Adéu PSC !

Aquest post és definitivament un punt i final a la meva militància en el PSC. És una baixa que alguns tindran interès en fer constar com una expulsió (i estic segur que de fet així constarà), tot i no haver-se´m notificat a dia d´avui. Si és cert que, després de més de 4 mesos, i d´haver prescrit en escreix el termini de notificació establert en l´article 10 del reglament de la comissió de garanties, se´m va comunicar fa unes setmanes el deficient plec de càrrecs que instava l´inici de l´expedient de suspensió de la meva militància (vaig avançar-ho a pregunta d´un dels comensals en el sopar-tertúlia dels blocaires d´osona amb els periodistes). Quatre són els fets que serveixen per instar l´expedient: 1) les meves declaracions personals el dia que vaig assistir a la tertúlia del programa de les eleccions municipals d´el9tv (en les quals m´hi ratifico en totes i cadascuna de les paraules, donat que encara m´hi vaig contenir!); 2) els meus escrits personals en aquest bloc (amb els quals també m´hi ratifico en tots i cadascun dels continguts, en els quals també hi ha contenció); 3) i atenció, els sms anònims (és molt fort!!!) del debat dels candidats de Vic a el9tv; 4) i atenció, els comentaris anònims (torna a ser molt fort!!!) apareguts en les noticies i en els fòrums del diari digital osona.com. És una aberració legal i democràtica imputar, sense cap mena d´escrúpol, a la meva persona la responsabilitat d´aquests dos fets (3 i 4) sense cap base probatòria, ni jurídica ni real. No obstant això, i malgrat els greus defectes legals en la notificació de l´expedient, qui us escriu ja ha presentat fa uns dies les oportunes al·legacions en la meva defensa. Però segurament ni tan sols n´obtindré resposta i també seran en va. Tot això s´ha cuinat al marge del que diuen els estatuts i els reglaments.

Amb tot, em sento orgullós d´haver lluitat fins al final amb honestedat i perseverança, i haver defensat com ningú els drets de bona part dels militants en aquesta falsa democràcia interna de partit. I d´haver-ho fet respectant escrupolosament tots i cadascun dels principis legals, ètics i morals del partit. Amb els més de 12 anys de militància al PSC, del que hi vaig entrar de la mà del company Antoni Poyato i del bon amic Jaume Portell (ara ja traspassat però qui sens dubte m´hi va fer sentir molt còmode) en guardo en línies generals un bon record (exceptuant els últims anys) però també me n´enduc un profund i trist malestar per les moltes injustes situacions viscudes, algunes d´elles compartides també pel Jaume Portell. El que és cert, i de fet ha estat sempre la meva tònica, és que mai sucumbiré a les imposicions dictatorials ni m´arrugaré davant de situacions polítiques complexes que anteposin els interessos personals per damunt dels interessos de ciutat o de país. Mai he degut cap favor polític a ningú, segurament perquè tampoc mai els he acceptat. Amb encerts i errors com humà que sóc, he intentat treballar i consolidar sempre un perfil polític i criteri propi en benefici de la col·lectivitat, defugint el discurs-altaveu de partit quan aquest no ha estat en pro de la meva ciutat o del meu país. Lògicament això m´ha comportat (no sabeu fins a quin punt!) maldecaps i problemes però m´ha fet guanyar lideratge, credibilitat i dignitat. Durant aquests 12 anys he begut de la tradició més oblidada del socialisme català. Manuel Serra i Moret i Josep Pallach, han estat sempre els meus històrics referents polítics, així com Joaquim Nadal, Isidre Molas i Pasqual Maragall, han estat els meus referents contemporanis. Avui, però, i segons el meu modest entendre, aquest partit, tant a Vic com a comarca, però també a nivell nacional (tot i que per raons diferents), ha perdut prespectiva de futur i de país, i pot acabar subestimant al poble que, savi sempre, es deixarà notar.

Per últim, agraeixo sincerament a tots els militants (tant als que m´han donat suport com als que no) i en especial a aquells que ja en són històrics (m´hagin donat suport o no) el fet d´haver compartit junts durant tants anys aquest camí. Ara tanco una primera etapa política de la meva vida, que alguns s´entestaran en voler-la tancar per sempre, però ni la prepotència ni l´arrogància aconseguiran doblegar-me. Vull obrir finestres i mirar lluny. I com els ciutadans de peu d´aquesta ciutat, no tinc res, i tinc molt. Salut a tots.

