Crònica d’un resultat històric

No hem guanyat les eleccions i volíem guanyar-les. Cert. Ara bé, hem assolit el repte de fer els millors resultats de la història d’ERC a Vic. I ho hem aconseguit amb escreix. Som la força que més ha crescut en aquestes eleccions, tant en vots com en regidors.

Hem superat de tros la barrera dels 3.000 vots i hem esdevingut amb diferència la segona força del consistori vigatà, també per primera vegada des de la democràcia. Moltíssimes gràcies als veïns i veïnes que ens heu fet confiança i us asseguro que sabrem ser-ne dignes. Aquest històric resultat serveix, a més, per tapar algunes veus que ens han criticat durament sense voluntat constructiva, aprofitant-se inclús de suports mediàtics. En qualsevol cas, el temps posa tothom al seu lloc.

Arribats aquí i amb el resultat electoral a la mà, el plantejament d’ERC-SOMVIC ha estat clar. El nostre és un projecte de govern, no d’oposició, que vol canviar les coses des de dins per garantir que els reptes locals i nacionals siguin una realitat. Així ho hem fet arribar a tots els grups polítics amb qui ens hem reunit (CiU,Vic per a Tots, Capgirem Vic, PSC) i tots han reconegut –com a mínim en privat i també alguns de manera pública- que la capacitat d’incidència i, per tant, de canvi, és molt superior des de dins del govern que no pas des de fora. Ara bé, amb la mateixa contundència afirmem que no estarem en cap govern, sigui el que sigui, on se’ns demani ser uns escolanets.

Exigim a tothom que vulgui formalitzar un acord amb nosaltres, com ja vàrem fer fa 4 anys, que aquest sigui per escrit i públic, i que la transparència i l’ètica política guiïn el mandat que ha de començar. No tenim por a res ni a ningú, perquè no tenim cap mort a l’armari. Des d’aquesta perspectiva hi ha diferents opcions que encara avui són possibles, i per això estarem on la ciutat ens necessiti, com sempre hem fet i seguirem fent

Manifest per a la Universitat de Vic

UVIC1. Els objectius fonamentals de la universitat són l’educació, la recerca i la transferència del coneixement a la societat. La universitat és una institució democràtica que ha de ser gestionada des de la transparència.

2. Al marge de la seva naturalesa jurídica o el seu model de govern, la Universitat ha d’estar al servei de les persones i ha de ser regida per la meritocràcia. La universitat no és cap model de negoci empresarial, i ha de ser liderada des de la confiança i no des del control, defugint els acords per conveniència o per interessos.

3. El model mixt de la Universitat de Vic ha demostrat ser un model únic i diferenciat de gestió pública-privada de llarg recorregut i d’èxit. La Universitat de Vic és i ha de ser, per tant, una part indestriable de Vic, per a que també sigui un instrument de projecció de la nostra ciutat i del nostre país a Europa i al món.

4. La Fundació Universitària Balmes ha de ser el punt de trobada dels actors que necessàriament han de participar a la Universitat: Societat, Empresa i Acadèmia. Cal, per tant, reformular i equilibrar la composició del Patronat de la Fundació per potenciar la capacitat real d’aquests actors en la presa de decisions.

5. Cal reconèixer i agrair el compromís i la dedicació dels docents i del personal d’administració i serveis, així com la confiança dipositada pels alumnes, per fer de la universitat de vic una institució vital per la ciutat, per la comarca i pel país.

Un segon eix vertebrador

IMG_1476Amb la proposta d’ahir al Graell i la Bòbila, després d’haver-ho fet amb l’Atlàntida i les Adoberies, els tres pols d’atracció que han de cosir la ciutat a través del riu, culminem un dels eixos del nostre programa que ha de vertebrar la ciutat. El revulsiu social, cultural, econòmic i mediambiental d’aquests 3 pols d’atracció són una oportunitat única per socialitzar el tram urbà del riu Mèder.
En la mateixa línia, avui anunciem algunes de les altres propostes treballades conjuntament amb veïns i veïnes de Vic, i que desglossarem amb més detall durant els propers dies. Són, entre d’altres, l’execució del trasllat de la gasolinera del principi del Passeig de la Generalitat, després d’haver expirat el primer sexeni del POUM, per dur a terme l’ampliació del parc del costat; l’aposta per crear un pol d’atracció comercial al sud de la ciutat, revitalitzant l’espai interior del centre comercial Vic 2 amb una atractiva aposta comercial innovadora que es recolzarà amb una revisió a fons del pla d’usos comercials de Vic que afectarà molts carrers de la ciutat i, en especial, els de la zona sud.
Això ho acompanyarem amb un potent pla de xoc d’emprenedoria comercial i industrial que vertebrarà social i comercialment la ciutat. El finançament i la proposta d’execució de totes les accions és econòmicament sostenible i realitzable.
IMG_1474IMG_1477

Presentació del projecte ERC-SOMVIC

El divendres 17 d’abril presentarem el projecte i la llista d’ERC-SOM VIC.

