Seria incocebible que l’aplicació de la rebaixa dels sous dels funcionaris que l’Ajuntament de Vic aplicarà no vagi acompanyada també d’una rebaixa dels sous dels regidors i dels càrrecs de confiança. L’Alcalde, el primer!. I l’oposició, també! A més, caldria definir i establir les prioritats polítiques d’ara fins a final de legislatura mitjançant l’elaboració d’un pla de contenció de la despesa pública que salvaguardi les prioritats escollides. Ara bé, en el context actual, seria difícil justificar una important merma econòmica en les polítiques socials. A més, una rebaixa dels sous de regidors i càrrecs de confiança, afegida a la dels sous dels funcionaris, i d’una curosa revisió de la despesa en totes i cadascuna de les àrees i organismes autònoms de l’Ajuntament de Vic faria aflorar contingents de despesa supèrflua que en moments de crisi econòmica cal erradicar ajudarien a mitigar la retallada pressupostària global que l’Ajuntament necessita fer. D’entrada, només els dos regidors d’Esquerra han posat a sobre la taula l’assumpció personal i unilateral d’un compromís d’austeritat que comença per minorar els seus ingressos com a regidors.

Abans d’entrar al Ple, conec l’Arnau Mas, el noi trempat del Remei de Vic que s’ha rebel·lat contra els circs amb animals. Conversem una estona. Li mostro el meu suport a la iniciativa no sense abans fer-li notar que el circ contemporani català mai ha utilitzat feres en els seus espectacles. La moció s’aprovarà incloent un al·legat a favor del circ català, que des d’ICV-EUiA interpretaran associant el circ català amb l’elefant amb barretina. L’analfebetisme circense de la cultureta oficial fa estralls en aquesta art escènica secular. Amb un ordre del dia de pur tràmit, el Ple de veritat comença a precs i preguntes. Aquí, PxC, CUP i ICV-EUiA, jugaran fort en dos temes: padró i despotisme il·lustrat. En ambdós, un punyent Tornafoch guanya la partida a CUP i PxC. Una ambigua resposta de l’Alcalde i una de d’aclaridora i més encertada per part de López tanquen el debat sobre el padró. Els periodistes, però, endevinen un pas enrera de l’Alcalde que no se’ls confirma oficialment. Estan desesperats. Cert és, però, que l’Oficina d’Acollida, tal i com sempre ha manifestat el regidor López, no ha denunciat ni denunciarà els immigrants irregulars empadronats. Així doncs, la fermesa d’ERC continua essent la garantia que el model d’acollida ordenat i rigurós impulsat des de l’Oficina no experimentarà canvis que vulnerin la legalitat. Sobre el despotisme, López tanca el tema amb la disculpa oportuna. Amb tot, els plens de l’any escaig que resten per les municipals es faran molt llargs políticament parlant…sort que només en queden 11 !!

PS: Joan López, d’ERC, responent pregunta dels grups de l’oposició sobre l’empadronament.

L’Atlàntida no ha sortit cara. El cost de més de 30 mil·lions d’euros acabarà essent barat si concebim el nou teatre-auditori no només com una de les millors caixes acustico-escèniques d’Europa, que també, sinó com la icona urbana que ha fet possible cosir el barri de l´Horta Vermella amb el dels Caputxins. Una icona urbana que ha de ser el nou pols urbà i social de la ciutat de Vic que, una vegada rehabilitada la zona de les Adoberies, contribuirà a fer que la ciutat visqui per sempre de cara al riu i no d’esquena. Seria un error flagrant no concebre el teatre així. I per concebre-li la ciutat se l’ha de fer seu. No serà el teatre dels músics i dels artistes, ni dels vips de la jet-set vigatana, ni tan sols el teatre d’un representant o grup polític, sinó el teatre de tots els ciutadans i ciutadanes de Vic i comarca. No en va la fundació que el gestiona hauria d’obrir-se política i socialment, també, a la ciutat. A la ciutat tenim entitats i persones de solera cultural suficient per tenir idees i propostes que innovin i produeixin dins del sector. I a més, hem d’exigir on calgui que l’Atlàntida formi part dels circuits nacionals de producció i si, tal i com sembla, a nivell nacional s’opta perquè en l’àmbit geogràfic i territorial on Vic s’ubiqui hi hagi d’haver un nou teatre de categoria E2, aquest només pot i ha de ser el de Vic. Ni més ni menys. Només així podrem rendibilitzar i socialitzar un teatre de ciutat, comarca i país. (foto:Adrià Costa).