PD: veure la noticia a Osona.com
PD1: veure la noticia a la web d´El 9 Nou

L´expedient "X" o el misteri Etrusc

Tal i com s´afirmava el passat 3 d´agost al setmanari el9nou, primer sota l´anonimat i després en boca del company Miquel Arisa, des de mitjans del mes de juny (aviat farà 4 mesos) a l´autor d´aquest bloc se li havia obert un expedient i se l´havia suspès de militància dins del PSC. També s´afegia que des del passat 16 de juliol l´executiva nacional ja havia nomenat (sense comunicació prèvia al seu primer secretari) una gestora que deixava sense efecte l´executiva vigent fins aquell moment.
A ningú se li escapa que, de manera tendenciosa, es feia servir aquesta noticia (que fins llegir-la a la premsa la desconeixia per complert) per desvirtuar el meu article d´opinió que justament publicava aquell divendres (03/08/07) al mateix setmanari. Un article en el que feia pública la meva voluntat d´obrir un parèntesi (un punt i a part) i deixar d´ocupar el càrrec de Primer Secretari del PSC de Vic (per bé que donades les circumstàncies ja n´hi n´exercia) tot reclamant de les respectives direccions del partit, una reflexió i un debat intern sobre el present i futur del partit a Vic, i per extensió també a la comarca, sobretot després dels pèssims resultats electorals aconseguits a Vic . Que ningú no s´enganyi, si jo no hagués publicat l´article, la noticia de l´expedient i del nomenament de la gestora encara farien teranyines.

Doncs bé, vista aquella visceralitat sense escrúpols, en data 20 d´agost de 2007 vaig enviar un burofax (tot i estar de vacances) a la seu nacional del partit a Barcelona reclamant el trasllat d´aquell expedient per tal que, d´exisitir, pogúes efectuar les al·legacions oportunes en la meva defensa, tal i com marquen els estatuts i els reglaments del nostre partit, i com és obvi i natural en tota organització política democràtica (o no?). El burofax es rebia a la seu nacional el dia següent (21/08/09). Però a dia d´avui, 25 de setembre de 2007, encara no n´he obtingut resposta i ni tan sols he rebut una simple trucada informant-me del seu estat o de la seva tramitació, la qual cosa denota una baixesa política galopant i un descrèdit descomunal per qui en el seu dia va afirmar-ho a la premsa comarcal. Si és veritat que aquest expedient existeix des del mes de juny, és delictiu no haver-ne informat encara al seu principal interessat. Com que això seria una aberració democràtica sense pal·liatius, és més fàcil creure que aquest expedient o no existeix o s´ha fecundat invitro a corre-cuita, la qual cosa també comportaria un escarni públic col·lectiu que evidenciaria la política interna de partit. Per això, des d´aquesta tribuna, que mai podrà ser prou agraïda, torno a emplaçar a tots aquells dels que en depengui que, sense amagar-se, em donin les explicacions adients, tot donant exemple de serietat i transparència, i complint sense dilacions les normes estatutàries. Tal i com ja vaig anunciar en la roda de premsa, el meu punt i a part passa a ser punt i final, però abans esperaré amb interès la comunicació i posterior resolució d´aquest expedient misteriós, perquè en una societat com l´actual i en un sistema de partits (aparentment) democratitzat som molts als que ens interessa saber els motius que porten a un partit polític a suspendre de militància a un militant amb més de 12 anys al partit, que tot i opinar i discrepar en els últims anys de la política del PSC a Vic (de fet, era una majoria la que en discrepava), ho ha fet sempre des del rigor i amb el respecte que es mereixen totes les persones (cosa que al revés, no tothom pot dir el mateix!).

I potser és que em resigno a pensar que sóc el protagonista d´un expedient “X” que mai veurà la llum, o d´una reminiscència de l´antiga causa etrusca, la vella civilització tan fascinant com enigmàtica, que segles després de la seva desaparició continua projectant una aura de misteri al seu voltant impossible de desxifrar. I ves a saber si és aquest el misteri que s´amaga dins del local del partit a Vic, al qual des de l´endemà mateix de la roda de premsa esmentada, ja no he pogut tornar a entrar, ni jo ni cap dels membres que m´han fet confiança, doncs el pany que en tancava la porta va ser canviat com per art de màgia i la nova clau ja només és propietat d´uns! És fort si, però és real…De totes maneres, continuaré esperant (i treballant…) però sense pressa, sense nervis, tal i com ho fan els pagesos quan fan llaurades de desfons enfonsant la rella tant com els és necessari, ni més ni menys.

