Tres pel SÍ

ERC, CUP i CIU diuen SÍ al 13D aquest dijous al vespre (21:00h) al Centre Comunitari del Remei-Estadi en l´acte unitari de la ciutat de Vic. Oriol Junqueres, Julià de Jòdar i Ramon Tremosa intervindran en un acte que tindrà alguna que altra sorpresa. I és que a la recta final de la campanya la brunette mediàtica espanyola es pot deixar sentir i més després de l´invent del conseller Saura per autoritzar la mani fatxa davant l´Ajuntament i en ple Mercat de Vic. Caldrà no caure en les provocacions gratuïtes i donar una lliçó de serenor independentista. Per anar fent boca, ens veiem aquest dijous al Centre Comunitari del Remei-Estadi de Vic. PS: per cert, en coneixeu algun dels que surten a l´últim tram del video?

Mercat Medieval de Vic 2009

Any rera any, per l´exitós Mercat Medieval de Vic, un dels entreteniments clàssics de vigatans i vigatanes, i de la gent de comarca, és parar l´orella al caminar entre tanta multitud metropolitana a ritme de formiga, per apuntar-se les frases i comentaris que s´hi senten…. Aquest any, em quedo amb el d´un home d´uns 60 anys que engollint una costella descongelada a peu de brasa davant la catedral (d´una parada forània, naturalment!) li diu a la dona: “esta buena..toma, come.. tranquila que no huele a vaca..”.

Les cares llargues i el Ple espès

pledesembre09Cares llargues ahir en el Ple de Vic. La fermesa (algú es creia que era broma?) amb la que Esquerra ha reclamat més recursos per les polítiques socials de Vic en el migrat pressupost d´enguany, i la còmica imitació d´un actor (de bon rotllo, naturalment!) de l´alcalde Vila d´Abadal en l´entrega dels Premis Julius d´enguany (suport i endavant!) en presència de l´única regidora de l´equip de govern present en l´acte (Gràcia Ferrer), són els motius del clima enrarit del Ple d´ahir. A més, l´aprovació per unanimitat del Plà Local de Política de Dones 2009-2012 i del Reglament de funcionament del Consell de Joves (pal de paller del Plà Local de Joves de Vic), ambdós projectes liderats per Esquerra però amb participació dels grups de l´oposició (la qual cosa van agrair públicament), va fer pujar la mosca al nas a l´Alcalde i a Xavier Solà, poc acostumats a rebre (ells) elogis de l´oposició. M´estalvio els detalls però aquí s´explica bé. No obstant això, i en el context econòmic en el qual estem, no és d´estranyar (ni ha de fer por) que es visualitzin discrepàncies, doncs tot i compartir govern, els projectes no són simètrics (malgrat que en alguns punts es complementin) i Esquerra, a diferència d´un altre soci de govern, no ha renunciat al seu projecte de ciutat. A precs i preguntes, Quim Soler de la CUP, tal i com també ho havia fet en repetides ocasions Esquerra a la Junta de l´Impevic, ha demanat a Josep Burgaya el “ninguneig” del català en els Premis Porc d´Or. La resposta airada ha estat clara, és un acte d´àmbit espanyol i s´ha de fer en castellà (veure video). Ai làs, resulta, però, que la llengua pròpia de Catalunya només és una, i no dues!. La llengua només ens té a nosaltres i tenim el dret i l´obligació de defensar-la a capa i espasa i com a mínim exercir el bilingüisme en aquests tipus d´actes!! (foto:osona.com)

Ordre del dia Ple Ajuntament de Vic 02/12/09

Amb el pressupost 2010 encara per consensuar entre els socis de govern, aquest dimecres hi ha ple ordinari a l´Ajuntament de Vic. Excepte a precs i preguntes, els punts de l´ordre del dia són bastant de tràmit. Ambtot, en una de les dues propostes de modificacions de crèdit s´hi recull l´ampliació pressupostària per l´àrea d´afers socials compromesa ja des de l´aprovació del pressupost 2009  i que ja s´havia d´aprovar el passat mes de juny.  Casualitat o no, val més tard que mai!. Podreu seguir el ple com sempre per twitter i qik. Us deixo l´ordre del dia i l´acta del Ple de novembre (on Solà,Vila d´Abadal i Tornafoch s´enganxen de valent!).

Un vigatà al Ple de Manlleu

ple manlleuDesprés de l´experiència del Ple de Torelló d´ara fa uns mesos, ahir vaig anar al Ple de l´Ajuntament de Manlleu. I seguirà Tona. A la sala, més públic que als plens de Vic. Un ram empolsinat presideix el plenari. M´afanyo a xafardejar l´instrumentari a taula a disposició dels regidors. A diferència de Vic, no tenen caramels. Però aigua, sí. I se la veun amb un got de color blau estil “barraques”. També disposen d´un antic portafolis marró (propietat de la casa) estil “home que passa llegir el comptador del llum” que tenen a sobre la taula, inclòs l´alcalde. Dins del portafolis centenari, un bloc de notes on pocs escriuen. De l´ordre del dia, en destaca “l´enterro definitiu” de l´expedient del pàrquing soterrat de la Plaça. Quan parlen Mundet (CIU) i Sánchez (PxC) costa un ou entendre´ls. Vaig desistir. No verbalitzen!! No en va la cara dels altres regidors quan ells parlen, evidencia el problema. Són les 20:30h. En David Bosch “xiva” a l´alcalde que comença el Barça (anem per feina!!). A precs i preguntes, en Manel de PxC (del Madrid?) esguitarra la festa i emula Anglada en incontinencia verbal. Gesticula amb els punys enlaire i apuntant l´alcalde amb el dit per fer-li un “prego” (volent dir prec) perque es fagi un “cens públic de malalts “d´alzaimé” a Manlleu. Ai làs, ja l´ha dita!! Es tracta que el poble sàpiga qui són els malalts perquè si es perden pel carrer (va posar un cas real) tothom els pugui tornar a casa. Mare meva, i perquè no un cens de malalts de càncer, de diabètics, de depresius… Amb un plis plas es va passar pel forro la confidencialitat dels historials mèdics!!!! Sort que el regidor Joan Carles (que apunta bones maneres!!!) va neutralitzar-lo amb cintura i arguments. L´alcalde, amb tacte i savoir fair va reblar el clau. En Prat, a diferència del Vila d´Abadal, ho té controlat. Acabat el Ple, la paraula pel públic, sí senyor! A Vic, l´alcalde, en podria prendre nota! La veu del ciutadà mai ha de fer por…

