Serà un dimarts sense cap significació especial. Un dia més. Un dia qualsevol. Un dia que per la Maria, en Jordi, la Marta, la Yaris, en Paco, la Lourdes, l’Eva, en Ferriol, la Laura, l’Ahmed, en Didac, en Jian, la Rosario, en Marc, l’Emma i potser també per la Cristina i/o per un llarg etcètera de vigatanes i vigatans també serà un dia qualsevol… però a la millor ciutat del món! I aquesta és la diferència ! Ens hi retrobarem amb una nova capçalera i un enfoc radicalment diferent al que us va atrapar. Per tant, un risc. Però també un repte!
POST CATEGORY : Altres
1r Taller de Màgia a Vic

Quant temps dura un somni?
Els primers premis de l’Osonosfera

Lluna de primavera
A la Mostra, fent-la petar!
Em van fer una pregunta i jo els en vaig fer vint! Vaig aprendre més jo d’elles, que elles de mi. I tot i els 30 anys de diferència vam acabar «rajant» de les profes de l’escola que havíem compartit, de «lo bé» que es viu a Vic i que els hi agradava molt el circ!. Ai làs, la vida en un cabàs! Junts ens vam fer un auto-exàmen. I em van suspendre per no conèixer «Las Divinas» però em van aprovar per tota la resta. Fou durant la 7a Mostra d’Entitats de Vic, on Assomvic va tornar a ser-hi present, i on el caràcter humil i poc pompós de la pròpia fira consolida any rera any el seu èxit. Les entitats se l’han feta seva i això es nota en l’ambient. Us deixo amb un fragment del video que la Wissal, la Boutaina, la Hanal i la Nouhayla em van regalar. A totes, una abraçada embolicada i ens veiem trepitjant carrer!
El petit pardal

Avui, Canaletes, demà, López
Si guanyem, una aposta feta ahir em farà estar a Canaletes. Crec que seria la meva sisena incursió a la Font des que tinc ús de raó. No és pas un vagatge prou nodrit per l’ambient juvenívol i culé que allà es respira. Però cal complir les apostes quan l’atzar et fa presoner. Però bona presó aquesta, oi?
I demà, López. Pronuncia, a les 20:15h a l’Auditori de la Caixa de Manlleu de la Rambla Hospital de Vic, la conferència «Servim la Ciutat», el primer acte públic de la precampanya 2011. Qui nasqué i visqué entre relíquies museístiques dins del Museu Episcopal, i aprengué a jugar a la cuita l’amagada entre quadres i capitells, esboçarà el seu ferm compromís amb la ciutat que porta el cor. Serà un acte humil i sincer però de calat. Per si les mosques, jo de tu hi seria…
Ara sí!
Tot i el retard (i encara sense quadres ni cadiram) des d’ahir ja estic instal·lat al nou despatx del carrer Argenters de Vic. Les obres, mai prou ben agraides, han «amorosit» una finca ja de per si agraïda. La icona que visualitzeu darrera la finestra (foto en obres) té reservada, gairebé en exclusiva, una servitud de llums i vistes. No en va, les cortines no són del tot opaques.
La pedra al camí