Misèria política !

Els que llegiu el post anterior o l´article del setmanari El9Nou d´aquest divendres, haureu de canviar-li el títol. PSC, punt i final. Aquest n´és el títol. Mai hagués pogut imaginar com un partit que s´omple la boca de democràcia a tort i a dret, i que la demana a tots els altres com a bastió que entre tots ens hem guanyat, la bandeji sense escrúpols quan és a dins la seva pròpia estructura que se li demana. Impotència és el que he sentit quan avui divendres a primera hora he pogut llegir que al PSC de Vic s´hi havia creat una gestora i que m´havien obert un expedient i tenia la militancia suspesa. MAI NINGÚ M´HO HA COMUNICAT. I diria que quan a un militant se´l suspèn de militància per haver-li obert un expedient, el primer en saber-ho crec que hauria de ser el propi interessat, a més tenint en compte la crisi en la que està immersa el PSC de Vic i també de comarca. Si s´ha pres una decisió d´aquest calibre, el primer que s´ha de fer és tenir la valentia i el coratge de dir-ho a l´interessat i a tots aquells que els pugui incumbir, i no fer-ho d´amagat i sense noms per la porta del darrera. Què amaguen? De què tenen por? És casualitat que publiqui l´article dient que deixo de ser Primer Secretari i que apareixi, com per art de màgia, la notícia periodística dient que l´autor de l´article té un expedient obert i la militància suspesa, i a més, ja hi ha nomenada una comissió gestora formada per afins a l´actual cap de llista del PSC? Sospitós, molt sospitós! Fa pudor, aquesta és la veritat. I això no és tot, sempre he cregut que una gestora havia de tenir un mínim equilibri de forces entre les dues corrents existents al partit, però ara ni això es respecta. I emplaço a tots aquells dels que en depengui, primer a donar la cara i segon a continuar el tràmit d´aquest expedient (I TANT QUE SÍ) fins al final, però respectant escrupulosament els estatuts, els reglaments i el codi ètic (fins ara bandejats) i comunicar-ho al propi interessat, deixant-li el dret de defensa, perquè si per defensar la democràcia interna de partit, demanar empara per la vulneració de drets dels militants quan aquests són bandejats, demanar transparència i participació de la militància en el procés d´elecció de càrrecs i opinar o discrepar de com s´ha dut a terme tot aquest procés, és motiu de suspensió de militància o d´expulsió d´un partit, és inútil continuar-hi militant, però també és empobrir, embrutar i enterrar la credibilitat política de partits i polítics i eixamplar fins l´infinit l´abisme que els separa dels ciutadans. Això és política en majúscules? Això és misèria política! De totes maneres, em reservo el dret, espero que aquest ningú me´l prengui, que siguin els Tribunals els que en dirimeixin tot l´entrellat. Tot plegat, ben trist, molt trist.

PSC, punt i a part

Les paraules que segueixen no són un punt i final. Però si que són un punt i a part. I una reflexió personal en veu alta sobre el present i el futur del PSC a Vic i comarca. Després d´haver-se constituït tan l´Ajuntament de Vic com el Consell Comarcal, crec que és un bon moment per la reflexió i el debat.

A dia d´avui, a ningú se li escapa que el partit a Vic es troba immers en una profunda crisi, dividit o millor dit descompensat, i sense lideratge. No esmerçaré esforços en resumir el llarg procés, amb irregularitats incloses, que ens ha portat fins aquí, i no ho faré per dues raons principals: la primera perquè els que han demostrat un galopant desconeixement intern de partit, continuarien sense voler entendre-ho, i la segona perquè no tinc cap necessitat de convèncer ningú. No em cal. I a més, ara, tampoc ja no és la meva intenció. Per dir-ho ras i curt: en democràcia, hi ha un “jutge” (els ciutadans), i el seu veredicte (resultat electoral) és inapelable. I el fracàs dels últims resultats electorals del PSC a Vic (afegits als que ja vam registrar en els comicis de 2003) són la garantia irrefutable i la prova més evident que el projecte que s´ha liderat no ha quallat. Tot al contrari. Per uns pocs, els resultats hauran estat una sorpresa, però per molts hauran estat la constatació d´una realitat que es copsava des de fa temps a peu de carrer. Però prefereixo dedicar aquestes línees a dibuixar el futur que no a parlar del passat.

