Vine al “ple”, reina! (1)

Quan arribo al ple, la moció d´en Franki presentada per la CUP ja havia decaigut de l´ordre del dia. Al pati de butaques, el públic és el de sempre. M´alegra veure que l´home del canguro, tot i ja no estar en actiu com a periodista de la SER, continua assistint als plens. I no para d´apuntar. Apunta, tant o més, que el seu company de pupitre, en Josep Comajoan, d´El9Nou. L´home del canguro en prepara una…i de grossa (ja ho veureu!!). De l´orde del dia, el punt sobre el suplement de crèdit que s´aprova (només amb els vots a favor dels socis de govern) és per incloure per l´any 2008 les partides econòmiques equivalents a l´execució d´un 36% (!!!) del Plà d´Inversions 2008-2011, aprovat recentment. En aquest punt, Burgaya aclareix (més tard que d´hora) que el concepte “altres fonts” previst en el Plà d´Inversions aprovat es refereix a les inversions que ja havien estat pressupostades anteriorment. L´argument resolt dubtes, i aclareix posicions. La meva, també (però amb el nom s´hi ha ben cagat!). Anglada, amb un to més moderat (?) des de fa dos plens (que s´agraeix!), és igual de crític que la CUP i ICV-EUiA pel què fa al suplement de crèdit. Tornafoch i Burgaya es busquen i es troben. Es reparteixen llenya però els dos repeteixen arguments del ple anterior. Just després, un nou cop d´efecte del govern, millor dit, de CIU, cap als jubilats de Vic. Pagaran la meitat de la quota per anar a la piscina de l´ETB. La legislatura passada ja ho havien reclamat, i res de res. Ara, tot és possible. CIU sap molt bé on es juga els “quartos”. Finalment Dolors Pena defensa el nou mercat dels diumenges al Remei. En Tornafoch i en Quim Solé, ho veuen bé. A mi em fa més por que una pedregada! Us en parlo demà en la segona entrega d´aquest post (mercat remei, llei de barris, prínceps…).

 

Can Macara a 4 vents

 
 Aquesta antiga teneria ja les ha vist de tots colors. I tot i estar als 4 vents, encara aguanta. Fins i tot després d´aquest últim atropell. No caurà, si és que no la fan caure. L´expedient de ruïna segur que està en boca d´algun arquitecte mercenari. Però les velles bigues de roure, així com el pi ennegrit dels pals assecadors o els airadors de vent, s´entesten a no desaparèixer i a continuar sent un testimoni històrico-arquitectònic de com s´obrava la pell. Però és evident que l´Ajuntament hagués hagut de requerir al propietari per tal que hi dugués a terme una acció de consolidació. I de no fer-ne cas, actuar d´ofici i imputar-li el cost. Però Can Macara sempre ha anat “d´herodes a pilat” i ha canviat de mans al mateix ritme que s´ha anat deteriorant. Tot i que avui la finca és privada, fa anys havia estat municipal. Si no vaig errat, en l´època de l´alcalde Girbau la finca era propietat municipal, però va permutar-se arran de la construcció del Museu Episcopal. Ho recordo perquè durant els primers anys que vaig ser regidor, l´alcalde Codina volia recomprar-la al propietari. Mai va aconseguir-ho. Però el propietari si que la va vendre. I ho féu a favor dels qui compraren l´antiga Atlàntida. El què deia, de rodes a pilats! Però sort que Can Macara és Can Macara i ara el mercat no té gana.

1 any després

Aquest dimarts, 27 de maig, farà un any de les eleccions municipals. A Vic, CIU aguantava bé el cop tenint en compte les circumstàncies que els havien precedit. El PSC fracassava, perdia un regidor, passava a ser tercera força i tancava un cicle. ERC es desmoronava i tocava fons. ICV-EUiA consolidava el seu espai amb un resultat molt digne. La CUP feia un resultat excel·lent i entrava per primera vegada a l´Ajuntament. La PxC pulveritzava expectatives  i es convertia en la segona força política. Tot allò féu engendrar un govern de coal·lició a 4 bandes (inèdit a Catalunya) que en pocs mesos s´acabà reduint a 3, per l´expulsió d´ICV-EUiA. Un any després, és un bon moment per sondejar opinions i per això aquest dimarts obriré una triple enquesta en aquest bloc per tal que hi puguis dir la teva.  

Vic no s´apreta el cinturó!

