Cassolada a la “milletada”

milletMillet i Montull, després de fregar-se el cul amb el país, ara se´l posen a la boca. I escarxofats al sofà i veient la tele esperaran el dia del judici. És la sort dels lladres. La “milletada” ni tan sols ha merescut presó preventiva. La decisió del jutge, inexplicable de forma raonada, és un insult al país i a la cosa pública. Fotre la mà al calaix públic, surt barat. De no esmenar-se la interlocutòria pel mateix jutge , estimant el recurs de reposició d´acusació particular, fiscalia i Generalitat, n´hi ha per sortir al carrer a fer cassolades. La primera, davant la mansió dels Millet.

Poseu-hi el cul i no el cap!

val_nuria1[1]Sort en va tenir Núria del poeta Maragall que n´escriví els Goigs i la féu famosa. Però ell errà el tret en posar el cap a l´olla. Aquest cop en comptes del cap hi posaré el cul, a l´olla. Em faig meu el consell d´un home bo de Pardines, amb poques dents i torrat pel sol, però emborratxat d´història, que m´ho revelà encara no fa un mes. Serà una de les primeres coses que faré quan arribi en aquesta cassola de muntanyes abraçada pel Puigmal i el Noucreus aquest cap de setmana. Quan ho proveu, ho entendreu (abans no!). I és que una mare de déu jove, com és la de Núria, ha d´estar al dia si vol que li passin pel cambril. De fet, ja era Josep Plà qui li feia el retret de ser la més jove de Catalunya i alhora el santuari d´alta muntanya més aprop de Barcelona. En tot cas, el govern de la República li atorgà un toc rebel que encara manté. Desconec si Puigcercós s´ha reservat l´habitació 225 (l´any 1931 era la 202) per insuflar l´esperit de l´Estatut de Núria que en ella s´hi esboçà. De totes maneres, ha escollit un bon escenari per proclamar-s´hi candidat a la Presidència de la Generalitat. El dissabte nit es preveu distret, amb Dj i mag inclòs (ai berto!), i el diumenge enfilarem el Puigmal per fer-hi prèdica. La bona companyia farà amè l´ascens i replegats en un dels clots de dalt hi farem tertúlia. Serà la millor manera de rebre, el dilluns 19, un any més per corbata. I ja en seran trenta i pico…

Aquesta és la nostra democràcia!

arenysalcaldeMitjanit. Arribat d´Arenys de Munt. Eufòric i afònic. A la butxaca, un exemplar de la papereta històrica. S´han esgotat. I no és per menys. Hem consolidat un espai de sobirania amb una dignitat de manual, preludi dels molts espais de sobirania que s´han de consolidar arreu dels països catalans en els pròxims mesos. A Vic, també. A la mani del mil·lió vam gestar l´embrió i avui l´hem parit. És un “nanu” humil, acollidor, simpàtic, amb seny i rauxa a la vegada. Ell és el detonador civil i polític més important de la consciència nacional dels últims 30 anys. La insultant reacció política i judicial espanyola n´ha propulsat l´efecte i la migrada sentència del TC en multiplicarà l´ona expansiva. Avui a Arenys hem dit clar i català quina és la nostra democràcia i hem testimoniat que la nostra sentència es diu Independència. I des de la riera d´Arenys hem internacionalitzat definitivament el procés autodeterminista.  Mai abans havíem tingut una conjuntura política, econòmica, cultural i social tan determinant. Ja no hi ha retorn. I no és tant que hi hagin més indepentistes, que també, sinó que hi ha menys detractors de la independència. L´hem desmitificat. Se li ha concedit el benefici del dubte quan mai abans l´havia tingut. I ha estat la societat civil qui ha aconseguit desmitificar-la. Despullar-la de sectarismes i vestir-la d´oportunitats. A la foto, amb l´home més buscat d´avui, l´Alcalde d´Arenys. A la dreta, tots els videos de les 13 hores viscudes a Arenys. PS: video gravat per mòbil quan arriben els feixistes escortats pels mossos (més videos).

