
Amb tot, em sento orgullós d´haver lluitat fins al final amb honestedat i perseverança, i haver defensat com ningú els drets de bona part dels militants en aquesta falsa democràcia interna de partit. I d´haver-ho fet respectant escrupolosament tots i cadascun dels principis legals, ètics i morals del partit. Amb els més de 12 anys de militància al PSC, del que hi vaig entrar de la mà del company Antoni Poyato i del bon amic Jaume Portell (ara ja traspassat però qui sens dubte m´hi va fer sentir molt còmode) en guardo en línies generals un bon record (exceptuant els últims anys) però també me n´enduc un profund i trist malestar per les moltes injustes situacions viscudes, algunes d´elles compartides també pel Jaume Portell. El que és cert, i de fet ha estat sempre la meva tònica, és que mai sucumbiré a les imposicions dictatorials ni m´arrugaré davant de situacions polítiques complexes que anteposin els interessos personals per damunt dels interessos de ciutat o de país. Mai he degut cap favor polític a ningú, segurament perquè tampoc mai els he acceptat. Amb encerts i errors com humà que sóc, he intentat treballar i consolidar sempre un perfil polític i criteri propi en benefici de la col·lectivitat, defugint el discurs-altaveu de partit quan aquest no ha estat en pro de la meva ciutat o del meu país. Lògicament això m´ha comportat (no sabeu fins a quin punt!) maldecaps i problemes però m´ha fet guanyar lideratge, credibilitat i dignitat. Durant aquests 12 anys he begut de la tradició més oblidada del socialisme català. Manuel Serra i Moret i Josep Pallach, han estat sempre els meus històrics referents polítics, així com Joaquim Nadal, Isidre Molas i Pasqual Maragall, han estat els meus referents contemporanis. Avui, però, i segons el meu modest entendre, aquest partit, tant a Vic com a comarca, però també a nivell nacional (tot i que per raons diferents), ha perdut prespectiva de futur i de país, i pot acabar subestimant al poble que, savi sempre, es deixarà notar.
Per últim, agraeixo sincerament a tots els militants (tant als que m´han donat suport com als que no) i en especial a aquells que ja en són històrics (m´hagin donat suport o no) el fet d´haver compartit junts durant tants anys aquest camí. Ara tanco una primera etapa política de la meva vida, que alguns s´entestaran en voler-la tancar per sempre, però ni la prepotència ni l´arrogància aconseguiran doblegar-me. Vull obrir finestres i mirar lluny. I com els ciutadans de peu d´aquesta ciutat, no tinc res, i tinc molt. Salut a tots.
PD: veure la noticia a Osona.com
PD1: veure la noticia a la web d´El 9 Nou
