Complicat…això del directe!

Ambient enrarit al Ple de Vic d´ahir. Solà i Vila d´Abadal van intercanviar-se poques paraules. Hi havia hagut gresca pel cúmul d´errors pel pàrquing soterrat de l´Auditori. A més, la moció de la CUP per la retirada de símbols franquistes va aixecar ampolles. No en va, CIU, PSC i PXC van esmerçar 5 minuts llargs per dir que no donarien suport a la moció, intentant tirar en cara a la CUP el fet que no haguessin volgut pactar una històrica “declaració de pau” sobre l´afer. La moció era correctíssima i poques esmenes podien fer-s´hi. En bon criteri, ERC va votar-la a favor (xapó!). No s´hagués entès el contrari. El PSC va retratar-se amb una abstenció que contradiu els postulats del propi partit (!!!). I CIU va evidenciar que el passat encotilla i que encara “no toca” (quan tocarà?) fer el pas! Una part del seu electorat aplaudirà el gest (també proper a PXC) però no ho farà aquell que es creu “la casa gran”. Ep, i una anècdota, l´any 2003 el Ple va votar per unanimitat una moció per retirar la medalla d´honor de la ciutat de Vic a Franco. 

Els punts sobres les dues empreses municipals, Sermuvic i Impulsvic, encara no gaudeixen de la confiança dels grups de l´oposició  i caldrà que l´equip de govern se´n guanyi la confiança amb treball i resultats (si ho fan, l´oposició els haurà d´aplaudir). De fet, és normal que així sigui donat que el dia a dia del govern de Vic és més una cursa d´obstacles que no pas de resultats.  

Una moció d´urgència va deixar-me perplex. A proposta d´ICV-EUiA, que podia haver estat a proposta de qualsevol altra grup del consistori, es va demanar que l´Ajuntament financés la vacuna contra el virus del papiloma (principal causa del càncer al coll de l´úter) a les nenes d´entre 12-14 anys de la ciutat, donat que la Generalitat només cobreix a Primària. L´Ajuntament de Masquefa ha  estat el primer en adoptar la mesura i Vic hauria pogut ser el segon Ajuntament en fer aquesta aposta. La resposta del senyor Solà va ser contundent: és una moció oportunista! Personalment crec que en temes de salut importa poc l´oportunisme si el que està en joc és la salut de les persones! 

PS: un descuit personal va fer que el so dels videos en directe no fos l´adequat. Ho esmenaré en el pròxim ple. Accepteu-me les disculpes. Tot i així, a les 3 de la tarda del mateix dilluns, l´últim video ja havia estat vist 180 vegades!!!! Ni m´ho crec!. Gràcies a tots per seguir-ho. 

Els craks sempre tenen raó…

La posada en escena en el passat Consell d´Alcaldes d´una expectativa (de moment crec que només és això!), com la de tenir un gran parc científic i tecnològic ubicat a Vic, que ho abarqui tot sense especialitzar-se en res, pot ser un motiu més perquè la Generalitat dongui per tancat el mapa de parc tecnològics de Catalunya. Els territoris i més aquells que volen treballar en xarxa necessiten crear nodes potents que esdevinguin referents d´un camp determinat, i l´especialització sembla l´únic camí per erigir-s´hi. El parc de Vic, a priori, sembla no anar pas per aquí. Ho dic des de la supina modèstia però aplicant el més estricte sentit comú i sense fer massa cas al desplegament mediàtic i periodístic d´algun mitjà. Però si bé en això puc equivocar-me, en allò on segur no m´equivoco és en afirmar que si Vic no aconsegueix entrar en el mapa de parcs tecnològics de Catalunya, no serà pas per culpa del Govern de la Generalitat ni dels alcaldes de la comarca, sinó per culpa dels polítics vigatans que han atiat la confrontació i la prepotència amb el grup empresarial que en un inici havia dibuixat la idea i han anteposat el relleu personal al benefici col·lectiu. Amenaçar després amb què la culpa és dels altres i aparèixer com a víctima se´n diu ser un “galtes”. Entomar el “mea culpa” és una utopia per alguns. Però segurament dec ser jo qui està equivocat perquè els “craks” (tal i com els anomena l´exalcalde Codina) sempre tenen raó…o això és el què es pensen!.

PS: podeu seguir debats interessants sobre el tema en els blocs de Josep Comajoan i Jordi Casals. (foto:el9nou.cat)

Menú a 5€

Doncs si. No és conya. Un bar de Vic ofereix el que probablement a dia d´avui és el menú més barat del país: 2 plats, postres, pa i vi (o aigua), tot plegat 5€ (iva inclòs). Feia més de vuit anys, o més ben dit, des que va entrar en vigor el puto euro que no m´entaulava per 5€. L´efecte crisi ho ha fet possible i el bar-restaurant El Xarrup de Vic, situat al local de l´antic Frankfurt Vic (Avinguda Pius XII amb Pare Huix), és el primer que ha decidit rebaixar el preu del menú. I no pas poc. Ep, això si, ja hi ha hagut gent que els hi ha demanat si amb el preu hi entrava el cafè. Pocavergonyes! Avui dilluns ho provo. Em surtirà més barat que dinar a casa. I a més, amb el Xevi, que regenta el bar amb la seva dona, ens entretindrem una estona copsant el pols del barri.    

