
POST CATEGORY : Rutes inèdites
A recer de turistes
Per arribar a aquí dalt, a peu o amb helicòpter. Per arribar a allà baix, a peu o amb barca. I jo, com vosaltres, tampoc tinc ni helicòpter ni barca, però sí cames. En els dos llocs, un cop arribats hi estareu a recer de turistes. És llarg d’explicar però en breu ho intento.……………………………………………………………………………………….
mmmmmmmmmmmmmmmmm
El balcó de La Mussara

Què hi passa en aquesta ermita?

Un cenobi a la vall dels arbustos

De Portbou a Llançà

La vall d´Ora i la serra de Bussa
A cavall entre el Solsonès i el Berguedà s´alça majestuosa, a la falda de la Vall d´Ora, la imponent serra de Bussa. I fóu aquí, avui terme municipal del disseminat nucli de Navès, on l´any 897 (segons Rovira i Virgili, 898) caigué malferit, per llança sarraïna, el nostre comte Guifré el Pilós. Un monòlit en recorda el fet i en fa perviure l´heroica llegenda.
Però si bé avui a la llegenda de l´escut de les 4 barres ungit amb sang del malferit comte (escrita per primer cop per mossèn Bernat Boades cinc centúries més tard), no se li atorga cap veracitat, si que es reconeix com a referència històrica l´entorn on morí Guifré. I fou aquí, pels contorns del riu d´Aigua d´Ora, molt a prop de la dimunita església romànica de Sant Llehir (avui gairebé adossada a la masia del mateix nom, on sempre feineja la Carme, a qui de demanar-li, us n´obrirà la porta que hi dóna accés) on trobà la mort. Des d´aquí, podeu continuar pentinant la vall per pista forestal fins arribar, després d´1,5 km, a Sant Pere de Graudescales, l´últim vestigi romànic en peu del monestir benedictí que en el seu temps ocupà la contrada.
A dia d´avui encara podeu entrar-hi lliurement si n´obriu el manubri de la porta lateral. Si desfeu el camí, podreu creuar el riu d´Aigua d´Ora pel pont romànic de 2 ulls, i enfilar el camí cap al Plà de Bussa i des d´aquí pujar fins la presó natural del Capolatell (o dels francesos com diu la Carme!), un espectacular i aïllat promontori rocós on només s´hi accedeix per una palanca de ferro (de fusta i mòbil en d´altres temps) i on els habitants de la zona, en peu de guerra contra els francesos, hi van desterrar els soldats capturats durant la guerra del francès.
PS: pont romànic sobre el riu d´Aigua d´Ora per on Guifré el Pilós caigué malferit per les tropes sarraïnes. També es pot veure encara la serradora i l´actiu molí de Ca l´Ambròs.
Una esplanada esplèndida
Un immens prat verd amb un gran roure monumental de més de 500 anys i la majestuosa masia de Can Giol són els garants de la bonica ermita romànica de Santa Coloma de Sasserra (s.XI). Aquest paratge singular, que destil·la tranquilitat a dojo, és només a 25 minuts de Vic malgrat trobar-se en terme municipal de Castellcir. Per anar-hi, cal que aneu en direcció Collsuspina i abans d´arribar-hi gireu a mà esquerra pel trencall que mena a les famoses antenes (centre emissor). A molts pocs metres després d´agafar aquest trencall us heu de desviar a la dreta just pel costat d´una masia restaurada (us quedarà a la vostra esquerra) i seguir la pista forestal (en bon estat) que hi comença. De seguir-la sense desviar-vos aproximadament durant uns 3,5 km us conduirà a només 100 metres del paratge de l´església, al qual hi haureu d´accedir a peu a través d´un petit corriol diví que endevinareu al costat d´un contenidor de bestiar just quan la pista forestal fa un revolt d´esquerres. Al final d´aquest tupit i frondós corriol podreu gaudir de la immensitat d´aquest indret. Si bé l´ermita i el roure centenari ja són una molt bona excusa per atançar-s´hi, l´esplèndida esplanada que s´hi amaga n´és la cirereta.
A recer de turistes
Amagada dins del poble que li dóna nom, la petita església romànica de Sant Tomàs de Fluvià (Alt Empordà) és un petit tresor del segle XII a recer de turistes. Una autèntica joia inèdita del romànic català. La gran sorpresa, però, és dins l´església i no a fora. En el seu interior s´hi conserven frescos del segle XII-XIII, i és un dels últims conjunts pictòrics importants descoberts a Catalunya. Per veure l´església, demaneu-ne la clau a Can Quel. Per arribar a Sant Tomàs de Fluvià, cal que primer us atenceu fins a Sant Miquel de Fluvià, on també disfrutareu, d´un dels conjunts romànics més destacats de la comarca i del país, però del que ja en parlaré en el pròxim post inèdit sobre el mil·lenari de l´Abat Oliba aquest any 2008. Amb tot, és a Sant Miquel, on pel mateix carrer que mena al gran cenobi, i poc després de començar el carrer (just al costat d´un «colmado» de poble), podreu accedir per la dreta (si baixeu unes escales de ferro que poden passar desapercebudes) a un antic forn de ceràmica romà en molt bon estat de conservació.
El forn es troba soterrat sota el carrer i l´accés només és possible a través d´una petita galeria de formigó que el protegeix. L´accés, però, està tancat. La clau de la galeria la podreu recollir a l´Ajuntament. Però fins i tot des de fora i a través de la reixa que en barra el pas, podreu visualitzar sense masses dificultats l´estructura i el pilar central del forn. Val molt la pena. Per arribar a Sant Miquel de Fluvià cal anar direcció a l´Escala i desviar-vos abans en direcció a Sant Mori (el poble de moda de l´èlit gironina). Després de Sant Mori, vindrà Sant Miquel i posteriorment Sant Tomàs. Si sou de fiar, als 2 llocs us deixaran gratuïtament la clau. Per acabar, i si l´estòmac se us enfada, us recomano anar a Camallera, i tastar les patates amb botifarra del perol esparracada que us serviran a Can Gisbert.
Un lloc suspès entre el cel i la terra