Serà un acte molt important, per la possibilitat de conèixer a tots els integrants d’aquest projecte i per poder comptar amb la presència de la Secretària General d’ERC, la Marta Rovira, i la del President d’ERC, Oriol Junqueras.

L’acte començarà a 2/4 de 9 del vespre i el farem a l’Orfeó Vigatà. Comptarem amb vàries sorpreses que espero que us agradin. US HI ESPERO A TOTS!

17abril_xarxes

I ara un gran supermercat darrere l’IES VIC?

IMG_0907Vic pel cap baix ja disposa de més de 13 supermercats que representen uns 10.000 m2 en superfícies de venda i encara me’n descuido. La reordenació volumètrica i comercial del Pla de Millora Urbana del sector de Josep Maria Sert que avui el Ple de l’Ajuntament de Vic, mal ens pesi, ha aprovat definitivament farà possible encabir-hi un supermercat (tenim aquesta informació des de sols fa una setmana) de gairebé 1300m2 de superfície de venda en una zona, la de l’Eixample Morató i carretera de Roda, on el comerç de proximitat malda més que mai per sobreviure.

És per això que el grup d’ERC-SOMVIC hi hem votat en contra, perquè la mesura xoca frontalment amb el nostre projecte de ciutat on el comerç de proximitat n’és un dels eixos vertebradors. Per una raó ben senzilla: és el comerç de proximitat el que ajuda a la cohesió social i a cosir els eixos comercials fent els barris vius i alegres, i no un gran supermercat on ningú interactua entre si i on la gent omplim el carro, posem les compres al cotxe i marxem cap a casa. Ho dic en primera persona perquè jo, com totes i tots, també vaig als supermercats i quan hi vaig a comprar després no me’n vaig a passejar per la zona. Aquests grans supermercats, tot i tenir l’èxit assegurat, no actuen com a pol d’atracció de la zona on s’ubiquen perquè la majoria sempre hi viuen d’esquena. I la ciutat està bastant saturada de grans supermercats i alguns sense adonar-se’n (o si!) la van convertint en una ciutat com totes les altres, i Vic no volem que ho sigui!

És públic i notori que havíem reclamat habilitar un pàrquing a precari en aquest mateix solar per atraure gent a l’Eixample, o iniciar d’una vegada les obres del carrer nou, o programar d’immediat mercats setmanals a la plaça dels màrtirs…per tal de revitalitzar d’urgència la zona comercial de l’eixample, però ai las! avui al Ple s’ha aprovat el penúltim tràmit per ubicar-hi un gran supermercat, tant o més gran que el nou Mercadona del barri de Santa Anna o el nou Lidl de la carretera de la Guixa. És per això que, al nostre entendre, l’aprovació d’avui amb els vots a favor de CIU+PSC+Anglada (amb la connivència d’ICV-EUiA) obeeix més a satisfer un interès privat i particular que no pas a satisfer l’interès general de la ciutat.

L’Eixample Morató (II)

En l’article del 6 de juny de 2014 publicat al diari digital osona.com, el nostre posicionament ja era crític amb la restricció del trànsit a l’Eixample Morató per la precipitació i l’escàs consens generat entre les parts implicades. De fet, la nostra abstenció al Ple del 2 de juny va produir-se pel mateix motiu.

Avui, nou mesos després, continuem dient el mateix que abans, però amb major coneixement de causa. I és que a peu de carrer, parlant amb veïns, comerciants, tècnics, professionals i, en definitiva, amb partidaris i detractors de la mesura, pràcticament tothom conflueix, gairebé per unanimitat, que el procés de restricció del trànsit no s’ha fet prou bé o com a mínim amb la prudència que necessitava un canvi d’aquesta magnitud.

Atesa la situació, potser seria aconsellable deixar en suspens la mesura i intentar recuperar un mínim consens entre totes les parts implicades, amb l’objectiu de fer compatible la reactivació comercial i la pacificació del trànsit d’un barri amb idiosincràsia pròpia. Segur que caldran concessions mútues, i a hores d’ara crec que ni els comerciants pretendran que hi passin els mateixos cotxes que abans, ni els veïns pretendran, ni de ben segur voldran, que una restricció precipitada acabi asfixiant els comerços de sota les seves cases, que, en definitiva, donen vida i activitat al barri.

