Com tu, jo també hi era. I és que als pobles, com les persones, ens mouen els sentiments. I si aquests no moren, algun dia guanyen. Mai abans, ni tan sols en les manis del 1977 (no hi era!) ni en la del 2006 (sí hi era!), havia pogut estar entre un mil·lió i mig d’amigues i amics. La gent regalava abraçades, somriures i fotografies espontànies. I amb fulls de paquets de folis comprats “in situ” a la “Casa del Libre” (mai vist!!) o amb velles cartulines arrugades de casa, s’autofabricaven el seu propi lema (inèdits tots!!). Us en transcric alguns dels que més van cridar-me l’atenció:

“Volem l’Estatut”
“A mi prima Remedios de Cáceres: no por ser independentista dejaras de quererme,verdad?Un beso guapa!”
“Eternes Gràcies TC”
“Espanya, ens retrobem al Mundial de Brasil 2014”

PS:en l’últim video podreu escoltar el moment en què, un cop dissolta la capçalera, un exaltat increpa al President Montilla.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.