Elèctriques i enquesta crupier


Fa més de 24 anys de la nevada del 30 de gener de 1986. Llavors, com ara, tot potes enlaire. I ja llavors, com també ara, la gent de l´Empordà va tenir més paciència de la que les elèctriques es mereixien. Deixant de banda els estralls econòmics soferts, les tones de menjars que s´han podrit en les neveres i congeladors de cases,bars i restaurants fan por la guilla. Els lixiviats produits haurien d´escolar-se per les butxaques dels dirigents del consell d´administració de l´oligopoli elèctric, en el qual Miquel Roca Junyent també s´hi empastifaria (i en Mas, mut!). I és que si al ja crònic i deficient subministrament elèctric d´aquestes contrades, hi afegim els efectes de l´última catàrsi blanca, a la terra de Plà algú li està fent pixar sang. El govern hauria d´haver estat molt més contundent del què ha estat amb l´oligopoli de les elèctriques i exigir-los sense contemplacions ni dilacions el compliment dels seus plans de contingència (per què existien, no?). Del contrari, el govern acaba sent l´ase dels cops. I per cops, el de l´enquesta-murri d´aquest diumenge del crupier de l´amo Godó. Com a contrapunt dir que ni CIU ni ERC creixeran ni perdran tant, respectivament, ni ICV-EUiA es mantindrà a costa d´ERC i PSC (si es manté, ho farà pel filó dogmàtic que tan veneren els seus adeptes i no perquè el món giri al revés). I si ERC pateix fugisseres, seran a CIU i Reagrupament (i segurament per aquest ordre). Ara bé, el crupier de l´enquesta obvia (expressament o no) una realitat: la PxC de Josep Anglada, que obrirà un esboranc igual que el del Carmel. Mentrestant, però, ens entretindrem fent bullir l´olla de Barcelona 2022 a ritme d´slalom pel carrer Verdi…(gràcies pel video “verdians”!)

Els primers Premis de l´Osonosfera

Avui dimarts, a les 12:30 del migdia, en un escenari de postal, l´Osonosfera presenta a Vic els seus primers premis de blocs educatius d´Osona, una antiga aspiració que ara veu materialitzada gràcies a la bona feina del col·lectiu blocaire impulsor de l´osonosfera i a les noves incorporacions que s´hi han afegit (benvinguts i bona feina!). Atrevits com sempre i poc amants de la rutina, busquem en la presentació de qualsevol iniciativa un valor afegit que deixi empremta. Per això organitzem els primers premis de l´Osonosfera per tal d´estimular encara més l´ús social del bloc en les escoles, com eina d´interacció col·lectiva i cohesió social. Sort i bona feina a totes i tots els participants. Consulteu les bases per a poder-hi participar, aquí.

La pedra que volia (o no) ser paret

Anècdota curiosa de tot just fa 10 minuts. Un nen (que sembla estar d´excursió amb l´escola)  em sorprèn per la Plaça i mentre amb una mà sosté un paper i a l´altra un entrepà, em diu: li importa contestar-me una pregunta senyor? L´atribut de “senyor” em fustiga però assenteixo a la pregunta. I el nen m´espeta: Vostè creu que tota pedra vol ser paret? Com?-li ho demano-Ell repeteix: si creu que tota pedra vol ser paret. Frepat per la curiosa i matinera pregunta faig assentar-lo al banc del Merma (nen que aquí i podem estar estona!!). Ja assentats, li demano: com et dius i quants anys tens, trempat? Dídac i tinc 8 anys, em contesta. Tot i que el posat s´assembla poc al de “mecanoscrit del segon orígen”, crec que en comparteixen l´edat. I d´on ets? d´Olot, em diu. Ep, comencem bé vailet!! (aquest nanu em cau bé!!). Vinga va, anem per feina, li dic. Tota paret necessita pedra però no tota pedra vol ser paret, li dic. I li afegeixo, totes les pedres, com les persones, necessiten vida, i formar part d´un projecte, que pot ser col·lectiu o individual. Si és col·lectiu, la pedra voldrà ser paret. I si és individual, la pedra es quedarà al terra. Tot hi cap, en el mon de les pedres, no trobes?. Rumia un instant i diu: Sí. I riu (es fot de mi??). A cau d´orella, li dic: l´entrepà, de què és? De fuet de Vic o de fuet d´Olot?-li demano. Assenteix amb el cap però no contesta, s´ho apunta i marxa sense dir res més. A mitja plaça es gira, em fa adéu i somriu. Li corresponc. En Dídac d´Olot (àlies el “petit psicòleg”) m´ha fotut el cap a can rumia…què voldria ser s´hi fos pedra, m´autopregunto. Ai làs, bona pregunta…

Ordre del dia Ple Ajuntament de Vic 03/03/2010

Aquest dimecres hi ha Ple a l´Ajuntament de Vic i tot i que les al·legacions ja han estat totes resoltes i gairebé s´aconseguirà unanimitat en l´aprovació provisional del POUM, com que un informe preceptiu de la Generalitat encara no ha arribat, es posposarà aquest punt pel pròxim ple. En el Ple d´aquest dimecres, del reguitzell de mocions que figuren en l´ordre del dia, la de la CUP sobre els horts urbans i el banc d´aliments sembla la més atractiva. El  ple el podreu seguir en directe, com sempre, a través d´aquest bloc.