Per quan la consulta a Vic?

cupulaEn el Ple d´ahir i per problemes tècnics sobtats en la conexió a internet des del meu mòbil, no tenia ni Twitter ni Qik. Disculpeu-me. Si a la sala de plens hi hagués wi-fi això no passaria. N´estic fart que ens omplim la boca de noves tecnologies i no siguem valents per conectar la sala de plens al món! PER QUAN UNA MOCIÓ DEMANANT WIF-FI A LA SALA? Ahir, però, i tret d´un parell de punts de l´ordre del dia interessants, el partit es jugava a Arenys. Però aviat s´haurà de jugar a Vic (i tant que sí!!). Podrà CIU desmarcar-se´n? O preferirà aparèixer amb PSC i PxC defensant que els ciutadans de Vic callats estan millor? ERC ho té clar i ahir va predicar amb l´exemple trencant de nou la disciplina de vot dels seus socis de govern i votant a favor de la urgència de la moció de la CUP sobre el tema, a més de donar suport explícit als referèndums d´autodeterminació. En canvi, l´Alcalde que no el busquin pel tema. Ahir ho va deixar clar. Dubto, però, que Xavier Solà, Josep Rafús i altres convergents “indepes” li tinguin tant!! I els hi hauran d´explicar molt bé a les joventuts del seu partit (JNC) que aquest cap de setmana estendran l´estelada més gran del món a la Plaça Major de Vic. Amb aquets temes, CIU, PSC i PxC, s´agafen de la mà. I no és la primera vegada…En qüestions nacionals, aquest és el tripartit. I és aquí on el lideratge d´Esquerra ha ser impecable!

Només hi ha una cosa pitjor que el fracàs: no haver intentat res!

piscina 2L´estiu 2009 ja fa malves i vaig acomiadar-lo diumenge amb els peus a l´aigua, en una piscina pública perduda en un recòndit indret d´aquest país on encara et deixen les claus per banyar-t´hi (mireu foto). Poc abans, descalç i a la sorra, en una platja de la Costa Brava, embogia com un adolescent en un final tàntric d´un concert dels Pets. I és que una cançó et pot canviar la sort… Quan el destí et posa a prova, guanya! Avui, el contrast de color sota el melic és l´únic que em recorda que el sol d´estiu ha estat generós a la meva pell. I que he portat banyador. En temps de crisi, millor preservar-se de la intempèrie. Només les mil·lenàries pedres d´Stonehenge poden desafiar-la. El país, però, continua a la intempèrie i dormint al ras…ai làs! I s´acosten tormentes…i aquí algú quedarà moll com un ànec! Després de reanimar amb desfibril.lador un finançament amb aturada cardiorespiràtoria (que encara ens manté a l´uvi!), el més que probable infart “constitucional” ens amenaça de mort sobtada. Aquest cop, ni el millor desfibril.lador reanimarà el mort. Acceptarem enterrar-lo? Jo sí…i crec que som molts els que voldrem fer-ho. O repleguem la tropa o ens “engriparem” plegats. La simptomatologia cívica no enganya. No vull un país sedat a sou d´anestesistes. Siguem tossuts. Més que la realitat. Aquest diumenge ens veiem a Arenys. Perquè només hi ha una cosa pitjor que el fracàs: no haver intentat res!

El sol i el girasol

girasolsLes actualitzacions del bloc durant l´estiu seran intermitents, com sempre.  El setembre recobrarem el ritme. Us deixo amb la història i la  foto d´un camp de girasols enamorats del sol. El girasol li diu al sol: quina és la màgia del teu misteri per enamorar-me cada any més? el sol li contesta: “això m´ho reservo” per continuar-te enamorant sempre.

