Les paraules que segueixen no són un punt i final. Però si que són un punt i a part. I una reflexió personal en veu alta sobre el present i el futur del PSC a Vic i comarca. Després d´haver-se constituït tan l´Ajuntament de Vic com el Consell Comarcal, crec que és un bon moment per la reflexió i el debat.

A dia d´avui, a ningú se li escapa que el partit a Vic es troba immers en una profunda crisi, dividit o millor dit descompensat, i sense lideratge. No esmerçaré esforços en resumir el llarg procés, amb irregularitats incloses, que ens ha portat fins aquí, i no ho faré per dues raons principals: la primera perquè els que han demostrat un galopant desconeixement intern de partit, continuarien sense voler entendre-ho, i la segona perquè no tinc cap necessitat de convèncer ningú. No em cal. I a més, ara, tampoc ja no és la meva intenció. Per dir-ho ras i curt: en democràcia, hi ha un “jutge” (els ciutadans), i el seu veredicte (resultat electoral) és inapelable. I el fracàs dels últims resultats electorals del PSC a Vic (afegits als que ja vam registrar en els comicis de 2003) són la garantia irrefutable i la prova més evident que el projecte que s´ha liderat no ha quallat. Tot al contrari. Per uns pocs, els resultats hauran estat una sorpresa, però per molts hauran estat la constatació d´una realitat que es copsava des de fa temps a peu de carrer. Però prefereixo dedicar aquestes línees a dibuixar el futur que no a parlar del passat.

En la situació actual, ni tan sols els pactes de Vic i els del Consell Comarcal (a dia d´avui ningú ha explicat els pactes als militants) serveixen per maquillar la realitat, tot i que, per alguns, la poden matisar. Al meu entendre, en els dos fronts, han primat massa els interessos personals i tant el pacte de Vic com el del Consell Comarcal els veig de curta volada, i no tant per les aliances en sí, que també, sinó perquè sota el paraigües del pretès interès de ciutat (?) i de comarca (?), s´hi percep un aire de fi d´etapa mancat d´il·lusió. A més, els rèdits electorals dels dos acords, si és que n´hi han, se´ls endurà CIU i no el PSC. Ara per ara, ni la situació ni les circumstàncies fan preveure que qui se´n porti el gat a l´aigua sigui el PSC. Ens falta cohesió, lideratge i convicció per fer-ho. I a CIU, si bé tampoc no li sobra res, crec que no li falta tant. En qualsevol cas, sóc dels que crec fermament i així ho he defensat sempre que en política no s´hi val tot. Si s´hi valgués, no caldrien polítics, sinó mercenaris. Malauradament, com a tot arreu, hi ha una mica de tot, i jo també n´he conegut de mercenaris. Però sempre he preferit apartar-me´n, i marcar i dibuixar un perfil propi que m´ha permès defensar tot allò en el que estàvem d´acord i discrepar, quan no matisar, allò en el que no hi estàvem.

Del que estic convençut és que el PSC de Vic ha d´obrir, sense més demora, un procés de debat intern (sense imposicions ni acords de pandereta), transparent, real i madur que en dictamini el rumb i l´alliberi de l´encotillament en el que ha estat immers els últims temps, sobretot aquests darrers anys. És més, de fer-ho en depèn la seva projecció política i social que ha de fer possible que en un futur pròxim el projecte socialista, si està emmotllat i impregnat d´estima a la ciutat, pugui ser una alternativa sòlida i responsable pel govern de la ciutat. I a més, del lideratge que exerceixi el partit a Vic en depèn la seva projecció comarcal i la seva aportació al país. Que ningú no s´enganyi, si a Vic no hi ha un partit fort i un lideratge clar, no hi haurà mai un partit comarcal fort. El PSC de Vic ha de ser el pal de paller. Però per ser-ho, el seu lideratge ha d´aglutinar empatia, complicitats i sinèrgies amb la resta de companys de comarca, i exercir-se de baix a dalt i no de dalt a baix. Si no es fa així, la complicitat acaba despertant reticència i tothom acaba portant l´aigua al seu molí. Però també és cert que a nivell comarcal patim un esgotament del projecte de partit i d´algunes de les persones que l´han conduit fins on és avui, a les que cal agrair sense complexes els esforços realitzats però a les que també cal emplaçar a deixar pas a nova saba amb perfils i criteris propis. I és obvi que en aquest procés tohom hi haurà de depurar responsabilitats, alguns més que d´altres, però amb imposicions i prepotència no s´arribarà a bon port. Però en tot aquest procés hi confio poc si us haig de ser sincer, i és en aquest sentit que, per pròpia voluntat, jo me´n mantindré al marge. A la vida hi ha moments en els que cal saber parar, respirar i agafar aire fresc per després poder continuar caminant. I això és el que faré. Per això deixo el càrrec de Primer Secretari del PSC de Vic, que de fet, ja n´hi n´exercia donat que l´executiva actual, neutralitzada i inoperant, ofegada i bandejada, des de fa més de 3 anys, no tenia cap potestat decisòria. I van ser en va els esforços d´una majoria molt important de militants de Vic per tal de demanar l´avançament d´un procés de primàries per escollir el candidat a Vic, que finalment tampoc va celebrar-se, malgrat regular-se en els estatuts del propi partit.

A partir d´ara, el meu bloc personal (http://www.joanballana.blogspot.com) que amb 6 mesos ha registrat més de 8200 visites (mai m´ho hagués esperat, gràcies a tots!) i l´associació d´exregidors que vaig impulsar amb d´altres companys, seran els vincles polítics que mantindré actius per no desconectar del dia a dia d´aquesta ciutat que estimo i porto al cor. Agraeixo a tothom que s´hi pugui sentir, els esforços i la determinació que m´han demostrat sempre i, malgrat la meva decisió, els emplaço a participar activament en tot debat intern que pugui obrir-se, i a treballar de valent per generar de nou aquella il·lusió indispensable per construir un futur millor.