Europa diu, Espanya crida, Vic acull

Abril eclíptic. Serra homenatjat. Pluja fina. Sequera política. Tribunal covard. Hi ha set de noticia. Silencis que parlen. Comentaris enverinats. Anònims i nominals. A ningú li falta raó. Arguments de tots colors. La política no és mai silenci però a voltes vol poc soroll. Triangle a 3 bandes. Carambola de billar. Europa diu, Espanya crida, Vic acull. Som la via i única garantia.

Ara sí!

Tot i el retard (i encara sense quadres ni cadiram) des d’ahir ja estic instal·lat al nou despatx del carrer Argenters de Vic. Les obres, mai prou ben agraides, han “amorosit” una finca ja de per si agraïda.  La icona que visualitzeu darrera la finestra (foto en obres) té reservada, gairebé en exclusiva, una servitud de llums i vistes. No en va, les cortines no són del tot opaques.

.

Ordre del dia Ple Ajuntament de Vic 07/04/2010

Demà dimecres hi ha Ple ordinari a l‘Ajuntament de Vic. Amb un ordre del dia escuet i majoritàriament de tràmit, s’espera que a precs i preguntes tots els grups demanin explicacions a l’Alcalde per haver perdut els papers en la conversa mantinguda amb gent de l’Orfeó arran del còmic esquetx sobre la inauguració del teatre.  Com sempre, el podreu seguir en directe via twitter i qik però a partir de les 12:30 del migdia.

K.O.

Desautorització i revés sec de Montilla al Secretari d´Organització del PSC i fins ahir director de les últimes campanyes electorals de l’imperi socialista, José Zaragoza. L’operació “gulag”, però, no acabarà aquí. Dins del partit, el triangle bermudià Iceta-Zaragoza-Montilla (al govern, Montilla fa temps que juga a un altre triangle paral·lel, ara visualitzat!) comença a escolar-s’hi l’aigua. S’acosten canvis. Primavera de trempera i delera.

La pedra al camí

Fa uns dies la curiosa pregunta d’un nen d’Olot sobre les pedres va fer-me postejar sobre el tema. Ahir, sota l’auspici d’uns amics de la ciutat comtal, va reaparèixer l’enigma. Aquest cop centrat en les pedres del camí. Les que van decidir no ser mur. Vam arribar a una conclusió ja sabuda i tal i com fa temps va ensenyar-me una persona especial, mai hauriem de moure una pedra del lloc on la trobem. I si ho feu, que sigui només per regalar-la. Les pedres del camí, malgrat no semblar-ho, resten endreçades. Cadascuna al seu lloc i amb la seva funció. I és que les pedres, eternes elles, podrien tenir el do de la casualitat passada i futura. Aquella casualitat interna que fins a cert punt Sigmund Freud negava i que Carl Jung, el seu deixeble i bon amic, defensava. En certa manera, la humanitat també és fruit d’una casualitat que reposa sobe pedres. Casualitats que, temps era temps, ja existien a la cort del nostre Rei Pere III El Gran, fill de Jaume I i Violant d´Hongria. Ara, del curós estudi de les seves restes, se’n podrien esbrinar algunes més. No en va, passat és futur. (foto: pedra mil·lenària regalada i molt especial).

L’oasi del POUM de Vic

Ras i curt. El POUM de Vic aprovat provisionalment és molt millor del que va aprovar-se inicialment. Es podria dir, fins i tot, que no és el mateix. La “rectificació” prové de l’estimació de les al·legacions ciutadanes, així com de la dels grups polítics que també van presentar-ne (ICV-EuiA, CUP i ERC), que no tan sols l’han millorat, sinó que n’han fet corregir alguns criteris. No en va, doncs, la seva aprovació ha estat unànima. Solà estava cofoi. Rectificar és de savis. Ell mateix ho va reconèixer: “de l’error n’hem fet virtud i jo al mig merdejan-t’ho tot”. Touché. Fins i tot Anglada va dir-hi el “Sí”, encobert d’abstenció pactada (i amb contrapartida inclosa, a visualitzar-se d´aquí 1 o 2 plens). El tagline “poumista” dels diferents portaveus, inclòs CIU, fou en clau de futur, de reconèixer l’esforç col·lectiu i participatiu, excepte el del PSC, que va entestar-se en parlar del passat i sacrilitzar (en excés) l’urbanisme de l’era Codina. Potser (o no) fou una estratègia pactada amb CIU, però si ho fóu, se’ls passà l’arròs. El ple va acabar, fins i tot, amb aplaudiments dels regidors presents. I és que després de la tempesta de l’aprovació incial del POUM, ara l’aprovació provisional ha fet aflorar de nou l’oasi vigatà (?). Us deixo el meu twitter i qik del Ple.