PS:pregunta del públic sobre la peana d´un sant, Sant Antoni!

El balcó de La Mussara

MUSSARAA 1000 metres sobre el nivell del mar, les quatre parets en peu de l´antic refugi de les Airasses, regalen una de les millors vistes sobre el camp de Tarragona, esguardat per la serra de Cardó i la del Montsant. Al fons, l´ull curiós endevina la fràgil punta del fangar del Delta de l´Ebre. És el colofó final per qui decideix arribar al poble abandonat de La Mussara. L´últim a abandonar-lo fou el seu alcalde, Pere Abelló, pels volts dels anys 60. Avui, les ruïnes del poble, amb la façana i el campanar de l´església de Sant Salvador encara dempeus, són l´epicentre d´expedicionaris en busca d´efectes paranormals i llegendes urbanes. Reconec que el lloc s´hi presta però molts d´aquests “savis” confonen la boira espessa que a l´hivern abriga el poble amb extranyes visions tridimensionals i el soroll dels animalons de la zona amb cacofonies misterioses. Tot plegat, morralla barata. L´aigua estancada en la llengua de pedra que conforma un abeurador natural al mig del que fou el carrer principal manté  l´essència d´un poble rural que emigrà a la plana. Abans, però, provat està que fou refugi de carlins i més tard bastió republicà de resistència. Quan, d´aquí poc, el campanar i la façana de l´església s´esberlin, el país haurà enterrat un bocí d´història i la memòria d´uns pocs veïns que emigraren d´un poble encisador per guanyar-se les garrofes. Per anar-hi, tot i no estar indicat, aneu a Reus per la T-11 i després agafeu la N420 direcció Falset, tot desviant-vos cap a Maspujols per la T704. Seguiu direcció Prades i enfileu el port. Un cop dalt, seguiu direcció Alforja i el primer trencant a l´esquerra us menarà al poble.

Què hi passa en aquesta ermita?

sant-benet-4Malgrat que els escrits de la façana manifesten un culte antiquíssim de vestigis anteriors, la insòlita ermita de Sant Benet presenta avui un estat deplorable i ruïnós. La història sembla haver castigat la nefasta rehabilitació (s.XVIII) i haver-la condemnat a l´oblit en un turonet d´un misteriós paratge boscós de difícil accés del terme municipal de Cabanelles (Alt Empordà). No pas massa lluny d´on segles ençà les bruixes de Llers prenent cos de mossa d´hostal s´ensucraven les sines amb mel per enganyar els pagesos de les contrades. Les immediacions de l´ermita no en foren pas l´excepció. Qui sap si són aquests els motius pels quals l´ermita no apareix en l´arxiu de parròquies i esglésies de la diòcesi de Girona (???). Si hi entreu, tindreu la sensació que una pedra us cau al cap. Sortiu-ne i ho evitareu. Perdeu-se pel misteriós entorn i us hi “ensucrareu”. Per arribar-hi, tot i no estar indicat, cal que aneu a Cabanelles i seguiu la carretera GIP-5237 fins el trencant de Can Serra (esquerra). Cal fer uns 3 km a partir de Can Serra per pista forestal, travessar el torrent de Jocanat i arribar fins un collet. Aquí deixeu el cotxe i agafeu el camí que serveix per desemboscar i amb 10 minuts (aprox) sereu a 100 metres de l´ermita, que mig veureu dalt d´un petit turó. Si hi aneu, sort i “sucre”…

La deixuplina del President

montillaLa deixuplina que el President Montilla ha escenificat davant del seu grup parlamentari per la llei electoral és un intent desesperat d´emular Sant Miquel deixuplinant-se. El sant, però, tenia la ciutat als peus. Montilla, en canvi, no hi té el país. L´estirabot de reanimació de la llei electoral hivernada, com la de l´organització territorial, només servirà per justificar l´acte d´autoritat que el President ha volgut impartir un cop recuperat de l´estaborniment etzibat pel “Bartu y los suyos”. Que ningú es fagi il·lusions. Foc d´encenalls. Ni llei electoral ni organització territorial. Ningú canvia de tren a l´última estació. Al contrari, cridarà a files. Als seus i als seus socis. I amb la sobredosi d´anestèsia subministrada al TC n´hi haurà prou perque el mort (digueu-li sentència) no es desperti abans de les eleccions. Així s´evita el trencament ipso facto del govern d´entesa. Però no es pot pas dir que no sigui hàbil el President. Ha estat capaç de fer entretenir els mitjans rossegant un bistec que està més dur que les pedres sobre les que dormia el Sant.