Arribo just a temps però el públic ja no omple la sala de plens. No hi ha morbo, no hi ha públic. Com som la gent!!! Tan sols periodistes, dos joves cupaires, dos blocaires osonencs (l´arnau i el guillem) , l´home del canguro (quico sallés) i un servidor. Al mig de la sala, les 4 pantalles gegants evidencien que cal enlluernar la galeria. De fet, el d´inversions és el ple més important de la legislatura. Josep Burgaya, cofoi, en fa la presentació en exclusiva en nom de l´equip de govern. Cap més regidor de govern diu ni mu. I pocs són els que miren les pantalles. Mentre twittejo un regidor de CIU em confirma per sms que alguns regidors de govern (de CIU) segueixen on line el meu bloc. Les mirades mútues ho corroboren. A les pantalles gegants, els eslògans d´àrea ja s´han acabat (menys mal!!!) i ara ja apareixen números i aquests s´enfilen fins els 200 mil·lions d´euros. Pluja de mil·lions. Aquí ningú s´apreta el cinturó. Efectivament el Plà és agosarat i ambiciós, i de tant que ho és, aixeca sospites. Més de la meitat del finançament del Plà depèn de subvencions i “d´altres fonts” (iniciativa privada, però qui ha encunyat aquest concepte? només el nom ja fot mala pinta!). És com projectar 120 piscines i esperar que s´omplin amb aigua de pluja en temps de sequera. Endevino que cap grup de  l´oposició hi votarà en contra (jo tampoc ho hagués fet!) però tampoc cap hi votarà a favor. Tots s´hi abstenen. Coincideixen en la votació sense haver-s´ho dit prèviament. L´abstenció col·lectiva fa força i evidencia que l´equip de govern no ha estat permeable a les propostes inversores de l´oposició. L´equip de govern té sort que a l´oposició no hi ha alternativa de govern. Els ciutadans de Vic, a dia d´avui, encara no visualitzen cap alternativa. La que podria haver-hi és dins del govern. Els amics Tornafoch, Jurado i Comajoan també hi diuen la seva.    

 

PS: dos videos, un de Josep Burgaya i un altre de Xavier Tornafoch (demanant silenci!) 

 

 

 

Ple plàcid

Era el primer ple de la història de Vic twittejat on line. Ho feia des del meu nou bloc. El ple va ser agradable ja que l´ambient va ser distès, gens crispat. L´equip de govern hi ha posat mà. Era la seva obligació, doncs n´havien atiat el braser i d´ells depenia sofocar-lo. La solució, però, no ha estat el ROM. Aquest, per falta d´unanimitat, ja no s´aprovarà. L´opció ha estat flexibilitzar les postures governants i ser més permeables a les crítiques de l´oposició. Tan és així que l´equip de govern va votar, tot i que amb esmenes, dues mocions de PxC (una sobre actes incívics i l´altre sobre plafons informatius). Inèdit. Això representa un canvi copernicà en l´estratègia de l´equip de govern. Que lluny queda aquell  “a l´Anglada ni aigua”. L´estratègia, però, no és errònia (tot i que no és compartida per tots els socis de govern). Personalment, sempre l´he defensada. Amb la resta de grups, l´estratègia també és similar. A la CUP i a ICV-EUiA ja no se´ls dispara en bala. Fins i tot Xavier Solà va demanar disculpes públiques a la CUP per l´afer de les pintades. Els grups de l´oposició van sortir-ne satisfets. Fins i tot l´Anglada! El titular del ple, però, va aparèixer per punt d´urgència: proveïr d´una nova plaça d´inspector el cos de la Guàrdia Urbana (veure video). La realitat és que l´actual Inspector, Antoni Jurjo, no té la confiança de l´equip de govern actual (va entrar en l´era Codina) i se l´ha volgut rellevar (en línia en la voluntat no reconeguda de l´equip de govern de trencar ponts amb aquesta era). Més enllà de la creació de la nova plaça (políticament ben legítima), l´enfoc i el model de la guàrdia urbana de Vic continua coixejant (malgrat l´encert en la contractació dels últims 8 guàrdies de barri). En el si del cos torna a aflorar malestar. Ni Codina ni tampoc ara el nou equip de govern li han sapigut trobar l´encaix idoni en el model de ciutat (en breu nou post). Clar que potser no és té, a dia d´avui, un model de ciutat clar. La planificació està clar que no és el fort d´aquest govern. Només cal veure la ingent variabilitat d´opinions en temes claus com, per exemple, el solar de la caserna de la guàrdia civil, el seminari vell, la ubicació dels jutjats, l´opa a ausa futur, contractació i relleus fulminants (equip poum, gerent fires i mercats, etc). Finalment el ple va homenatjar i acomiadar per jubilació un funcionari històric, el secretari Fèlix Ortega. El cava i les pastes que es van servir no eren, però, del forn d´en Cinto. Però consideracions a part, és evident que el ple va recuperar la dignitat que mai havia d´haver perdut. Enhorabona a tots per aconseguir-ho! 

 

L´home del "canguro"

El “canguro” és blau marí i amb unes lletres grogues estampades. L´home de qui us parlo gairebé sempre el porta. El “canguro” ha estat el company de viatge més íntim d´aquest professional de talla. De molta talla. El Quico Sallés. El considero un híbrid entre l´estrateg Sun Tzu i el lingüista Lakoff. I és que aquest advocat secularitzat i periodista confès, amb estil i criteri propis, ha sapigut obrir forat en l´espai comunicatiu comarcal. L´ha enriquit i redimensionat. És a dir, ha estat i és una referència. Sense complexes ni prejudicis, lletraferit i desenfadat, la seva crònica sempre és quelcom més que la simple difusió d´una noticia. Ara ha decidit fer un cop d´efecte, gairebé copernicà, en la seva trajectòria professional. Li desitjo tota la sort del món i estic segur que la trobarà. Aquest post n´és un reconeixement personal.