Política virtual ?

A fil dels últims dos posts publicats en els que parlava de democràcia virtual, el company polítòleg Domènec Pérez, m´ha fet arribar un “working paper” sobre les noves formes de participació política que suposen els blocs i les noves tecnologies. És un bon estudi comparat d´aquest nou mon polític virtual. Segons l´autor:
“Aquest “working paper” exposa des d’un punt de vista crític l’abast potencial i les mancances actuals d’aquests nous mitjans tecnològics- webs i blogs-, des del punt de vista de la participació del ciutadà. Aquest anàlisis es conjuga alhora, amb elements propis de la comunicació política ( aquells que perden vigència / nous conceptes / noves tendències ) i de la societat de la informació. La majoria d’estudis teòrics exposats en aquest working paper s’han extret de l’experiència a EEUU, el país on hi ha hagut una implantació més ràpida d’Internet entre les ciutadans, i a on més s’han desenvolupat les tècniques de marketing polític.”
Per llegir-lo o imprimir-se l´estudi en format pdf, cliqueu aquí..

"Dormint" a l´escala

La fotografia il·lustra el lloc on alguna o algunes persones immigrants dormen o descansen, des de fa setmanes, en el replà de l´últim pis on hi ha la caixa de màquines de l´ascensor d´una de les escales (número 46) de l´edifici del Vic2 de Vic. Fa temps que els veïns han donat l´avís als responsables polítics però de moment només un agent mediador de l´Ajuntament sembla fer-los cas però tot i la bona voluntat que hi posa, la qüestió s´ha fet insostenible (s´hi poden veure preservatius, una escombra amb la que es netejen les defacacions, etc..) i crec que la solució, almenys en aquest cas, no ha d´estar en mans d´un mediador, sinó en mans de l´alcalde i de la seva autoritat. Cal ser inflexibles en aquests casos i actuar amb contundència i la màxima celeritat. La preservació de la dignitat d´aquests immigrants ha de ser compatible amb la tranquilitat i el descans dels veïns (faltaria més!). L´Ajuntament ha de poder tenir instruments i recursos per tal de fer front a situacions de risc com aquesta, i sinó els té, els ha de buscar, però la tolerància política en aquests casos només alimenta actituds excloents.

Eleccions franceses; primera volta

L´anàlisi que segueix sobre les eleccions franceses, no és meu, però és d´un bon company, Domènec Pérez, amant de les ciències polítiques, que me l´ha fet arribar, i com que comparteixo el seu contingut, us el faig a mans perquè el pogueu llegir.
“Entenc que molts electors francesos d’esquerres varen aprendre la lliçó de les darreres presidencials. Aquest fet atorga un benefici a Sègoléne Royal , que podrà capitalitzar una major part del vot d’esquerres a diferència de Jospin, a l’any 2002. Malgrat això, el seu missatge de família y ordre exclou a l’extrema esquerra que encara disposa d’un pes important en aquesta primera volta (7 % aproximadament). En la meva opinió es força previsible que Jean Marie Le Pen aconsegueixi uns bons resultats , probablement perquè en aquest darrer tram final la campanya s’ha centrat en els seus temes : “ identitat i immigració “, i alhora disposa d’un electorat molt fidel (el 86% de fermesa en la intenció de vot). No obstant , l’erosió en el seu electorat del missatge de Sarkozi i la previsible menor dispersió del vot d’esquerres , fa difícil visualitzar que es repeteixi la sorpresa de les eleccions de fa cinc anys. Alhora, el vot de càstig dels partits més moderats pot marxa ara cap a Bayrou.

El 52 % dels francesos creuen que Sarkozi esdevindrà el futur president. Com abanderat de l’autoritat i amb una imatge de duresa, ha pogut eludir el desgast que tota la crisi de les revoltes en les banlieues de 2005 hauria d’haver produït, tal i com li va succeir amb l’antic presidenciable De Villepin amb el rebuig al contracte del primer lloc de feina. Contràriament, Sarkozi ha aconseguit capitalitzar aquesta necessitat d’ordre de les classes mitges. Amb tot, el seu perfil autoritari i les opinions que apunten al determinisme genètic alhora d’explicar la pederàstia i els suïcidis també generen rebuig en bona part de l’electorat.

Crec que la clau de les primàries es troba en François Bayrou. Disposa del vot més volàtil dels quatre candidats , però pot captar moltes simpaties entre els indecisos descontents dels partits tradicionals. La irrupció en la cursa presidencial va agafar desprevinguts als seus rivals i sembla que podria tenir opcions reals en una segona volta, a on guanyaria adeptes entre els que rebutgen a Sarkozi , però també d’aquells que no es refien de la no concreció de Royal. De fet, Royal encara té rivals en les seves pròpies files. Malgrat això, si observem amb atenció els gràfics temporals d’intenció de vot de Bayrou , sembla que l’efecte sorpresa de febrer i primers de març que el va impulsar en les enquestes ha passat i s’haurà de veure si recupera empenta en aquest tram final.

Com a conclusió diria que en les anteriors eleccions es va veure clarament que no cal refiar-se gaire de les enquestes i crec que molts electors hauran pres bona nota del seu efecte pervers ; es per això pel que aquest cop es votarà de forma més racional. El meu pronòstic per a la primera volta es una victòria de Sarkozi amb un cert avantatge (no més de 5 punts) , i malgrat que els altres tres candidats assoliran un percentatge superior al 15 %-20 % , Sègoléne Royal assolirà un marge còmode i suficient per accedir a la segona volta. Això si, la posició de sortida de Sègoléne Royal en el tram final resultaria dèbil (els sondejos atorguen un 36 % a la totalitat dels vots d’esquerres – trotskistes, els verds ,els altermundialistes i l’esquerra plural , incloent-hi Ségolène Royal.) front a un Nicolas Sarkozi reforçat (47 % de vots de dretes, incloent-hi la suma de vots de l’extrema dreta , del neopopulista De Villiers , del candidat dels caçadors i lògicament de Sarkozi) i picant l’ullet al FN.”