Acord amb lupa

financament-eurosD´entrada, no sóc dels que està molt convençut de l´acord de finançament. Sentir la ministra espanyola parlant de previsions i sense concretar xifres, fa fredar. I el precedent d´incompliments per part del govern espanyol en tot aquest afer és important. D´aquí els temors i els dubtes. Millor comprar una lupa per no deixar passa res. Ara bé, de l´esforç negociador i de la pressió exercida per part d´Esquerra sobre el govern espanyol en aquestes últimes hores, no en tinc cap dubte. Com tampoc no el tinc en pensar que, més enllà d´aquestes xifres, la cosa era utòpica. Almenys en el context constitucional, estatutari i polític actual. Per tant, les xifres les devem a Esquerra. Però si bé puc entendre i compartir algunes de les manifestacions en contra que genera l´acord, sí que no entenc ni molt menys comparteixo les que provenen de CIU. És més, si de veritat el reialme convergent està disposat a plantejar en serio l´aposta sobiranista i la defensa a ultrança dels drets econòmics i polítics del nostre país, ara és el moment de fer-ho, de vertebrar-ho. Sense pors. Sense ambigüetats. Tenen espai per fer-ho. Però no ho faran. I tant que no ho faran! La seva estratègia,  igual que la del PSC, és mantenir sempre la doble ànima. Llavors, doncs, lliçons de país d´aquesta gent cap ni una! És més, en aquests moments, poden estar pensant en preparar una escena de sofà amb Zapatero i suplicar gratis entrar al pacte per la porta del darrera. L´Artur ja ha rebut trucades d´empresaris del rotllo que enyoren sucar melindro (quan penseu dir que si, els hi demanen!). De fet, que Mas arribi o no a ser President, ni tan sols depèn del finançament, sinó de la catàrsi col·lectiva que s´han inventat per fer creure que els tripartits s´han acabat. O sigui que tornen ells…ai mare meva!!!

Els metges recomanen

Estem a l´últim minut d´un partit que, per temps, ja ens l´han robat. Si fem ús de l´hemeroteca correm el risc d´entrar en coma per l´hemorràgia d´incompliments flagrants del govern espanyol en tot l´afer. Els metges catalans recomanen no fer-ne ús. Per prescripció mèdica. També recomanen demanar el prospecte del famós “medinançament” abans de prendre-se´l. En les primeres entregues del fàrmac no s´hi ha inclòs el prospecte. Les indicacions són verbals. Però la confiança amb l´empresa que produeix el fàrmac és nul·la. I d´aquí ve la por. Una sobredosis de confiança pot ser letal per la criatura.

 

Zp o el timo de l´estampeta

timo-estampetaEl món al revés. Zapatero díxit ha escollit el 15 de juliol per dir “prou” a l´estil Cuní. Aquest país ja no sap si riure o plorar però això va pel pedregar. L´últim que apagui el llum. El què està clar és que l´afer del finançament és més fals que un duro sevillano. Dins al govern, estic segur que si et plantes, hi guanyes! Necessitem un país de 1a i no de 3a. Fets i no paraules, que deia aquell. Sinó serà pitjor el remei que la malaltia. Encara hi som a temps. Estem cremats però no rostits. En canvi, a final d´any, podriem ser carn picada. Si el 15 de juliol Zapatero no descobreix la pedra rossetta (descoberta, per cert, el mateix dia) serà millor no munyir més la teta i forçar eleccions a la tardoreta. Això, o el timo de l´estampeta. 

El dia que no podrem guanyar el Madrid

Quan siguem una nació lliure i plena, deixarem de poder guanyar el Madrid. Suposo que hi estem disposats no? L´etern rival, doncs, pot tenir els anys comptats…i per això és bo que no desaprofitem cap ocasió per humiliar-lo. Llavors caldrà humiliar l´Espanyol, el Girona, el València, el Mallorca, etc, però no sé perquè no serà el mateix…i és per això que potser el primer lloc on caldrà suar la samarreta per guanyar la independència serà al Camp Nou. Avui, el Barça i el Patí Vic han fet història. I la marquesina del bus del Passeig de Vic, també (mireu video).