Aviat, capçalera nova!

D´aquí uns 15 dies canviaré la foto de capçalera d´aquest  bloc. I sereu vosaltres, amigues i amics lectors, els que la triareu d´entre varies opcions que us donaré. La que us agradi més, penjaré. Serà un rentat de cara improvisat als temps que corren, però amb el valor afegit d´haver-hi participat totes i tots. PS: demano disculpes als companys d´entitats que espereu veure el vostre banner penjat, doncs espero a fer-ho tot de cop per si cal variar la configuració.

Què se´n sap del vell rellotge?

Ara fa cosa d´un mes aproximadament que juntament amb en Miquel,la Mònica,en Pedrals i jo mateix vam estar contemplant l´acurada rehabilitació de l´antic rellotge de la torre del campanar de l´Ajuntament de Vic. La bona mà del mestre Pedrals l´ha deixat impol.luta. Ara, però, només falta trobar-li lloc i pagar el mestre. Temps difícils per aquest gest. Però esperarem..per què allò que bé comença, bé acaba!.

Osonosfera.cat, l´associació.

osonosfera.cat, la comunitat blocaire de la comarca que s´agrupa entorn d´un portal virtual ja és també, des del passat divendres, una associació legalment constituïda, de la qual la periodista Adriana Barba n´és la Presidenta (ànims i sort!).  Gairebé 2 anys i mig després d´encunyar-se aquell embrió en un escenari de la contra osonenca, l´osonosfera continua essent l´única referència a la xarxa que agrupa els blocs de la comarca. Tot i els problemes tècnics que des de fa temps registra el portal virtual en l´actualització i/o incorporació de nous blocs,  s´hi ha començat a posar  solució. És a dir, temps i recursos. El portal, però, només ha de ser un espai d´informació fix de la comunitat i una referència d´actualització blocaire. A partir d´aquí, és als propis blocaires a qui correspon , a tavés de l´actualització i contingut dels seus blocs, fer més gran i atractiva la comunitat blocaire d´Osona. Sempre he dit que “l´osonosfera no és de ningú i és de tots” i aquest ha estat l´èxit del projecte i un dels motius que ha fet possible que les noves incorporacions se´l sentin seu i així en siguin partíceps. A tots ells els correspon liderar aquesta nova etapa i no en va es convocaran en breu els Primers Premis Blocs Educatius de l´Osonosfera. A la foto, i d´esquerra a dreta, Jordi Vila, Carles Banús, Adriana Barba, Jordi Font, Iñaki Escudero, Dani Martínez, Josep Comajoan i Guillem López (i Joan Ayatsa qui suposo  fotògraf!). Als que no els tenia enllaçats al meu bloc, ara ja hi estant.

Una tarda a la Devesa de Tor

Quan el fred de fora et congela les idees i el sofà et segresta la tarda, només l´atzar et pot fer moure el cul un diumenge a la tarda. Abstenir-s’hi sedentaris i conformistes. L´experiment és a una hora i quart de camí. Només després d´anar-hi podràs jutjar si l´atzar t´ha jugat o no una mala passada. M´atreviria a dir, però, que l´atzar és generós amb qui no és mandrós. En un ambient barroc però ungit d´estils orientals i resguardats del fred sota una típica volta catalana dibuixada pel llambregueig de les espelmes, les converses no tenen límits i sovint l´èpica les incauta. Cal deixar-se anar. Només el gel del got barallant-se amb el cacaolat fred que hi aboco i el xiuxiueig de les noies sorpreses de la taula del costat, em retornen al país dels lacets on vivim, on un diari godó fa d´un article polític la capçalera del dia. Ja hi som. L´estèril debat intern del PSC és més precís que la maquinària d´un rellotge suís. Reapareix sempre en el moment just per acabar morint a cop de talonari. Ara ja són molt pocs els que encara avui s´entesten a jugar un partit que ja no té àrbit i amb un equip sense cantera. Prou temps hi ha hagut dins del PSC per reivindicar i anteposar l´interès del país per sobre l´interès de partit per oxigenar el projecte. Un projecte que, avui, ja és caduc i incapaç de respondre (per sí sol) a les necessitats del país perquè aquestes xoquen amb la voluntat socialista majoritària de compartir un projecte amb Espanya. Una altra cosa és que, ara, atiant un debat intern que mai ningú ha escoltat, alguns intentin, després de 40 anys dedicats al projecte, salvaguardar-s´hi la jubilació! De fet, hi tenen tot el dret. Topen, però, amb un partit poc agraït. A la Devesa de Tor ja és fosc i la nit encara s´allargarà. Aquest cop no us explico com anar-hi, la xarxa ja us ho facilitarà.