Ha estat a punt d’enemistar-se amb la trepitjada seca de la meva sabata. Una piulada eixerida de l’ínfim amic ha evitat el desastre. Rondava estabornit per les immediacions del carrer Torres i Bages de Vic. Potser venia de veure el teatre. I una sabata o una roda de cotxe haurien estat els seus possibles botxins. I de res li hauria servit haver sobreviscut a la trompada per caure del niu (dalt la teulada del teatre). No ha pas fet escarafalls a l’agafar-lo. Tot al contrari. Crec que ho ha agraït. La ciutat és acollidora de mena i fins i tot ell sembla saber-ho. Hem enfilat junts el camí cap a l’Horta Vermella. Eren les 2 del migdia i la planúria del Parc de Sant Jaume, amb l’olor de gespa acabada de segar, ha estat l’escenari del festí de l’alliberament. L’escalfor de la mà durant els 5 minuts mal comptats que ha durat el trajecte, l’ha tornat en sí! Uns quants saltironets i s’ha fet l’amo del parc.