Apa, avui no hi ha crònica!

L´amic Tornafoch m´acaba de dir que avui hi ha hagut Ple. És la primera vegada que la web de l´Ajuntament de Vic no publica l´anunci de l´ordre del dia del Ple. Normalment es publica el dijous anterior al Ple. Aquest cop, però, no ha estat així. I en conseqüència no m´he enterat que avui dilluns n´hi havia. I evidentment no hi he anat. M´he quedat a 2 veles. Ni twitters ni òsties. Cagum l´olla. Espero que hagi estat un descuit per part de la persona que actualitza la pàgina web de l´Ajuntament (i mira que en són 8 al departament de Comunicació!). Aquest cop, doncs, i per primera vegada, no hi haurà crònica. A fregir espàrrecs!

El nou semàfor pel bus

Aquest és el nou semàfor que ben aviat entrarà en funcionament just davant l´entrada de l´estació d´autobusos de Vic per regular el que serà un pas exclusiu del bus urbà per creuar la mitjana del carrer Pare Gallisà (veure fotografia). D´aquesta manera, el bus no haurà de fer la volta a la Plaça del Mil·lenari quan vingui de la Plaça de l´Estació i podrà accedir directament a l´estació d´autobusos. I per tant, podrà complir els nous horaris i reduir el temps d´espera. Cal dir, però, que el nou semàfor està situat a molts pocs metres de l´anterior. Aquest tram de carrer registra un enorme volum de trànsit en hores punta i un segon semàfor pot acabar col·lapsant encara més la densa circulació. A més, quan el bus vulgui creuar el carrer i el semàfor dels cotxes que vinguin del Mil·lenari estigui en verd, la maniobra no podrà realitzar-se i el bus obstaculitzarà el pas dels vehicles que vinguin de la Plaça de l´Estació, doncs ocuparà un dels dos carrils a l´espera de poder creuar. La idea del regidor Serrat no té garantida l´efectivitat. No obstant, caldrà esperar a veure´n els resultats.

Pujada d´impostos, setrill untat i garrot vil

Ahir no vaig poder anar al Ple de Vic, pero un cop separat el gra de la palla, la collita del ple va ser aquesta: puja d´impostos, setrill untat i garrot vil. L´IBI, l´impost més important de l´Ajuntament de Vic i el que reporta més recursos a les arques municipals per ser l´únic impost que tothom paga, pujarà un 4,8%. Tot i estar immersos en una crisi asfixiant, l´equip de govern ha decidit apretar una mica més el cinturó al ciutadà (el seu, però, se l´apreten poc!!). És l´increment més important d´aquest impost en les dues últimes legislatures. No fotem! Els ciutadans no som tontos, malgrat que alguns s´ho pensin. Ep, això si, es congelen l´impost de construccions i la taxa d´obertura d´establiments. Precisament ara que ni déu construeix ni s´obren negocis! La moció de la futura vegueria (o del setrill untat) és ridícula. I ja no tan sols pel text de la moció, farcit de faltes d´ortografia (!!!), sinó per tot el procés que ha envoltat aquesta pantonima que no se la creu ningú. S´evidencia una galopant manca de lideratge i una por malaltissa a posar-se de cul el govern de la Generalitat. Tots els regidors de govern s´hi han ben retratat en tot aquest tema. Les hemeroteques els deboren. Però a aquestes alçades, el malalt ja és al clot i, per tant, millor dedicar esforços a fer-li un bon sepeli. Cinc delegacions de la Generalitat a Vic farien oblidar, en part, l´agonia patida i salvarien els mobles “d´un pis” que Manresa ja ha expropiat. Per últim, el garrot vil aplicat a l´oposició (via bloqueig de les mocions d´urgència) continua obrint vies d´aigua a la democràcia municipal. El debat plenari continua fent molta por a l´equip de govern. I la por apareix quan no hi ha arguments. Expliquin sinó el per què no volen congelar-se els sous!

L´afegitó del 332.9.2

El millor de les lleis sempe és en forma “d´afegitons”. Normalment són emprenyadors. Totes les lleis en tenen un brot. I mai és erradicat. L´afegitó del que us parlaré, ha estat agraït per la major part del sector fundacional. Ja fa uns mesos que ha entrat en vigor la nova llei 4/2008, del 24 d´abril, del llibre tercer del codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques, i en virtud de la qual es deroguen bona part dels preceptes de la vigent llei de fundacions. La nova llei regula per primer cop el conflicte d´interessos dels patrons que formen part d´una fundació. En concret, l´article 332.9.2, o més ben dit, l´afegitó d´aquest article és el que prohibeix als patrons de les fundacions prestar serveis retribuïts a l´entitat en el govern de la qual participen. El Patronat de la Fundació Universitària Balmes de la UVIC n´és un dels afectats.  Caldrà dirimir, si és el cas, quins són els patrons de la UVIC que a dia d´avui compatibilitzen el que ja fa uns mesos que està prohibit si no es té l´autorització expressa del Protectorat de Fundacions. La mesura, que fomenta el principi no lucratiu i afiança la transparència  del control de l´òrgan de govern a les decisions executives preses pels equips directius, no és més que un pas endavant (gairebé definitiu) en ares a erradicar el “yo me lo guiso, yo me lo como”.    

