destil.les en aquest fragment quasi poètic de la teva estada a la Devesa d’Or; lloc per desxifrar o ubicar, doncs ens arriba encriptat iquasi màgic. Allò del “gel del got barallant-se amb el cacaolat….les noies xiuxiuejant… en un ambient barroc ungit d’estils orientals …sota una típica volta catalana dibuixada pel llambregueig de les espelmes”.
Ostres quin lloc tant romàntic i èpic no fa ? . T’agrada el medievalisme i les novel.les costumistes. Fantàstica narració, per aun bloc volgudament informal.Felicitats Joan ¡
Ei Miquel,
T´agraeixo les paraules però crec que ets tu qui té fusta d´escriptor i no pas jo! A la Devesa hi vaig anar amb un company que no està passant pel seu millor moment però que, com tu i jo, és de conversa fonda i la idoneïtat del lloc hi va acompanyar. Ja t´imagines que parlant de política se´ns va polveritzar el temps..Si mai hi vas, el lloc t´encantarà! Això sí, ves-hi amb temps!Gràcies per opinar i participar.
gràcies nanu i portare la parenta!
m’ho has fet buscar punyetero!
http://www.ladevesadetor.com/
Has pensat que en la propera legislatura hauràs de anar de bracet del PSC i del teu estimat Burgaya?
Explicar que vas fer quan estaves al PSC pel país i ha on hi ha constància de les teves intervencions? Sinó es parlar per parlar.
Per cert que en el tripartit hi havia projecte de país i sinó perquè hi van anar. Segurament pels sous i altres prebendes inconfessables. Això si amb les mans netes.
L’engany continua.
Engany penso com tu amb lo dels sous pero no de lo den Ballana.Pots llegir bastantas opinions seves aqui.A la premsa local ten sortiran unes quantes mes.En Ballana no te que demostraro ser patriota perque sempre ho ha set,igual que en Portell que en pau descansi.No el coneixes.
ja veig que et va anar bé la Devesa..
tot plegat 4 dies i quan ja hagin arreglat la jubilació del grup propi a madrid ni s´enrecordaran.Vols dir que l’únic que tu creies no erets tu Joan?Sort que les vas veure venir Joan.