El Montsec, terra de romer, a més de ser un marc excepcional per a la producció de mel, és un gran aparador natural serpentejat per estrets congostos que amaguen més d´una sorpresa. Per veure-les cal no tenir mandra al volant i conduir gairebé sempre per carreteres on Jesucrist hagués pogut perdre l´espardenya… Us parlo de Guàrdia de Noguera, de Moror, de Beniure, de Sant Esteve de la Sarga, de Castellnou de Montsec, d´Alsamora i de Montrebei. Abans però, cal arribar a Tremp, i des d´aquí, en direcció a Balaguer per la C-13, trobareu a pocs quilòmetres un trencant a la dreta que us menarà fins a Guàrdia de Noguera. Si voleu matar el cuc, aquest poble és un bon lloc per fer-ho. No us costarà gens trobar La Rectoria, on l´Ester i el Jaume, si voleu, us oferiran bona menja i hospedatge. Aquest primer poble, si no és per recuperar-hi forces, no cal que us hi atureu. A partir d´ara una estreta i sinuosa carretera serà la vostra guia. El proper poble serà Moror, que destaca per la seva vila closa (val la pena!). Abans, però, i després de pocs quilòmetres de deixar Guàrdia de Noguera, en un revolt tancat trobareu a mà dreta un trencant que us indica el castell de Mur. La seva singular arquitectura d´inspiració romànica, datada pels volts del segle XI, el converteix en l´emblema dels castells de frontera dels comtats catalans. 

Si desfem el camí fins la carretera d´abans, i la continuem, ens podem atançar fins Alsamora, per veure-hi l´esplèndida torre romànica de 15 metres, i una de les més ben conservades de Catalunya, últim vestigi en peu del recinte murallat que envoltava el perímetre del castell. Des d´aquí, un rètol rovellat i mig esquinçat ens conduirà en pocs quilòmetres fins a l´entrada de les parets del Congost de Montrebei. Aquest congost, un dels més impresionants de Catalunya amb parets de més de 500 metres d´alçada, és un cop de destral a la serralada del Montsec fet pel riu Noguera Ribagorçana. Aquest tall, avui, és la línea divisòria entre Catalunya i Aragó. Abans d´arribar al tram de camí escarpat a la roca, que serpenteja com una serp el curs del riu, passareu un pont penjant metàl·lic que es belluga poc (si no hi salteu, clar!).

Tot el que us he explicat podeu fer-ho en un sol dia. Si a les 8 del matí ja esteu d´empeus i dins del cotxe, a les 9 del vespre ja podreu estar cubant sofà. Ep, sempre i quan no us entretingueu mirant les musseranyes.