L´alcalde, Quixot per un dia !

“Vostès vagin dient que nosaltres anirem fent”. Així de clar ho ha dit l´alcalde a l´oposició en el Ple d´avui. Vila d´Abadal ha estat Quixot per un dia. És el “ladran, luego cabalgamos” a la vigatana. L´oposició en pes ha tornat a criticar (i amb raó!) l´ingent quantitat de càrrecs de confiança (més de 20!) que aquest equip de govern ha contractat. Entre l´austeritat malaltissa del mestre pastisser i la voràgine esquizofrènica del cavaller de Vidrà hi ha un abisme. Trobar l´equilibri entre els dos pols hagués estat una mesura racional. La realitat, però, evidencia que l´austeritat econòmica del govern de Vic és similar a la de la casa dels borbons. Amb una crisi galopant amenaçant les arques municipals, l´equip de govern no ha estat capaç, de moment, d´anunciar públicament la reducció dels sous dels membres del govern, o com a mínim, la seva congelació fins temps millors, com sí ho han fet alguns Ajuntaments de ciutats mitjanes del país. Què esperen a fer-ho? O és que només haurem de ser els ciutadans de peu els que ens haurem d´estrenyer el cinturó? En l´últim punt agraït de l´ordre del dia, el de l´adjudicació del complex esportiu de Can Garrofa, Solà i Tornafoch s´han tornat a enganxar. Aquest cop amb loctite i podeu llegir els piropos intercanviats en el  meu twitter. En el video, Tornafoch interpel·lant l´equip de govern pels càrrecs de confiança. 

  

Amb una mà a cada ou

Així és com han quedat els pares i mares dels nens que el cost de l´ampliació de línies del nou bus urbà de Vic els ha fulminat el bus escolar per anar i tornar dels instituts. Quina barra!. L´ampliació de línies s´ha carregat el bus escolar de Sagalés que l´Ajuntament de Vic fletava des de fa més de 10 anys als instituts Jaume Callís, IES Vic i últimament també l´IES La Plana. A més, la supressió del servei  s´ha fet sense avisos ni disculpes als afectats. Així, pel folre. És evident que l´ampliació de les línies del bus urbà és una millora substancial en el servei de transport urbà de Vic i per això felicito sense pal·liatius la iniciativa. Però qualsevol millora en un servei municipal no ha d´anar MAI en detriment d´un altre que es prestava. I en aquest cas s´ha vestit un sant per desvestir-ne un altre. El cost de l´ampliació i la baixa ocupació que es preveu en les línies ampliades, així com la gratuïtat del servei pels jubilats de Vic, Calldetenes i Gurb, sembla haver provocat retallades brusques en d´altres serveis. Però el poble ras ja no compra estampetes i la galeria comença a embafar-los. Per cert, posats a retallar despeses encara no he vist anunciar publicament als membres de l´equip de govern que aquest any es congelen el sou! I ja va sent hora que ho diguin…

Bon Mercat !

Avui comença el Mercat de Música Viva de Vic. Ja en són 20! Que lluny queda aquella aposta de l´alcalde Pere Girbau per internacionalitzar i projectar la ciutat arreu del mon, que heredà Codina i ara Vila d´Abadal. L´edició d´enguany juga descaradament a promocionar i projectar tot allò que neix al país, parli català, castellà, anglès, o àrab! El segell és la indústria de casa. És una bona manera de vendre´ns a l´exterior. El contracte-programa amb la Generalitat que Ignasi Puig va deixar embastat a l´anterior legislatura veu en aquesta edició els seus primers fruits. La Generalitat paga (i molt bé!) i per tant, també mana, i a priori sembla que per bé! De la graella musical de tots aquests dies, em quedo amb el concert de Kitsch d´aquest dijous. Els que els vam seguir just després d´editar el seu primer disc (ja fa més de 20 anys!) i vam comprar entusiasmats aquella mítica samarreta no deixarem perdre l´oportunitat de retrobar-nos avui!

I felicitats per setena vegada consecutiva a la gent d´Invictro que amb quatre rals i tot en contra van començar fa 7 anys una aposta trencadora per projectar artistes i grups emergents que deambulaven per trobar un escenari del país on poguer fer-se sentir. Amb dos cavallets i un parell de taulons Invictro els va muntar l´escenari i els artistes van complir el somni (tocar a Vic!). Avui, aquesta petita indústria de somnis, és una cirereta llaminera que molts voldrien potinejar. Per sort, l´escena off del mercat continua viva fent ciutat. I que no pari!!!

País i bon mercat!!!