En la situació actual, ni tan sols els pactes de Vic i els del Consell Comarcal (a dia d´avui ningú ha explicat els pactes als militants) serveixen per maquillar la realitat, tot i que, per alguns, la poden matisar. Al meu entendre, en els dos fronts, han primat massa els interessos personals i tant el pacte de Vic com el del Consell Comarcal els veig de curta volada, i no tant per les aliances en sí, que també, sinó perquè sota el paraigües del pretès interès de ciutat (?) i de comarca (?), s´hi percep un aire de fi d´etapa mancat d´il·lusió. A més, els rèdits electorals dels dos acords, si és que n´hi han, se´ls endurà CIU i no el PSC. Ara per ara, ni la situació ni les circumstàncies fan preveure que qui se´n porti el gat a l´aigua sigui el PSC. Ens falta cohesió, lideratge i convicció per fer-ho. I a CIU, si bé tampoc no li sobra res, crec que no li falta tant. En qualsevol cas, sóc dels que crec fermament i així ho he defensat sempre que en política no s´hi val tot. Si s´hi valgués, no caldrien polítics, sinó mercenaris. Malauradament, com a tot arreu, hi ha una mica de tot, i jo també n´he conegut de mercenaris. Però sempre he preferit apartar-me´n, i marcar i dibuixar un perfil propi que m´ha permès defensar tot allò en el que estàvem d´acord i discrepar, quan no matisar, allò en el que no hi estàvem.

Del que estic convençut és que el PSC de Vic ha d´obrir, sense més demora, un procés de debat intern (sense imposicions ni acords de pandereta), transparent, real i madur que en dictamini el rumb i l´alliberi de l´encotillament en el que ha estat immers els últims temps, sobretot aquests darrers anys. És més, de fer-ho en depèn la seva projecció política i social que ha de fer possible que en un futur pròxim el projecte socialista, si està emmotllat i impregnat d´estima a la ciutat, pugui ser una alternativa sòlida i responsable pel govern de la ciutat. I a més, del lideratge que exerceixi el partit a Vic en depèn la seva projecció comarcal i la seva aportació al país. Que ningú no s´enganyi, si a Vic no hi ha un partit fort i un lideratge clar, no hi haurà mai un partit comarcal fort. El PSC de Vic ha de ser el pal de paller. Però per ser-ho, el seu lideratge ha d´aglutinar empatia, complicitats i sinèrgies amb la resta de companys de comarca, i exercir-se de baix a dalt i no de dalt a baix. Si no es fa així, la complicitat acaba despertant reticència i tothom acaba portant l´aigua al seu molí. Però també és cert que a nivell comarcal patim un esgotament del projecte de partit i d´algunes de les persones que l´han conduit fins on és avui, a les que cal agrair sense complexes els esforços realitzats però a les que també cal emplaçar a deixar pas a nova saba amb perfils i criteris propis. I és obvi que en aquest procés tohom hi haurà de depurar responsabilitats, alguns més que d´altres, però amb imposicions i prepotència no s´arribarà a bon port. Però en tot aquest procés hi confio poc si us haig de ser sincer, i és en aquest sentit que, per pròpia voluntat, jo me´n mantindré al marge. A la vida hi ha moments en els que cal saber parar, respirar i agafar aire fresc per després poder continuar caminant. I això és el que faré. Per això deixo el càrrec de Primer Secretari del PSC de Vic, que de fet, ja n´hi n´exercia donat que l´executiva actual, neutralitzada i inoperant, ofegada i bandejada, des de fa més de 3 anys, no tenia cap potestat decisòria. I van ser en va els esforços d´una majoria molt important de militants de Vic per tal de demanar l´avançament d´un procés de primàries per escollir el candidat a Vic, que finalment tampoc va celebrar-se, malgrat regular-se en els estatuts del propi partit.

A partir d´ara, el meu bloc personal (http://www.joanballana.blogspot.com) que amb 6 mesos ha registrat més de 8200 visites (mai m´ho hagués esperat, gràcies a tots!) i l´associació d´exregidors que vaig impulsar amb d´altres companys, seran els vincles polítics que mantindré actius per no desconectar del dia a dia d´aquesta ciutat que estimo i porto al cor. Agraeixo a tothom que s´hi pugui sentir, els esforços i la determinació que m´han demostrat sempre i, malgrat la meva decisió, els emplaço a participar activament en tot debat intern que pugui obrir-se, i a treballar de valent per generar de nou aquella il·lusió indispensable per construir un futur millor.