En pro del consens, ja vam dir en el seu moment que abans d’aplicar qualsevol restricció era urgent invertir la peatonalització del carrer Nou (un dels pitjors de Vic) fent-lo de plataforma única amb l’objectiu d’ampliar el reeixit eix comercial del carrer Manlleu per, a través d’un model de “taca d’oli”, anar-lo expandint de forma natural cap a l’Eixample Morató. El carrer Nou ha de ser la columna vertebral de la revitalització comercial de l’Eixample, juntament amb la Plaça Santa Clara i la Plaça dels Màrtirs. Però pas a pas i de forma gradual. Sense presses. Tot i així, caldran igualment mesures paral·leles com l’habilitació a precari d’un aparcament als voltants que actuï de pol d’atracció amb una bona senyalització i un replantejament de la mobilitat a tota la ciutat que integri, també, millors accessos en aquesta zona.

Un republicà a l’alcaldia de Vic

B817drnIEAAVuWI.jpg-large
“Per unanimitat és elegit don Marià Serra Badell el qual és vitorejat. El senyor Surinyach fa entrega al senyor Serra del bastó d’Alcalde i aquest ocupa la presidència, i amb forta emoció dóna les gràcies i afegeix que si accepta el càrrec és pel gran amor que sent vers la ciutat, i també pel que sent vers la república naixent. Acaba donant un visca la República que és contestat unànimement.”
Vet aquí com explicava el Diari de Vich del 17 d’abril de 1931 el nomenament de Marià Serra i Badell com a alcalde de la ciutat, tot just el dia abans. Després d’aquesta data en vindrien altres de no tan eufòriques, plenes de neguits, retrets i, el que és pitjor, morts i assassinats.Moments terribles que no van acabar amb la guerra, sinó que es perllongaren durant molts anys de dictadura. Moments que, encara que de vegades pugui semblar sorprenent, van deixar tanta petja que la seva revisió serena, la voluntat de recuperar un fragment de la memòria col·lectiva de tots plegats, sovint ha resultat inviable. Suposats arguments com ara el de les ferides encara obertes 75 anys després, ho havien evitat. Avui podem dir que ja no és així.
El ple de l’ajuntament de Vic de dilluns 2 de febrer va acordar dur a terme un “reconeixement a la memòria de l’alcalde Marià Serra Badell i el seu context històric”, que constarà d’una declaració institucional a la Sala de la Columna, una conferència de l’historiador Jordi Figuerola sobre Serra Badell, la Segona República i la Guerra Civil, i l’edició d’un llibre que inclourà, també, un estudi de tots els alcaldes de l’època a la ciutat. La proposta va arribar al ple de la mà d’un acord entre ERC i CiU, però també gràcies a una moció presentada l’any 2013 per ICV, i va comptar amb l’aprovació de totes les forces polítiques vigatanes de tradició democràtica. Feia molt de temps que ERC reivindicava aquest pas. Des de l’any 1995 ençà, i gràcies fonamentalment a la determinació de l’amic Josep M. Font i Purtí, que en fou el primer impulsor, els diversos grups municipals d’ERC no havien deixat mai d’insistir-hi. Com també ho feu el patriota Jaume Portell al front d’aquell PSC que vam compartir. O també la CUP més recentement. A tots ells, i a la resta de persones individuals que ho han fet possible, el nostre més sincer agraïment.
El manifest fundacional de la secció local d’ERC de Vicde desembre de 1931, deia entre altres coses: “La E. R. de C. no és un partit més a l’istil dels que ens havien acostumat a soportar. Els homes que l’organitzen, ni estaven estructurats ni eren professionals de la política. Són gent de vida ignorada i modesta, que si avui aixequen públicament la veu és perquè creuen cumplir un deure. No són ni acceptarien ésser conductors del poble, perquè saben perfectament que el nostre pot conduir-se sol i molt millor que seguint la pedanteria encarcarada que pretenia governar-lo”.
Avui, en ple any 2015 i a les portes d’esdevenir un nou estat d’Europa i el món, l’actual secció local d’ERC de Vic fa seves les paraules dels fundadors, i es compromet a seguir treballant per aquells ideals. El llibre “Història d’Esquerra a Vic” del company Oriol Casellas ho deixa escrit i ben palès. Ara nosaltres no patim els temps convulsos que va haver de viure Marià Serra i Badell, però estem convençuts que sí que ens esperen esdeveniments apassionants a la ciutat que tots portem al cor. I els volem viure de manera cohesionada on s’escolti i es respecti la veu  de tots els vigatans i vigatanes, veritables protagonistes d’una història que s’escriu dia a dia des de la base. De baix a dalt. Com diu el clàssic, venim de lluny i anem més lluny encara…

(Article publicat a el Vigatà el passat 6 de febrer)