Els que llegiu el post anterior o l´article del setmanari El9Nou d´aquest divendres, haureu de canviar-li el títol. PSC, punt i final. Aquest n´és el títol. Mai hagués pogut imaginar com un partit que s´omple la boca de democràcia a tort i a dret, i que la demana a tots els altres com a bastió que entre tots ens hem guanyat, la bandeji sense escrúpols quan és a dins la seva pròpia estructura que se li demana. Impotència és el que he sentit quan avui divendres a primera hora he pogut llegir que al PSC de Vic s´hi havia creat una gestora i que m´havien obert un expedient i tenia la militancia suspesa. MAI NINGÚ M´HO HA COMUNICAT. I diria que quan a un militant se´l suspèn de militància per haver-li obert un expedient, el primer en saber-ho crec que hauria de ser el propi interessat, a més tenint en compte la crisi en la que està immersa el PSC de Vic i també de comarca. Si s´ha pres una decisió d´aquest calibre, el primer que s´ha de fer és tenir la valentia i el coratge de dir-ho a l´interessat i a tots aquells que els pugui incumbir, i no fer-ho d´amagat i sense noms per la porta del darrera. Què amaguen? De què tenen por? És casualitat que publiqui l´article dient que deixo de ser Primer Secretari i que apareixi, com per art de màgia, la notícia periodística dient que l´autor de l´article té un expedient obert i la militància suspesa, i a més, ja hi ha nomenada una comissió gestora formada per afins a l´actual cap de llista del PSC? Sospitós, molt sospitós! Fa pudor, aquesta és la veritat. I això no és tot, sempre he cregut que una gestora havia de tenir un mínim equilibri de forces entre les dues corrents existents al partit, però ara ni això es respecta. I emplaço a tots aquells dels que en depengui, primer a donar la cara i segon a continuar el tràmit d´aquest expedient (I TANT QUE SÍ) fins al final, però respectant escrupulosament els estatuts, els reglaments i el codi ètic (fins ara bandejats) i comunicar-ho al propi interessat, deixant-li el dret de defensa, perquè si per defensar la democràcia interna de partit, demanar empara per la vulneració de drets dels militants quan aquests són bandejats, demanar transparència i participació de la militància en el procés d´elecció de càrrecs i opinar o discrepar de com s´ha dut a terme tot aquest procés, és motiu de suspensió de militància o d´expulsió d´un partit, és inútil continuar-hi militant, però també és empobrir, embrutar i enterrar la credibilitat política de partits i polítics i eixamplar fins l´infinit l´abisme que els separa dels ciutadans. Això és política en majúscules? Això és misèria política! De totes maneres, em reservo el dret, espero que aquest ningú me´l prengui, que siguin els Tribunals els que en dirimeixin tot l´entrellat. Tot plegat, ben trist, molt trist.