(foto:osona.com)

Ple Ajuntament de Vic 19/03/2010

Aquest divendres hi ha ple extraordinari a l´Ajuntament de Vic i de l´ordre del dia en destaca sobretot, l´aprovació provisional del POUM (malgrat que a la web no es pugui consultar per dificultats tècniques,ai ai ai!!). S’aprovarà per una àmplia majoria, i només PxC es desmarcarà del vot favorable. Cert és, però, que el POUM que s’aprovarà és molt millor que el que en el seu dia es va aprovar incialment en el Ple del passat  mes de febrer, on alguns grups, com ERC, ja van anunciar que, tot i ser socis de govern i votar-hi a favor, hi presentarien en posterioritat al·legacions pròpies. Igual que també anunciaren la resta de grups de l’oposició. Al final, l’allau d’al·legacions presentades, que en la seva gran majoria han estat acceptades, han configurat un POUM millorat i més equilibrat que l’anterior, i en el que els grups de l´oposició, via les seves esmenes, també hi han fet aportacions interessants. I així entre tots l’haurem fet millor i com que bé està el que bé acaba, cal donar-hi ple suport. Com sempre, podreu seguir el Ple en directe en aquest bloc per via twitter i qik.

Elèctriques i enquesta crupier


Fa més de 24 anys de la nevada del 30 de gener de 1986. Llavors, com ara, tot potes enlaire. I ja llavors, com també ara, la gent de l´Empordà va tenir més paciència de la que les elèctriques es mereixien. Deixant de banda els estralls econòmics soferts, les tones de menjars que s´han podrit en les neveres i congeladors de cases,bars i restaurants fan por la guilla. Els lixiviats produits haurien d´escolar-se per les butxaques dels dirigents del consell d´administració de l´oligopoli elèctric, en el qual Miquel Roca Junyent també s´hi empastifaria (i en Mas, mut!). I és que si al ja crònic i deficient subministrament elèctric d´aquestes contrades, hi afegim els efectes de l´última catàrsi blanca, a la terra de Plà algú li està fent pixar sang. El govern hauria d´haver estat molt més contundent del què ha estat amb l´oligopoli de les elèctriques i exigir-los sense contemplacions ni dilacions el compliment dels seus plans de contingència (per què existien, no?). Del contrari, el govern acaba sent l´ase dels cops. I per cops, el de l´enquesta-murri d´aquest diumenge del crupier de l´amo Godó. Com a contrapunt dir que ni CIU ni ERC creixeran ni perdran tant, respectivament, ni ICV-EUiA es mantindrà a costa d´ERC i PSC (si es manté, ho farà pel filó dogmàtic que tan veneren els seus adeptes i no perquè el món giri al revés). I si ERC pateix fugisseres, seran a CIU i Reagrupament (i segurament per aquest ordre). Ara bé, el crupier de l´enquesta obvia (expressament o no) una realitat: la PxC de Josep Anglada, que obrirà un esboranc igual que el del Carmel. Mentrestant, però, ens entretindrem fent bullir l´olla de Barcelona 2022 a ritme d´slalom pel carrer Verdi…(gràcies pel video “verdians”!)

Els primers Premis de l´Osonosfera

Avui dimarts, a les 12:30 del migdia, en un escenari de postal, l´Osonosfera presenta a Vic els seus primers premis de blocs educatius d´Osona, una antiga aspiració que ara veu materialitzada gràcies a la bona feina del col·lectiu blocaire impulsor de l´osonosfera i a les noves incorporacions que s´hi han afegit (benvinguts i bona feina!). Atrevits com sempre i poc amants de la rutina, busquem en la presentació de qualsevol iniciativa un valor afegit que deixi empremta. Per això organitzem els primers premis de l´Osonosfera per tal d´estimular encara més l´ús social del bloc en les escoles, com eina d´interacció col·lectiva i cohesió social. Sort i bona feina a totes i tots els participants. Consulteu les bases per a poder-hi participar, aquí.